Calor de mort a Alacant: 114 morts en el que va d'estiu a causa de les temperatures extremes
La província ha superat durant esta setmana els 42 graus a la Vega Baixa i afronta les setmanes més crítiques de mortalitat atribuïble als termòmetres.
Més informació: Roberto Granda, meteoròleg: "Este no és 'la calor de sempre'. Els dies de calor a Espanya s'han multiplicat"
El calor de mort que assota la província d'Alacant, amb municipis arribant als 42 graus, deixa ja 114 defuncions atribuïbles a les altes temperatures en el que va de període estival.
Alacant afronta ja el segon gran episodi de calor extrema de l'estiu després d'una primera meitat de l'estiu de 2026 (període comprés entre l'1 de juny i el 15 de juliol), que ha sigut la més càlida de la sèrie històrica a Espanya.
El sud d'Espanya i Alacant han sigut dos de les zones més afectades per una calor que ha provocat 87 morts atribuïbles a la temperatura en el que va de juliol en el territori alacantí, una xifra que ja triplica les 27 morts registrades durant tot juny i que podria superar àmpliament el centenar en concloure el mes, segons reflectixen les dades del Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo) de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII).
Les xifres a nivell autonòmic són encara més alarmants, amb 225 morts durant este període estival, que el sistema calcula entre el 15 de maig i el 30 de setembre per a coincidir amb les dates d'activació més freqüents dels plans nacionals d'actuacions preventives dels efectes de l'excés de temperatures sobre la salut.
El nivell d'avís groc de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) continuarà vigent per al litoral sud d'Alacant durant tot el cap de setmana, amb màximes que superaran els 38 ºC en punts de la Vega Baixa.
Així, el passat divendres les temperatures màximes a la Comunitat Valenciana marcaven, a primera hora de la vesprada, registres desorbitats, amb 42,2 graus a Oriola; 39,1 graus a Cox i Redován; i 39 graus a Villena, segons dades de l'Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet). A partir d'este cap de setmana, les temperatures podrien arribar de nou a valors extrems.
Les previsions de rècord de calor fan preveure un any negre pel que fa a morts atribuïbles a les altes temperatures, que podrien acostar-se al rècord de 2025, quan es van comptabilitzar 309 defuncions durant el període estival, tenint en compte que encara resta una setmana de juliol i els mesos d'agost i setembre per davant, els més crítics en les sèries històriques de calor.
![Imán, camarero en El Mos Dynamic Pizza Bar.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11040399.jpg?p=w:320\/h:240&h=vEzxR-OO"])
Des que el sistema MoMo va començar a comptabilitzar estes dades en 2015, s'han registrat 2.114 morts atribuïbles a la temperatura en la província, incloent tant les defuncions associades a la calor com al fred. D'estes, 12 corresponen al passat mes de gener.
Sistema MoMo
Este sistema utilitza tres fonts de dades: les defuncions diàries per totes les causes dels últims deu anys, excloent les corresponents a 2020 pel seu comportament anòmal a causa de la pandèmia de Covid-19, procedents de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) fins a la data en què estan disponibles i, a partir d'eixe moment, del Ministeri de Justícia, que proporciona les defuncions diàries registrades en els registres civils informatitzats de municipis que abracen aproximadament el 98 % de la població espanyola.
![Un trabajador en el centro de Alicante e la 13 del mediodía.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11002561.jpg?p=w:320\/h:240&h=-WgBjvvD"])
Així mateix, incorpora les temperatures registrades per l'Aemet a nivell provincial durant eixe mateix període, inclòs l'any en curs, així com la població per grups d'edat, sexe i província, extreta de l'INE.
Funciona mitjançant un model estadístic que utilitza deu anys d'històric de mortalitat diària en la província (per totes les causes, com infarts, accidents, càncer o pneumònies) i els registres de temperatura de l'Aemet per a eixe mateix període. Amb això calcula quantes morts són "esperables" cada dia de l'any en funció de l'època i de la temperatura habitual.
Cada jornada compara les morts reals amb eixa xifra esperada. Quan moren més persones de les previstes i eixe excés coincidix amb un episodi de temperatures per damunt o per davall dels llindars habituals per a la zona, el model atribuïx estadísticament eixa part de l'excés al factor tèrmic.
