Alacant, segona província amb més dèficit d'habitatges: 142.000 en tota la Comunitat Valenciana
La crisi de l'habitatge ve marcada per una combinació d'augment de la demanda i escassetat d'oferta que ha provocat un dèficit de quasi 750.000.
Més informació: Els alacantins necessiten 7 anys de sou per a comprar un habitatge, per damunt de la mitjana d'Espanya
La província d'Alacant se situa com la segona d'Espanya amb més dèficit d'habitatge, en un context marcat pel fort augment de la demanda i una oferta insuficient per a cobrir les necessitats del mercat.
Així es desprén de les dades exposades pel director d'EsadeEcPol, Jorge Galindo, durant la quarta conferència del cicle organitzat per Cajamar i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie).
Segons les estimacions presentades, la Comunitat Valenciana acumula un dèficit estructural de 142.000 habitatges entre gener de 2021 i desembre de 2025.
Si se suma la demanda derivada de la compravenda per part d'estrangers no residents, la carència ascendeix fins a les 215.000 habitatges, amb Alacant com la segona província espanyola amb més dèficit a causa del pes elevat d'este tipus de compradors.
La província també lidera el mercat nacional de compra d'habitatge per part d'estrangers no residents.
En 2025, este col·lectiu representa el 34 % de les operacions, per davant de Màlaga (29 %) i Balears (23 %), segons dades del Consell General del Notariat.
L'estudi, que ha compartit l'Agència EFE, posa de manifest que el ritme de construcció està lluny de cobrir el creixement de la demanda.
A Alacant s'alça un habitatge nou per cada tres noves llars creades, una proporció superior a la de València, on se'n construeix una per cada cinc llars, i Castelló, on a penes s'edifica una per cada set.
Galindo va explicar que la crisi d'accés a l'habitatge a Espanya respon a una combinació de factors que incrementen la demanda.
Entre ells va citar la creació de noves llars, impulsada pel creixement de la població i la menor grandària de les unitats familiars, l'auge dels habitatges turístics i l'increment de la inversió immobiliària per part d'estrangers no residents.
En el conjunt d'Espanya, el dèficit arriba ja als 750.000 habitatges entre 2021 i 2025.
El lloguer per damunt dels salaris
Durant la seua intervenció, l'expert va destacar que a la Comunitat Valenciana els preus del lloguer anunciats en portals immobiliaris van créixer al voltant d'un 83 % entre 2015 i 2023, enfront d'un increment del 22 % dels salaris en eixe mateix període.
Galindo va advertir que "la densitat urbana impulsa la innovació, la productivitat i el creixement, però l'escassetat d'habitatge està provocant l'estancament de les ciutats que no poden acollir més habitants".
Per a revertir esta situació, va defensar una major inversió en infraestructures de transport i comunicacions que facilite el desenvolupament de noves àrees residencials fora dels grans nuclis urbans.
A més, va reclamar mesures que impulsen el lloguer de llarga duració oferint major seguretat jurídica als propietaris.
"La falta d'habitatge no sols encareix els preus, sinó que limita les oportunitats econòmiques i socials. Si volem ciutats dinàmiques i capaces d'atraure talent, hem de construir més habitatge i planificar millor el seu creixement", va concloure.
