El poble més xicotet d'Alacant: 32 habitants, a 776 metres d'altura i un castell del segle XIII
Este xicotet municipi de l'interior sorprén per la seua història, el seu patrimoni i els seus paisatges, tot i ser dels més despoblats.
Més informació: Descobrix què vore a Tollos: el poble més despoblat de la província d'Alacant
Amb a penes 32 habitants, Tollos ostenta el títol de municipi amb menor població de la província d'Alacant. Situat a 776 metres d'altitud, en ple vall del riu Seta i als peus de la serra d'Alfaro, este xicotet enclavament forma part de la Ruta 99 de la Generalitat Valenciana, una iniciativa que convida a descobrir els pobles més despoblats de la Comunitat Valenciana.
Tot i la seua reduïda grandària, Tollos atresora segles d'història entre els seus carrers. Passejar pel municipi permet descobrir un nucli urbà que manté pràcticament intacte el seu traçat tradicional, amb racons que evoquen el seu passat i un patrimoni que reflectix la importància estratègica que va tindre esta localitat durant l'Edat Mitjana.
Ubicat a uns 25 quilòmetres al nord-est d'Alcoi, el municipi limita amb Benimassot, Castell de Castells, Fageca, Famorca, la Vall d'Alcalà i la Vall d'Ebo.
Segons destaca la Ruta 99 de la Generalitat Valenciana, cada racó del poble conserva part de la seua història, des del seu passat com a refugi morisc fins a la seua vinculació amb els marquesos de Guadalest i, posteriorment, amb la casa d'Ariza.
Els orígens de Tollos es remunten molt abans de la fundació de l'actual nucli urbà. En el terme municipal s'han trobat mostres d'art rupestre macroesquemàtic en els abrics de les Coves Roges, prova que este territori va estar habitat des de temps remots.
Les primeres referències documentals del poble apareixen després de la conquesta cristiana del segle XIII. En elles ja es menciona el castell de Tollos, que formava part dels dominis del cabdill musulmà Al-Azraq cap a 1245.
D'aquella fortalesa islàmica a penes es conserva la torre que hui forma el campanar de la església parroquial, dedicada a Sant Antoni de Pàdua i declarada Bé de Rellevància Local.
L'edifici va ser alçat sobre les ruïnes de l'antic castell i manté elements que recorden a l'antiga torre de l'homenatge de la fortificació medieval.
Com va ocórrer en moltes localitats de l'interior alacantí, Tollos va patir un important declivi demogràfic després de l'expulsió dels moriscos en 1609. El municipi va quedar pràcticament despoblat i la seua recuperació va ser molt lenta durant els segles posteriors.
L'Església de Tollos
Tot i això, el poble ha aconseguit preservar bona part de la seua identitat. L'església parroquial, la Font Vella, que abasteix d'aigua la localitat, i els seus carrers acuradament conservats formen part dels principals atractius per a qui busca conéixer un dels racons més tranquils d'Alacant.
Senderisme, naturalesa i gastronomia
L'entorn natural és un altre dels grans reclams de Tollos. El municipi es troba envoltat per espais protegits com les Valls de la Marina, declarades Lloc d'Interés Comunitari i Zona d'Especial Protecció per a les Aus, a més de les Muntanyes de la Marina, catalogades com a Zona Especial de Conservació.
La localitat també servix com a punt de partida de diverses rutes senderistes, entre elles els recorreguts PR-CV 154 i PR-CV 168, a més del Trail Vall de Seta, una prova de muntanya organitzada amb un marcat caràcter sostenible i respectuós amb el medi ambient.
En l'apartat gastronòmic destaquen plats tradicionals com l'olleta de blat picat, elaborada amb blat, carns, verdures i cigrons, i els minxos, una recepta típica de l'interior d'Alacant preparada amb massa de farina de dacsa i diferents farcits.
