Les noves empreses baixen l'atur al 15% a Villena: "El sector comercial i industrial estan generant ocupació"
L'alcalde Fulgencio Cerdán analisa l'aposta per la diversificació, l'ocupació sostinguda, polígons renovats i un port sec que mira a Europa.
Més informació: Villena complix 500 anys amb títol de ciutat, una efemèride per a mirar al futur i celebrar el present
Les grans ciutats ja no atrauen tant com ho feien abans. O almenys esta és la conclusió a què es pot arribar després de constatar diverses realitats.
L'augment desorbitat del preu de l'habitatge en les urbs, l'increment del teletreball, majors oportunitats laborals i la recerca cada vegada més estesa de tranquil·litat i qualitat de vida, són algunes d'estes.
En el cas de Villena, amb 35.000 habitants a l'interior de la província d'Alacant, el factor econòmic és una altra de les grans raons per les quals moltes persones han deixat la gran ciutat per a instal·lar-se en la capital de la comarca de l'Alt Vinalopó.
Amb la finalitat de comprendre este creixement econòmic sostingut i diversificat, EL ESPAÑOL acudix a Fulgencio José Cerdán, el seu alcalde des de 2019.
En els últims anys, la ciutat ha aconseguit reduir l'atur fins a mínims no vistos des de 2007, atraure noves indústries i reactivar el mercat d'habitatge, tot això sense dependre d'un únic sector.
"Estem davant d'un degoteig constant de noves empreses que, sumat a l'expansió de les empreses ja assentades, dibuixa un mapa laboral en positiu", assegura el líder socialista.
Noves empreses
L'alcalde explica que, des de fa cinc anys, es van generant cada vegada més llocs de treball en gran part a causa de la arribada d'empreses que s'instal·len a Villena.
A este degoteig se suma un altre fenomen que l'equip de govern observa amb satisfacció com és l'existència de companyies ja consolidades que estan augmentant el nombre de treballadors i ampliant les seues instal·lacions, una constant que es repetix en els últims dos anys.
Entre els noms que cita com a exemple d'eixa consolidació figuren Atlántica Agrícola, Snacks El Valle i Biocomercio, tres firmes que en estos moments estan ampliant perquè “funcionen i està anant bé”.
![Primera reuón de Villena con a reunión con la consultora y asesora de grandes empresas y fondos de inversión, Longling Yu.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11231579.jpg?p=w:1706\/h:960&h=ngCBy6SG"])
A eixa llista afegix Rototank, una empresa que es va instal·lar fa un parell d'anys a la ciutat i que ara també està en procés d'ampliació.
Però Cerdán insistix que la fortalesa de Villena no està en apostar per un sol sector, sinó en mantindre un teixit diversificat. Encara que històricament el calcer infantil concentrava pràcticament tota la producció industrial en els anys 80, hui conviuen múltiples sectors.
En estos moments el sector agrícola continua sent molt potent, amb empreses que estan creixent, i el comerç local té un pes important, en part perquè l'absència d'un gran centre comercial ha enfortit el teixit de proximitat.
![Sin experiencia: la oferta de trabajo del SEPE en Alicante para empezar 2025 con un sueldo de 37.000 €](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10840696.jpg?p=w:320\/h:240&h=uA8c662A"])
En l'àmbit industrial, l'alcalde del PSPV detalla un mapa variat: hi ha empreses relacionades amb el vidre, l'acer, els adobs, el tèxtil —com Athenea, amb centenars de treballadors—, i queda alguna cosa de calcer, sobretot infantil i de muntanya, amb marques com Boreal, que fabrica també botes per a l'exèrcit.
Eixa diversificació, segons l'alcalde, va actuar com a coixí en moments crítics, ja que durant la pandèmia, l'impacte en les empreses villenenses va ser menor perquè “hi havia de tot”.
Quan se li pregunta per l'atur, Cerdán situa Villena en mínims de quasi dues dècades.
L'atur cau 20 punts
Però no sempre ha sigut així, ja que el context de la crisi encara pesa en la memòria. En 2012, Espanya va tancar l'any amb 5.965.400 aturats i una taxa del 26,02 %, el pic històric de la crisi; en la província d'Alacant, l'atur fregava el 27,53 % a l'octubre d'eixe any. Villena, aleshores, estava en quasi el 35 % d'atur registrat, amb 5.023 persones en el llistat.
El que crida l'atenció, destaca l'alcalde, és el que ocorre catorze anys després.
En 2025 la taxa anual d'atur registrat a Villena va ser del 15,54 % (2.323 aturats); en març de 2026 va baixar al 14,97 % (2.269 aturats) i en maig es van registrar 2.234 aturats, un −3,46 % interanual. És a dir, la ciutat ha reduït la taxa quasi 20 punts percentuals i ha tret del registre més de 2.750 persones respecte a 2012.
Modernització i nou sòl
El creixement es recolza també en infraestructures. En el polígon del Rubial, el més important, l'Ajuntament ha invertit en els últims cinc anys al voltant de 2,5 milions d'euros en modernització, un esforç que es traduïx en la reobertura de moltes naus tancades.
Per a les empreses noves de major grandària, el destí habitual és Bulilla, ja que encara queda alguna cosa de sòl. Paral·lelament, l'equip de govern treballa en regularitzar una xicoteta zona comercial en la carretera de Vinal, anomenada La Solana.
L'alcalde també destaca el projecte de la carretera de Caudete amb una zona industrial en la qual ja hi ha hagut reunions amb propietaris i promotors, i diverses empreses interessades.
![Lo](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10920305.png?p=w:1706\/h:960&h=HU7MW6Jq"])
Cerdán subratlla així l'impacte transversal de la infraestructura, assegurant que "va a generar molta ocupació, no sols a Villena, sinó en totes les comarques, i permetrà traslladar mercaderies a tota Europa carregant en tren, el que suposarà una baixada de costos brutal per a les empreses en transport".
Mirada cap a Europa
El projecte que més il·lusió desperta en l'equip de govern és el port sec, un intercanviador tren–camió amb platja de vies i grues per a traslladar mercaderia entre els dos modes, en una zona declarada com a possible node logístic de la Comunitat Valenciana.
L'alcalde no oculta que l'impuls institucional és clau i avança una agenda internacional, ja que a finals de l'última quinzena de setembre viatjarà a la Xina per a exposar el projecte davant cambres de comerç i empresaris per a atraure accionistes.
Prop del màxim històric
El creixement econòmic té reflex demogràfic. Fins fa cinc anys es perdia població de manera molt lenta, però des d'aleshores s'ha recuperat i enguany s'estaria ja "prop del màxim històric de Villena", segons destaca el primer edil.
En 2008 es rondaven els 35.000 habitants; l'última dada oficial de l'INE situa la xifra en 34.900, però registres municipals apunten que ja se superen els 35.000 i s'acosten a 36.000.
Finalment, en habitatge, el termòmetre és el preu: ha crescut prou en l'últim any, encara que continua sent dels més econòmics de la província.
Una demanda que ha reactivat promocions adormides des de la crisi de 2008 i que ara s'estan venent pràcticament totes, donant valor a edificis que van quedar "fantasma", tal com ho deixa entendre l'alcalde, qui acaba la conversa presumint d'esta demanda: "Fa poc vam inaugurar un hotel i en setembre n'inaugurarem un altre".
