Mèdics d'Alacant treballen per detectar l'osteoporosi abans del dolor: “Una fractura pot ser un punt de no retorn”
La millora en el diagnòstic i la prevenció permet identificar abans els pacients de risc i evitar pèrdua d'autonomia i complicacions majors.
Més informació: L'acord de Sanitat amb els mèdics de la Comunitat reobri la pugna per la representació sindical dels sanitaris
Al llarg dels anys, el cos humà comença a canviar i a donar senyals d'eixa transformació. Un procés que, si bé es caracteritza per la seua completa naturalitat, pot portar complicacions de salut, existint la possibilitat de previndre algunes d'elles anys abans.
Este és el cas de l'osteoporosi. Una malaltia que si bé no avisa, no fa mal ni es manifesta per símptomes clars, pot canviar la vida d'una persona de manera radical.
Eixa és una de les principals conclusions que deixa la I Jornada Formativa d'Osteoporosi per a Medicina Familiar i Comunitària del Departament de Salut d'Oriola.
Raquel Gambín, ponent en les jornades, metgessa de família i coordinadora del Centre de Salut de Callosa de Segura, parla amb EL ESPAÑOL sobre la importància del diagnòstic precoç per a evitar les seues conseqüències més greus com poden ser les fractures per fragilitat.
Lluny de ser una malaltia exclusivament femenina, l'especialista recorda que també afecta els homes, especialment a partir dels 55 anys. “És veritat que la prevalença és major en dones, però ambdós gèneres la pateixen, i augmenta amb l'edat”, explica. El problema, afig, és que durant anys ha sigut una patologia menys visible en consulta enfront d'altres com la diabetis o la hipertensió.
Fractures que limiten la vida
Un dels aspectes clau que subratlla Gambín és que l'osteoporosi no s'ha d'associar al dolor ossi, sinó al risc de fractura. “No és que et facen mal els ossos, és que una caiguda lleu, fins i tot des d'una cadira, pot provocar una fractura de maluc o de vèrtebra”, assenyala.
Estes fractures marquen un abans i un després, especialment en persones majors. Més enllà del dolor, impliquen pèrdua d'autonomia, dependència i, en molts casos, un deteriorament progressiu de la salut. “Una fractura de maluc en una persona de 80 anys és moltes vegades un punt de no retorn. Encara que s'opere, la mobilitat no es recupera igual”, adverteix.
Detectar-la abans que aparega
La bona notícia és que l'osteoporosi pot detectar-se abans que es manifeste. En atenció primària, eines com la densitometria òssia permeten mesurar la qualitat de l'os de manera senzilla, ràpida i indolora.
A això se sumen analítiques i radiografies que ajuden a identificar signes primerencs o fins i tot fractures que han passat desapercebudes. “Moltes vegades veiem pacients que consulten per dolor d'esquena i descobrim que ja hi ha una vèrtebra fracturada sense que ho saberen”, explica la metgessa.
L'accés a estes proves ha millorat en els últims anys, la qual cosa també ha incrementat el nombre de diagnòstics. “Ara detectem més perquè tenim més eines”, apunta.
Factors de risc i prevenció
L'envelliment, els canvis hormonals, especialment després de la menopausa, o l'ús prolongat de corticoides són alguns dels principals factors de risc. No obstant això, l'estil de vida també juga un paper fonamental.
L'especialista insistix en dos pilars bàsics: exercici físic i alimentació. “L'activitat física fa que l'os es mantinga actiu. Caminar diverses vegades per setmana ja és beneficiós”, assenyala. Pel que fa a la dieta, destaca la importància del calci i la vitamina D.
En este punt, crida l'atenció sobre una paradoxa freqüent a la província com és el dèficit de vitamina D tot i les hores de sol. “Vivim en una zona molt assolellada, però la falta d'exposició real al sol i els nostres hàbits fan que moltes persones tinguen nivells baixos”, explica.
El perill de banalitzar la malaltia
Un dels reptes actuals, segons Gambín, és donar visibilitat a una malaltia que continua infradiagnosticada i, en ocasions, infravalorada. “L'objectiu és evitar la fractura, perquè ahí és on comença tot: dolor, pèrdua de mobilitat, dependència i complicacions que poden acabar fins i tot en defunció”, resumix.
En este sentit, el paper de l'atenció primària resulta fonamental, no sols en la detecció, sinó també en l'educació sanitària. Identificar a temps els pacients de risc permet actuar abans que apareguen les complicacions.
Una estratègia que al seu juí, a més de millorar la qualitat de vida, també reduïx l'impacte en el sistema sanitari. “Invertir en prevenció evita cirurgies, ingressos hospitalaris i tractaments complexos”, conclou.
