Maite Antón, presidenta de AEFA, durante su discurso en el V Encuentro provincial de Empresa Familiar.
Economia

AEFA demana una llei per a l'empresa familiar i mostra dos lliçons de lideratge des de Fluidra i Vicky Foods

AEFA celebra a la Institució Firal Alacantina la seua assemblea anual i el V Encontre Provincial amb una agenda marcada per la protecció jurídica, el relleu generacional i el compromís amb el territori.

Més informació: Les empreses que han resistit un segle: Alacant reivindica el seu múscul empresarial històric en una gala multitudinària

Llegir en Català
Publicada

L'empresa familiar va tornar a situar-se este dimarts en el centre del debat econòmic i empresarial de la província en la Institució Firal Alacantina. AEFA va celebrar la seua Assemblea General i el V Encontre Provincial de l'Empresa amb una jornada marcada per la reivindicació d'una llei autonòmica específica, la defensa del relleu generacional i dos converses d'alt valor simbòlic i pràctic: la de Fluidra i la de Vicky Foods.

El matí va arrancar amb una idea que va travessar tota la jornada: l'empresa familiar no és només una forma de propietat, sinó una manera d'entendre el negoci amb arrelament, compromís i vocació de permanència. La presidenta d'AEFA, Maite Antón, va obrir l'assemblea amb una petició clara a les administracions: “El nostre objectiu és la creació d'una llei específica d'empresa familiar per a tractar esta realitat empresarial en tots els seus termes, i fer-ho de manera tan detallada que la llei no tinga possibilitats d'interpretació”.

La seua reclamació no va ser només jurídica, sinó també política i econòmica: la província d'Alacant, va recordar, depén en gran mesura d'este model empresarial, que representa el 94% del teixit empresarial, genera el 85% de l'ocupació privada i aporta el 80% del PIB privat.

Antón va situar eixa demanda en una línia de treball que AEFA ve desplegant des de fa temps davant les administracions públiques i que, al seu juí, comença a donar fruits. L'associació va celebrar que la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de 2026 incorpore el quart grau de consanguinitat en la consideració d'empresa familiar, un avanç que l'entitat interpreta com un pas útil per a reforçar la protecció del sector i adaptar millor la norma a la seua realitat.

També va subratllar el creixement de l'organització, que ja supera les 199 empreses associades, i va reivindicar el valor de projectes formatius i divulgatius com “L'empresa familiar a les aules”.

El diputat provincial Carlos Pastor va reforçar eixe discurs amb una frase que va condensar bona part de l'esperit de la jornada: “La història econòmica de la província d'Alacant és la història de l'empresa familiar”. Amb eixa afirmació va voler posar en valor el treball de milers d'emprenedors que han construït riquesa, ocupació i teixit productiu des de la continuïtat i la transmissió generacional.

El diputat provincial d'Alacant, Carlos Pastor.

El diputat provincial d'Alacant, Carlos Pastor. Iván Villarejo

Pastor també va destacar la veu “rigorosa, respectada i cada vegada més influent” d'AEFA en la defensa d'este model empresarial i del seu paper en l'economia provincial.

L'encontre provincial

Després de l'assemblea, el V Encontre Provincial de l'Empresa va donar pas a dos converses que van permetre aterrar davant un nodrit auditori el que abans havia sigut una reivindicació general. La primera taula va reunir Maite Antón amb Eloy Planes, conseller delegat de Fluidra i president de l'Institut de l'Empresa Familiar, en un diàleg centrat en l'evolució d'una companyia nascuda en 1969 i convertida en líder mundial del sector de les piscines.

Com va explicar l'empresari de segona generació, la seua trajectòria, marcada per decisions estratègiques i pel creixement internacional, va servir com a exemple del que pot arribar a construir una empresa familiar quan sap combinar visió, professionalització i paciència.

Planes va repassar la història d'una companyia que va començar amb quatre famílies, va avançar amb el suport de Banco Sabadell, va fer el salt a borsa i més tard va culminar una gran operació amb Zodiac.

Eloy Planes, CEO de Fluidra. President de l'Institut Empresa Familiar (IEF).

Eloy Planes, CEO de Fluidra. President de l'Institut Empresa Familiar (IEF). Iván Villarejo

En eixe recorregut va deixar una idea central: “Les famílies al servei de l'empresa, no al revés”. La frase va resumir una filosofia de govern corporatiu que, al seu parer, explica per què Fluidra ha sabut créixer sense perdre cohesió interna. També va insistir que l'èxit de l'empresa familiar depén de saber ordenar les regles abans que apareguen els conflictes i d'entendre que el relleu generacional no pot improvisar-se.

“El més important és el fons, i a això cal dedicar-li temps”, va assenyalar, al parlar del pacte entre socis i de la necessitat de construir des de la claredat i no des de la urgència.

El directiu de Fluidra va defensar a més que les famílies han de pensar a llarg termini i entendre que el projecte empresarial ha d'estar per damunt dels interessos particulars. “Nosaltres no ens posem límits; el món és el mercat”, va dir al explicar la vocació internacional de la companyia. Per a Planes, eixe creixement només és possible quan les següents generacions assumixen que hereten alguna cosa més que un paquet accionarial: hereten responsabilitat, cultura empresarial i una obligació de continuïtat que exigix formació, compromís i generositat.

