Belén Rueda (61): "Agarrava un autobús de 5 hores fins a Madrid per a fer càsting i després tornava a Alacant"
L'actriu recorda en una entrevista com els seus anys a Alacant marcaren la seua joventut i com viatjava contínuament a Madrid per a perseguir el seu somni.
Més informació: Belén Rueda: "Als homes no els diuen que lletjos estan per ser més vells, sinó que passen a ser 'senyors interessants'"
Alacant va ser el punt de partida de la carrera de Belén Rueda. Abans de convertir-se en una de les actrius més reconegudes del cinema i la televisió espanyola, va compaginar la seua vida a la província amb continus desplaçaments a Madrid per a acudir a càstings i fer els seus primers passos en el món audiovisual.
La intèrpret, de 61 anys, manté un estret vincle amb Alacant, ciutat on va passar bona part de la seua joventut i on va viure algunes de les experiències que marcaren la seua trajectòria personal i professional.
Des dels seus primers cursos d'interpretació fins a l'obertura d'una escola de ballet a Sant Joan, la província va ser l'escenari d'una etapa decisiva abans d'aconseguir la fama.
Aquests records eixiren a la llum durant la seua conversa amb Ricardo Moya en el pòdcast El Sentido de la Birra fa uns mesos, on repassa la seua carrera, reflexiona sobre el pas del temps i dedica bona part de l'entrevista a recordar els seus anys a Alacant.
Belén Rueda explica que, encara que va nàixer a Madrid, va créixer a Alacant amb la seua família. Recorda que primer vivien a la ciutat, encara que posteriorment els seus pares decidiren traslladar-se a la Platja de Sant Joan a la recerca d'una millor qualitat de vida.
Va estudiar al col·legi Pràctiques-La Aneja, i a més, donava classes de dansa al conservatori.
L'actriu reconeix que associa Alacant amb la seua infància i adolescència. No obstant això, amb el pas dels anys va començar a sentir que necessitava eixir per a conéixer altres llocs, estudiar i ampliar horitzons.
"Alacant era infantesa", resumeix durant l'entrevista, en recordar que per a ella la ciutat se li quedava xicoteta.
També rememora amb humor el seu primer viatge a Londres quan tenia 18 anys. Entre les coses que més li cridaren l'atenció estava el metro, una experiència completament nova per a ella. "Alacant no tenia metro", comenta entre rialles.
Els seus primers passos
Va ser precisament a Alacant on va tindre el seu primer contacte amb la interpretació. Als 17 anys va participar en un curs impartit per un professor de la Escola d'Art Dramàtic de Madrid.
Encara que va ser seleccionada entre un grup reduït d'alumnes, la gran timidesa que sentia en aquella època li va fer pensar que la interpretació no era el seu camí. Amb el temps descobriria que estava equivocada.
També recorda que, en acabar els seus estudis, va decidir anar-se'n a Madrid per a estudiar Arquitectura, ja que la universitat que li corresponia per residir a Alacant era la de València i ella volia començar una nova etapa a la capital.
L'escola de ballet
Un dels records més cridaners que comparteix durant l'entrevista correspon als anys posteriors al seu retorn d'Itàlia. Llavors va tornar a instal·lar-se a Alacant i va obrir una escola de ballet a Sant Joan, mentre començava a presentar-se a càstings i realitzava les seues primeres col·laboracions en televisió.
Aquella etapa va estar marcada per un gran esforç per a intentar obrir-se camí com a actriu. "Agarrava un autobús de cinc hores fins a Madrid per a fer càsting i després tornava a Alacant", explica.
La rutina era esgotadora. Acabava les classes de ballet cap a les deu de la nit, agarrava un autobús prop de la mitjanit per a recórrer els més de 400 quilòmetres fins a Madrid, acudia a les proves o gravacions i, una vegada acabava la jornada, tornava de nou a Alacant en un altre autobús per a continuar amb el seu treball.
L'inici d'una carrera
Durant un d'aquells viatges va acabar arribant l'oportunitat que canviaria la seua vida. Amb el naixement de Telecinco va començar a col·laborar com a traductora d'italià per als tècnics de la cadena i, poc després, va passar a formar part de VIP Noche.
Belén Rueda recorda amb especial afecte aquella etapa al costat de Emilio Aragón, de qui assegura haver aprés gran part de la professió. "Era un llibre blanc i les primeres línies les vaig escriure gràcies a ell", afirma.
A partir d'ací va fer el salt definitiu a la interpretació amb sèries com Médico de familia, Periodistas i, posteriorment, Los Serrano, que la convertiren en un dels rostres més populars de la televisió espanyola.
Reflexions sobre la vida
Més enllà dels records sobre Alacant, l'actriu també reflexiona sobre la maduresa i reconeix que no tornaria a tindre vint anys. "Tornaries als 20 anys? Ni de broma", assegura, en considerar que en eixa etapa predominen les inseguretats i la por al que diran.
També rebutja parlar de fracàs com una cosa definitiva. "El fracàs és això: no ha eixit bé o com esperava", explica, defensant que els errors permeten aprendre molt més que els èxits.
Durant la conversa amb Ricardo Moya també aborda la importància de la teràpia, la salut mental, l'exposició pública i la necessitat de protegir la seua vida privada, a més de recordar com les experiències més difícils de la seua vida canviaren completament la seua manera d'entendre les prioritats.
