Els funcionaris de presons seran agents d'autoritat després de l'onada d'agressions: "Han augmentat un 230 %"
Els professionals de les presons d'Alacant celebren l'aprovació d'una reivindicació històrica que els atorgarà una major protecció legal.
Més informació: La "guerra" dels funcionaris de la presó de Fontcalent per l'abandó d'Interior: "Ixen corrent per les portes trencades"
El motí de 15 presos que van voler enfrontar-se als funcionaris en el centre penitenciari de Fontcalent el passat dissabte podria ser l'últim incident amb la desprotecció legal actual en què es troben els treballadors per la seua imminent reconeixença com a agents d'autoritat.
Este dijous, 11 de juny, és un dia històric per als funcionaris de presons en votar-se en el Congrés dels Diputats la ratificació d'esta modificació, que ja s'aplicà a principi d'any en les presons catalanes i que suposava un greuge comparatiu per als treballadors d'Alacant i de la resta d'Espanya.
Esta reivindicació històrica ha sigut defensa durant més de dues dècades pels sindicats, però no va ser fins a l'assassinat d'una cuinera en una presó de Tarragona en 2024 per part d'un pres quan s'accelerà el procés, en part per la gran pressió que exerciren funcionaris de tot el país amb les seues concentracions, denunciant la gran inseguretat de les presons.
Un dels sindicats que ha denunciat la indefensió dels treballadors ha sigut Tu Abandono Me Puede Matar (TAMPM). El seu delegat a Alacant, Marcos Luaces, sosté que "no tenia cap sentit que a Catalunya s'aprovara esta condició i la resta dels funcionaris de l'Estat continuàrem sense ser agents d'autoritat".
Este greuge serví per a "traure la nostra reivindicació del calaix del Congrés, on sempre quedava en l'oblit, pendent d'esmenes en la Comissió d'Interior i sense arribar mai a votar-se", afegix.
La nova normativa busca atorgar-los presumpció de veracitat, major protecció penal amb penes de fins a quatre anys per agressions i el principi d'indemnitat econòmica davant de reclusos insolvents.
A més de posar fi a una carència que generava situacions "il·lògiques", en què, per exemple, els professors de la Generalitat Valenciana que entraven a donar classe en les presons d'Alacant tenien eixe estatus i els funcionaris que vetlen per la seguretat d'eixes escoles no el tenien.
![Algunos de los ataques y algunos de los objetos incautados estos años a los reclusos.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2021\/11\/06\/espana\/625197837_214046938_1706x960.jpg"])
L'urgència d'estes mesures es recolza en les dades, ja que entre 2021 i 2025 les agressions a funcionaris en el seu lloc de treball s'han incrementat un 232 %, passant de 159 a més de 500 agressions anuals, segons el sindicat.
Major protecció legal
Luaces destaca que, "fins ara, si patíem una agressió i arribava als jutjats, no estava clar baix quin article s'havia de jutjar. Ara serà evident que es tracta d'un atemptat a l'autoritat, aclarint qualsevol dubte jurisprudencial i castigant els autors amb penes de fins a quatre anys de presó".
A més, des que es publique la modificació en el Butlletí Oficial de l'Estat, s'atorgarà un valor probatori reforçat a les seues actes i informes. En la pràctica, això significa que, en els procediments disciplinaris, la paraula dels funcionaris tindrà presumpció de veracitat.
![Centro penitenciario de Fontcalent, en Alicante.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2021\/07\/26\/alacant\/599457084_196817941_320x180.jpg"])
La tercera pota de la reforma és el rescabalament econòmic directe per part de l'Administració penitenciària. "Fins ara, quan un intern ens agredia i era condemnat, solia declarar-se insolvent i no cobràvem la responsabilitat civil. Amb este principi, l'Administració s'encarregarà d'indemnitzar els danys i lesions que patim. Abans, havíem de buscar fórmules perquè el jutjat declarara que l'agressió va ocórrer per falta de mitjans o de personal per, posteriorment, reclamar a l'Administració en un procés judicial", explica el delegat de TAMPM.
No obstant això, i malgrat esta victòria laboral, entre els professionals regna una profunda desconfiança cap a l'Administració pel protocol d'agressions actual, al qual acusen de "maquillar les estadístiques" en excloure la violència verbal o sexual. A més, sostenen que estes investigacions internes sovint servixen per a qüestionar la faena del treballador en lloc de protegir-lo davant de l'augment de la violència penitenciària.