La conversa va canviar de to, però no de fons, en la segona taula, on Vicky Foods va oferir un relat més íntim i familiar sobre l'evolució d'una empresa que ha sabut créixer sense perdre la memòria del seu origen.

Moderats per Ángeles Serna, vicepresidenta d'AEFA i presidenta de TM Grup Immobiliari, Rafael Juan i Carlos Juan van explicar com la companyia valenciana abans coneguda com Dulcesol ha afrontat els canvis generacionals, la diversificació i la professionalització amb una mescla de prudència i ambició.

Ángeles Serna, vicepresidenta d'AEFA, amb Rafael Juan, CEO de Vicky Foods.

Ángeles Serna, vicepresidenta d'AEFA, amb Rafael Juan, CEO de Vicky Foods. Iván Villarejo

Rafael Juan va recordar el pes decisiu de la fundadora, Victoria, en la cultura de l'empresa. “Parlar de Vicky Foods és, per a mi, parlar també de la meua mare, Victoria”, va assenyalar, abans de subratllar que la seua manera d'entendre el treball, l'esforç i el compromís continua molt present en la companyia.

“Ens va ensenyar que una empresa familiar no només es construïx per a créixer, sinó per a perdurar”, va afegir, en una frase que va connectar amb l'eix central de tota la jornada: la continuïtat com a valor empresarial i social. El conseller delegat va insistir també que la tradició no ha d'enfrontar-se amb la innovació, sinó conviure amb ella. “En una empresa familiar, tradició i innovació no competixen; han de caminar juntes”, va afirmar.

Carlos Juan, general manager de Vicky Foods

Carlos Juan, general manager de Vicky Foods Iván Villarejo

Carlos Juan va aportar la mirada de qui ha crescut dins de l'empresa i ha viscut la seua transformació des de dins. Va explicar que des de menut va conéixer de prop la fàbrica, els empleats i la cultura interna de la companyia, cosa que considera decisiva per a reforçar el vincle de pertinença.

“L'èxit ha consistit a viure l'empresa des de menuts”, va dir, al mateix temps que defensava que eixa experiència compartida facilita la continuïtat i la comprensió del llegat rebut. Al seu parer, el relleu funciona millor quan es planifica amb temps i quan les dos generacions conviuen durant el procés de transició. “Si pots fer-ho amb temps, i en el procés d'entrada se solapen les dos persones, és la millor manera de fer-ho”, va explicar.

La conversa entre pare i fill va deixar també una altra idea rellevant: l'empresa familiar no es sosté només amb afecte o identitat compartida, sinó amb òrgans clars, protocols i capacitat per a gestionar les discrepàncies abans que es convertisquen en crisi.

“Els conflictes cal gestionar-los, no deixar que s'eternitzen”, va assenyalar Rafael Juan, mentre Carlos defensava que l'important no és evitar tota discussió, sinó encaminar-la amb ordre, criteri i suport extern quan faça falta. Eixe equilibri entre proximitat i professionalització va ser un dels missatges més sòlids de la taula.

Rafael Juan, CEO de Vicky Foods.

Rafael Juan, CEO de Vicky Foods. Iván Villarejo

El matí va acabar amb dos plans perfectament enllaçats. En el primer, AEFA va reclamar a les administracions un marc legal més precís per a protegir una fórmula empresarial que representa la gran majoria del teixit productiu alacantí. En el segon, Fluidra i Vicky Foods van demostrar que l'empresa familiar pot créixer, internacionalitzar-se i professionalitzar-se sense trencar el vincle amb el seu origen, sempre que el projecte comú estiga per damunt dels interessos individuals.

En l'última taula de diàleg celebrada en el V Encontre, els protagonistes van ser José María Moreno, CEO del Grup El Castillo i vocal de la Junta Directiva d'AEFA, i Ignacio Juliá, CEO de Banco Santander en Espanya. En el seu col·loqui van compartir inquietuds, van analitzar la situació financera de l'economia i van comentar aspectes diversos sobre els reptes, i també les oportunitats que les empreses familiars han de preparar-se per a resoldre i per a aprofitar, respectivament.

Ignacio Juliá, CEO Santander Espanya.

Ignacio Juliá, CEO Santander Espanya. Iván Villarejo

Juliá va parlar d'un panorama d'incertesa, però que les dades i els diferents paràmetres permeten parlar d'una situació de “optimisme i prudència” en el panorama econòmic. El responsable de Santander Espanya ha marcat com a reptes econòmics conjunts la productivitat empresarial, la necessitat d'incrementar la inversió en tecnologia i resoldre el problema de l'habitatge per a millorar les oportunitats del teixit empresarial.

Entre la reivindicació institucional i el testimoni empresarial, la jornada d'IFA va deixar una mateixa convicció: l'empresa familiar continua sent un dels grans actius econòmics i socials de la província, però per a sostindre eixe paper necessita seguretat jurídica, estabilitat normativa i una cultura de relleu ben preparada. A Alacant, la continuïtat també és una forma de competitivitat.