Alfonso El Savi recupera les ganes de festa després d'un any d'incertesa per la Categoria Especial: "Ho tornarem a intentar"
L'incertesa administrativa, els ajustos d'última hora i les limitacions de seguretat han marcat una edició en la qual, malgrat tot, ha prevalgut el pols col·lectiu.
Més informació: Alfonso el Savi carrega contra la Federació en perdre la categoria especial: "Qui ens va a pagar els 50.000 euros ja invertits?"
El bullici dels carrers, els vianants empenyent-se per arribar a temps a la mascletà, olors de tota mena a cada pas... Este és l'ambient amb què un es pot trobar en passejar pels carrers d'Alacant en eixos dies assolellats i calorosos de juny.
Cada any, les festes de les Fogueres d'Alacant es consoliden com a punt de trobada per a l'art, la música, la cultura i la tradició, atraent així milers de turistes que aprofiten estos dies per visitar la capital provincial, o, al contrari, es veuen sorpresos per estes festivitats enmig de les seues vacances.
Encara que els carrers ja són per si mateixos un lloc ideal per viure estes festes, no hi ha res com endinsar-se en un Racó i viure-les en la seua profunditat. Això mateix és el que ha fet EL ESPANOL, qui s'ha endinsat en la casa de la Foguera Alfonso El Savi.
Després d'un any de molta incertesa i polèmica arran de perdre la Categoria Especial a poques setmanes de les Fogueres, l'ambient que trobem en este Racó rima a la perfecció amb tranquil·litat i alegria, un estat d'ànim que ve compensant les "setmanes de molt d'estrés" que ha viscut la Foguera.
"Ho tornarem a intentar", asseguren des de la comissió, sobre l'oportunitat de plantar en la Categoria Especial.
Incertesa
El Racó d'Alfonso el Savi funciona enguany com a termòmetre d'una comissió que ha hagut de reinventar-se sobre la marxa. L'incertesa administrativa, els ajustos d'última hora i les limitacions de seguretat han marcat una edició en la qual, malgrat tot, ha prevalgut el pols col·lectiu.
La foguera, que inicialment aspirava a competir en categoria especial, va haver de redimensionar-se. Este canvi va implicar alguns ajustos d'última hora, com el diàmetre del monument, que havia d'adaptar-se al seu entorn urbà, condicionant tant la composició com la quantitat de ninots.
La conseqüència directa es va traduir en menys volum, però no menys discurs. Finalment, la comissió va plantar en primera categoria, mantenint part del remat previst per a especial i reformulant el conjunt amb rapidesa.
“Ha sigut un any dur”, reconeixen des de l'organització, on les negociacions pels permisos i l'espai del racó es van prolongar fins pràcticament l'últim moment.
El poder del discurs
En eixe context d'ajustos, la proposta artística ha trobat la seua força en l'amor com a resistència. La foguera, dissenyada pel jove artista Alejandro Baenas, construeix un relat simbòlic en què una sirena central lluita per ascendir des del fons, atrapada entre cadenes que representen les tensions de la vida en parella.
Al seu voltant, figures com un ogre —metàfora de les dificultats econòmiques— o elements vinculats a la temptació i la inseguretat tracen un recorregut emocional reconeixible.
La narrativa, contada a la perfecció amb l'entusiasme de Celia Escolástico, bellesa adulta de la comissió, culmina amb la superació conjunta que permet “alçar el vol”, en una imatge propera a l'au fènix.
L'intenció, segons explica Escolástico, era connectar amb distintes generacions a través d'un missatge universal, allunyant-se del merament estètic per incidir en allò vivencial.
![El presidente de la Federació de Fogueres, David Olivares.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11080594.jpg?p=w:320\/h:240&h=boykJG1q"])
Darrere d'eixa adaptació contrarellotge està també el treball de Baenas, de tot just 22 anys, que firma ací la seua primera foguera a la ciutat. Format a Gandia, l'artista ha sabut reformular el seu projecte inicial —concebut per a una categoria Especial— sense perdre coherència ni ambició.
Part de l'estructura inferior prové d'eixa idea original, reconfigurada per encaixar en les noves condicions.
El seu procés ha sigut, a més, profundament personal. Amb un equip reduït i el suport directe de la seua família, Baenas reivindica una manera de fer en què el reconeixement veïnal pesa més que la rendibilitat econòmica.
“El valor està en què la gent ho aprecie”, ve a resumir una trajectòria que ja acumula premis en altres places i que ara troba a Alacant un nou espai de creixement.
La comissió, per la seua banda, no oculta l'orgull pels resultats obtinguts: cinqué premi en la categoria adulta i un destacat segon en la infantil.
Però més enllà del palmarés, el relat que s'imposa és el de la resiliència. El d'una foguera que, obligada a reduir-se, ha sabut mantindre's en peu sense renunciar a la seua identitat.
També les belleses encarnen eixe esperit. Amb una presència propera, “d'asfalt”, com elles mateixes definixen, representen una manera d'entendre la festa des de dins, a peu de carrer i en contacte directe amb la comissió. La il·lusió continua intacta, fins i tot en un any marcat per la tensió.
Amb la mirada posada en el futur, la renovació de Baenas per al pròxim exercici deixa entreveure una voluntat de continuïtat. La decisió sobre la categoria queda oberta, però l'experiència d'enguany posa de manifest que fins i tot en les condicions més adverses, la foguera continua sent un espai de creació, comunitat i resistència.
