Mig segle de llegendes i nits màgiques al Martínez Valero, en imatges
El feu franjiverd complix hui 50 anys de futbol, golejades, ascensos, remuntades, alegries, desil·lusions i partits irrepetibles.
Més informació: Un Mundial, una final de Copa i cinc ascensos a Primera en 50 anys del Martínez Valero
L'estadi Martínez Valero va ser inaugurat tal dia com hui fa 50 anys, en un 8 de setembre de 1976. S'obria aleshores una càpsula del temps que mig segle després guarda per a si nits màgiques, llegendes que mai tornaran, golejades irrepetibles i amargues i idíl·liques temporades de l'Elx CF.
El Nou Estadi, com se li va dir aleshores, va substituir l'antic Estadi d'Altabix (al barri homònim il·licità), que havia sigut la seu de l'Elx durant mig segle, des de 1926.
Obres
Obres de construcció del Martínez Valero.
El nou feu il·licità es va anomenar, en els seus inicis, Nou Estadi de l'Elx CF. No obstant això, el nom no convencia els aficionats franjiverds, per la qual cosa es van barallar denominacions com Nou Altabix o Estadi El Palmeral.
Finalment, l'assemblea de socis del club va optar per retre homenatge al president honorífic, Manuel Martínez Valero, fundador i artífex de l'obra. Este canvi de nom es va oficialitzar en 1988.
Tornada al 82, així es va viure la Copa Mundial a Alacant
Es va convertir així en el cinqué estadi en la història dels franjiverds, que prèviament havien jugat els seus partits al Camp del Clot, el Camp del Cementeri i l'Stadium d'Elx (Camp de Don Jeremías).
Va ser dissenyat per l'arquitecte Joan Boix Matarredona, qui va idear el major recinte esportiu de la província d'Alacant, amb 26.000 espectadors d'aforament en un primer moment.
Inauguració
Inauguració de l'estadi en 1976.
El recinte il·licità va obrir les seues portes en 1976 amb un partit entre l'Elx i la selecció de Mèxic que va acabar amb empat a tres gols. Finarolli, autor del primer gol a l'estadi, Roberto Orellana i Gómez Voglino van marcar els gols del conjunt il·licità en aquella nit que va obrir una nova etapa per al club.
Tres dies després es va disputar el primer encontre oficial, corresponent a la jornada 2 de Primera Divisió. El partit va acabar també en empat (0-0) davant el Burgos CF. Pel que fa a duels oficials, el primer gol va arribar en la jornada 4 de la temporada 1976-77 en Primera. Diarte, del València CF, va marcar el primer gol, sent Cristo l'autor del primer gol il·licità (1-4).
Mundial i golejada històrica
Estampa de la seu il·licitana del Mundial del 82.
Però la seua posada de llarg a nivell internacional va arribar sis anys després, en el Mundial de 1982 celebrat a Espanya.
Hongria i El Salvador van protagonitzar la major golejada de la història dels Mundials amb un 10-1 a favor dels europeus.
Com una de les seus del campionat, va acollir tres partits de la primera fase. Un d'ells va quedar marcat en pedra en la història del futbol amb la major golejada en la història dels Mundials protagonitzada per Hongria i El Salvador (10-1).
La Roja
Els jugadors de la Selecció celebren el gol de Yéremy Pino contra Geòrgia en l'últim partit de La Roja en octubre de 2025.
Per la seua part, la selecció espanyola ha disputat set partits a l'estadi i els ha guanyat tots. El primer va ser en 1986 davant Bèlgica i després arribaren els encontres front a Macedònia, Ucraïna, Egipte, Itàlia, Croàcia i Geòrgia.
L'últim va ser part del camí que va portar La Roja a la segona estrella, ja que amb la seua victòria per 2-0 davant Geòrgia en el classificatori per al Mundial 2026 va posar peu i mig en la fase final.
Estreles
Messi va atraure totes les mirades en l'entrenament a portes obertes de l'albiceleste el passat mes de novembre.
Pel Martínez Valero han passat algunes de les grans estreles del futbol mundial. Ronaldinho va debutar a Espanya amb el Barcelona en el Trofeu Festa d'Elx de 2003, Cristiano Ronaldo va marcar dos gols amb el Reial Madrid en 2013 i Messi en va firmar altres dos en el 0-6 del Barça en 2015.
L'argentí va tornar en 2025 amb la selecció argentina per a un entrenament obert que va suposar la seua despedida d'Espanya com a futbolista i que va transformar el recinte en una festa argentina.
Final de Copa
El feu franjiverd es va tenyir de roig amb la victòria del Mallorca.
L'estadi també ha sigut escenari de dos dels cinc ascensos de l'Elx a Primera, en 1984 i 1988, i de la final de la Copa del Rei de 2003, en la qual el Mallorca va derrotar el Recreativo per 3-0.
Curiositats
El Martínez Valero, ple de gent.
Les diferents remodelacions del recinte ampliaren la seua capacitat fins a arribar als 40.000 espectadors de capacitat. Però l'obligació d'instal·lar butaques en totes les grades va reduir la seua capacitat a 33.732 en 2013 i, en posteriors reformes, als 31.388 seients actuals.
Una de les principals curiositats del Martínez Valero és que, amb els seus 108x70, és l'estadi amb el terreny de joc més gran d'Espanya, segons LaLiga.
Un altre fet cridaner és que va ser utilitzat com a casa provisional pel Hércules, l'etern rival, en l'última jornada de la temporada 1994-95 de Segona.
Solidaritat
Els il·licitans van depositar centenars de quilos d'aliments i víveres a les portes de l'estadi després de la dana.
L'espai també va tindre un paper destacat en l'ona de solidaritat que va travessar Alacant després de la dana de València de 2024.
L'Elx CF va organitzar arreplegades d'aliments i productes bàsics als voltants de l'estadi, va destinar la recaptació de partits i fins i tot va habilitar entrades "Fila 0" per a donar fons als afectats.
Nou estadi
Concepte del nou Martínez Valero.
L'històric estadi canviarà per sempre en els pròxims anys amb la reforma que dotarà el recinte d'una nova pell i que el convertirà en un dels més moderns d'Espanya.
L'obra afegirà una estructura de metall de malla blanca metàl·lica, amb una franja verda, que cobrirà tota la façana de l'estadi, així com una gran coberta en la zona de tribuna.
L'espai crearà una nova zona social i econòmica per a reanimar el barri i transformar els voltants per a encarar els pròxims 50 anys.
