Un agricultor, sobre el camp: "No és un treball estable, no hi ha sou fix i estàs invertint 12 mesos a l'any"
Ovidio Mas, quinta generació d'agricultors, explica com l'augment dels costos i la incertesa de cada campanya dificulten la continuïtat d'una activitat.
Més informació: Rafa, llaurador d'un poble d'Alacant: "Este any el 10% de la collita es queda sense arreplegar per falta de treballadors"
La falta d'estabilitat, els costos de producció i l'elevada càrrega de treball fan cada vegada més difícil viure de l'agricultura. Així ho explica Ovidio Mas, llaurador de Llíber i quinta generació d'una família dedicada al cultiu del raïm moscatell i a l'elaboració artesanal de panses.
Des d'EL ESPAÑOL d'Alacant hem parlat amb Ovidio, -de 'Fruits Secs La Pansa' de Llíber i guanyador del premi 'Empresari Agrícola 2025' d'Asaja-, sobre les dificultats que travessa el camp i el futur d'una activitat tradicional que cada vegada compta amb menys llauradors. Per a ell, un dels principals problemes és l'absència d'uns ingressos estables.
"No és un treball estable, no hi ha sou fix. Passa l'any i estàs invertint els 12 mesos, però després no tens estabilitat. Per això, la gent busca un treball fix i arribar a final de mes tranquil, sabent que vas a cobrar i a poder viure", explica.
El llaurador assenyala que l'activitat requerix invertir temps i diners durant tot l'any sense tindre garantit el resultat final. A esta incertesa se sumen l'augment dels costos i les condicions climatològiques, que poden comprometre una campanya completa.
En el seu cas, l'elaboració de panses suposa a més un important esforç manual. "Costa molt, hi ha molt de treball manual i moltes hores darrere", afirma.
La pansa representa únicament un complement per a l'economia familiar, ja que la major part del raïm moscatell que produïx es destina a la cooperativa local. "Només amb les panses no podríem viure. És un complement", apunta.
Una tradició que resistix
Malgrat estes dificultats, Ovidio continua amb una tradició familiar que es remunta a cinc generacions. La seua família cultiva raïm moscatell d'Alexandria i manté el procés artesanal d'elaboració de la pansa mitjançant la tradicional 'escaldà'.
La tècnica consistix a submergir els raïms en aigua bullint amb una mescla de sosa càustica per a generar xicotetes fissures en la pell del raïm. "Això el que fa és fer-li unes microfissures a la pell del raïm perquè s'asseque millor, més ràpid", explica.
Després, els raïms es col·loquen sobre canyissos i es deixen assecar al sol durant diversos dies. El procés inclou també girar manualment cada raïm per a aconseguir un assecat uniforme.
Relleu difícil
La falta de rendibilitat també planteja dubtes sobre qui continuarà amb esta activitat en el futur. Ovidio té dos fills menuts i reconeix que li agradaria que algun seguira els seus passos, encara que coneix de primera mà les dificultats de l'ofici.
"M'agradaria. Per una part sí, però per l'altra no. És molt sacrificat". I afegix: "Si poden traure's una carrera millor, per a estar a l'ombra".
Mentres el camp afronta este escenari, la família d'Ovidio continua mantenint viva una tradició que este cap de setmana torna a ser protagonista a Llíber amb la celebració de la Fira del Llaurador, dedicada a l''escaldà' de la pansa i a l'elaboració tradicional del vi, i que va tindre lloc en la localitat el passat cap de setmana
