La jutgessa del cas Finetwork preguntarà a la borsa de Londres si Zegona va informar de la seua reestructuració
L'operació busca una possible contradicció entre el que es va comunicar al mercat i la versió sostinguda per a justificar l'adquisició de la firma alacantina.
Més informació: Vodafone es llança a vendre serveis amb la marca de Finetwork en plena guerra judicial pel control de la 'teleco'
La magistrada del cas Finetwork preguntarà a la Borsa de Londres si Zegona, la matriu britànica de Vodafone Espanya, va informar de la reestructuració de la firma alacantina o si, pel contrari, va comunicar al mercat la seua intenció d'integrar-la com a tercera marca comercial del grup al costat de Lowi i Vodafone.
La jutgessa de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància d'Alacant núm. 9 busca una prova documental per a comprovar si van justificar la presa de control de Wewi (coneguda comercialment com a Finetwork) com un rescat per a mantindre Finetwork com una empresa independent, com van fer davant del jutge mercantil d'Alacant, o si, pel contrari, van informar que adquirien la firma per a integrar-la en la seua estructura empresarial.
La diligència estimada per la jutgessa busca una contradicció entre el relat comunicat al mercat baix obligació legal de veracitat i el relat sostingut davant de l'òrgan judicial, el que seria, segons el querellant, "una prova documental privilegiada de la traïdoria processal" comesa presumptament per la companyia durant l'adquisició de la firma alacantina, segons sosté la querella presentada contra el CEO de Vodafone Espanya, José Miguel García, per part del fundador de Finetwork, Pascual Pérez, a la qual ha tingut accés EL ESPAÑOL d'Alacant.
Les societats cotitzades en el London Stock Exchange (Borsa de Londres) estan obligades a publicar estos comunicats oficials quan es produïxen fets rellevants per als inversors. El seu contingut ha de ser veraç, complet i no susceptible d'induir a error al mercat i Zegona Communications PLC, en la seua condició de matriu de Vodafone Espanya, estava subjecta a eixa obligació respecte de l'operació Finetwork.
Així, l'eldenc Pascual Pérez acusa García d'un presumpte delicte d'administració deslleial agreujada i de traïdoria processal pel fet que considera que en octubre de 2025 "Vodafone va obtindre fraudulentament el control de Wewi mitjançant el pla homologat per via improcedent", en ocultar presumptament al jutjat que els seus socis s'oposaven a l'operació, eludint així una taxació de la companyia.
Vodafone Espanya es va fer amb el control de la firma d'Elda per a compensar el deute de la companyia, en un procés que ha sigut anul·lat de fet per l'Audiència Provincial d'Alacant, que va tornar el control als seus propietaris originals.
El fundador de Finetwork afirma que, en els sis mesos en què García va actuar com a administrador simultani d'ambdues societats, "va transmetre la marca Finetwork a Vodafone; va llicenciar de tornada la marca a Wewi amb una clàusula d'extinció automàtica programada per a activar-se quan Wewi recuperara la seua autonomia; va inflar artificialment els deutes de Wewi front a Vodafone; va tancar els seus centres de treball; va deixar Wewi sense cobertura asseguradora pròpia; i va posicionar Vodafone com a creditor majoritari per 227 milions per a instar el concurs necessari una vegada recuperat el control pels socis originaris".
![José Miguel García, consejero delegado de Vodafone España.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10869679.jpg?p=w:320\/h:240&h=V_iHFZRz"])
El resultat final dissenyat era que, segons destaca en la querella, "quan la jurisdicció tornara Wewi als seus socis, estos rebrien una empresa sense marca utilitzable, sense seu pròpia, sense assegurances, amb un deute de 227 milions front a Vodafone i amb mig milió de clients perduts. Una empresa condemnada a la insolvència immediata i necessària".
La magistrada ha citat el conseller delegat de Vodafone Espanya a declarar com a investigat l'1 de setembre en apreciar indicis d'un presumpte delicte d'administració deslleial agreujada i, si accepta la mesura cautelar sol·licitada, tant García com la companyia, propietat de Zegona, hauran d'abonar la quantitat mínima de 50 milions d'euros de fiança en un termini màxim de 24 hores pels presumptes perjudicis econòmics ocasionats durant el seu mandat.
