Com contar la mort d'un fill? "Parlar del meu dolor implicava utilitzar el dolor d'altres persones"
Aurelio Serrano desvetla el procés darrere d'El interval, una novel·la en què s'endinsa en el tabú del dol i la maternitat.
Més informació: Narrar la mort d'un fill al segle XXI
La culpa, les cures de persones dependents i, de manera central i descarnada, el dol perinatal. Estes són les bases de la novel·la El interval, la primera que escriu Aurelio Serrano. Este advocat es llança a la literatura per a parlar d'un tema tabú, la mort al final de l'embaràs.
Assegut en una cèntrica cafeteria d'Alacant, Aurelio es va obrint poc a poc igual que fa amb el lector que s'endinsa en el seu debut literari. I a pesar de la cruesa del relat, aclareix de seguida que "no és autoficció". No obstant això, Serrano admet que la història naix d'una necessitat molt íntima: "Comptar o escriure sobre un dolor propi".
Es tractava d'un patiment que, després de dotze anys de silenci, ja no estava en fase aguda, sinó que era "un dolor ja sord, prou enquistat pel pas del temps". Per a eixir-ne, Serrano va recórrer a l'escriptura com una eina d'esquinçament davant la violència del dolor. "Crec que explica prou bé d'on ve la meua necessitat de trencar un silenci de dotze anys", confessa l'escriptor referint-se a la motivació darrere de la seua obra.
L'origen del llibre va ser humil però decisiu. Tot va començar amb un taller de narrativa de huit hores a l'escola Club Renacimiento de Múrcia, impartit pels escriptors Miguel Ángel Hernández, Leonardo Cano i Ginés Sánchez. El conte final de 900 paraules que Serrano va redactar per al taller no sols li va agradar, sinó que va acabar guanyant un premi de narrativa.
"Això em va motivar i va fer que pensara que podia eixir alguna cosa interessant d'ací", relata l'autor. L'impuls el va portar a completar diversos cursos de narrativa i a rescatar aquell relat del calaix per a convertir-lo finalment en la novel·la que hui veu la llum.
Un dels majors reptes de Serrano va ser enfrontar-se al procés de ficcionar una vivència tan pròxima. "Jo tenia molt clar que volia escriure sobre eixe dolor, però necessitava ficcionar la història", assenyala, afegint que "la història d'un dolor la pots ficcionar, el dolor no: el dolor està o no està".
![Chimamanda en su famosa charla TED.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/3613159.jpg?p=w:1706\/h:960&h=mF_Dvhpa"])
Estructuralment, l'autor va buscar que la història començara in media res. Seguint el consell de començar "tan prop del final com pugues", va optar per dosificar la informació, mostrant al principi només la punta d'un iceberg de secrets. Esta tècnica, sumada a una gran abundància de diàlegs, atorga a l'obra un caràcter marcadament visual.
El procés d'escriptura, no obstant això, va estar ple de bloquejos creatius que amagaven un rerefons emocional. Serrano confessa que li aterrava el dolor que es provocava a si mateix "removent" el passat, i el mal que podia causar al seu entorn. "Parlar del meu dolor implicava utilitzar el dolor d'altres persones molt importants per a mi", confessa.
Serrano va haver de prendre decisions difícils per una qüestió de respecte i honestedat amb el lector. "Vaig arribar a la conclusió que si volia comptar la història, havia de comptar-la sense demanar permís a ningú", afirma amb fermesa, reconeixent el gran cost personal que li va suposar: "Jo no havia pres mai Lexatin fins que vaig començar a escriure esta novel·la".
![EuropaPress_7553506_escritora_siri_hustvedt_presentacion_nueva_novela_historias_fantasmas.jpg](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11277246.jpg?p=c:1650:927:nowe:270:35\/w:1706\/h:960&h=nAVt8Rrf"])
El moment culminant d'esta catarsi va arribar l'1 de maig de l'any passat, quan l'autor va entregar el manuscrit acabat a la seua esposa. "Em vaig prendre dos lexatins, me'n vaig anar a passejar per la platja tres o quatre hores i vaig tornar", recorda amb emoció. Encara que admet que ella ho va passar molt malament llegint-la, l'impacte va ser sanador: "A través de la novel·la li vaig dir coses que no havia sigut capaç de dir-li en el seu moment".
Quasi un any després de la seua publicació el passat mes de novembre, El interval continua recollint una resposta "immillorable" per part dels lectors. Serrano compartix amb sorpresa com desconeguts el contacten a través de xarxes socials per a revelar-li les seues pròpies ferides obertes després de sentir-se profundament interpel·lats per la novel·la.
"Escarbant sobre el meu dolor, he arribat un poc a les arrels del mateix", reflexiona Serrano. Per a l'advocat i escriptor, la ficció ha complit el seu objectiu més noble: "Anar del concret al més universal". I així trencar el tabú d'un tema tan invisible en la literatura contemporània com el dol perinatal.
