Amb tot el que està passant en la política nacional, com la imputació de la directora de la Guàrdia Civil o el DAO, suposadament per entorpir les investigacions del mateix cos sobre els casos de corrupció en el si del PSOE, no deixa de sorprendre'm l'actitud de bona part de la societat espanyola que s'entesta a sostenir un govern que s'ha demostrat perjudicial per als interessos de tots, fins i tot per a ells mateixos.

Moltes de les converses que he mantingut en l'última setmana mostren el mateix patró. Qui des de l'esquerra s'entesten a defensar als que consideren seus (i dic consideren perquè efectivament els suposats corruptes del Govern de Pedro Sánchez no han pensat en els seus votants, sinó en els seus propis interessos) i atacar l'única alternativa viable per a tornar la dignitat a les altes institucions de l'Estat.

L'opció lògica, sobretot si eres d'esquerres (com s'ha concebut l'esquerra històricament, bel·ligerant contra les desigualtats i la injustícia), seria arremetre contra qui estan embrutant la seua ideologia i els seus valors. No obstant això, la major part dels militants de partits d'esquerres amb qui coincidisc, o minimitzen els suposats casos de corrupció del Govern de Pedro Sánchez, o s'agarren al clau roent que l'alternativa seria pitjor. De fet, he hagut d'escoltar diverses vegades la frase: "Si tots roben, almenys que roben els meus". Un pensament repugnant basat en una idea: la tribu.

Quan i per què hem arribat a esta situació? En 2011, quan el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero es va mostrar incapaç de gestionar la pitjor de les crisis econòmiques que hem viscut en les últimes dècades, el votant d'esquerres es va abstindre perquè arribara Mariano Rajoy a la Moncloa i començara duríssimes polítiques econòmiques que amb molt de sacrifici i víctimes col·laterals van començar a alçar econòmicament el país. Jo mateix he canviat el meu vot moltes vegades davant el que considerava la millor alternativa possible per a governar la ciutat, la província, la comunitat o la nació. És el lògic.

Aquesta mateixa setmana he acabat de llegir La resposta, del paleontòleg Juan Luis Arsuaga (Destino, 2026). Un recorregut per l'evolució humana que inclou les últimes investigacions i planteja més hipòtesis que certeses sobre el recorregut que ha patit la nostra espècie des de ser un xicotet primat indefens a convertir-nos en el que som hui en dia.

Arsuaga es definix a si mateix, literàriament, com "el vell de la tribu". I és precisament este concepte el que recorre el llibre de manera subjacent quan parla de la mida dels cervells, dels dits prensils o de l'estatura i els gens. "La tribu" com a advertència, com a avís a navegants sobre el que possiblement siga la pitjor de les invencions humanes per les conseqüències que ha comportat i comporta per a la nostra espècie.

Si ens referim als animals més semblants als nostres antecessors socialment, els ximpanzés, sosté l'autor, és curiós com sorgix el terme comunitat. Un conjunt d'individus que es dividixen en grups que poden viure junts sense esgotar els recursos de la mateixa zona. La comunitat té al voltant de 35 individus perquè puga ser sostenible. I conforme s'amplia, ha d'ampliar-se el seu hàbitat i dividir-se en nous grups. Així és com l'Homo sapiens va emigrar i va acabar ocupant tot el planeta, en cercles concèntrics de comunitats.

Hem d'extraure una ensenyança del que ens diu la ciència. La miopia de "els meus enfront dels altres" només ha provocat guerres entre grups humans (polítiques, religioses, per raça, per territoris o per recursos). La cooperació i la diversitat (en este cas genètica) és el que ha permés que com a espècie hàgem pogut sobreviure durant milers d'anys. I amb elles, la raó, la lògica, desentranyar quin és el camí cap al bé comú. És hora que deixem de defensar als "nostres" i atacar als "altres".

Apliquem-ho a tot. Ja siga en geopolítica o fins i tot a escala nacional, autonòmica o local. Si algú fa alguna cosa malament i hi ha una alternativa millor, posem-nos les ulleres de lluny i deixem de mirar-nos el melic.

"La mort violenta està associada, sobretot, a una característica de l'ésser humà que ha aparegut, crec jo, per evolució: el tribalisme", sosté l'investigador d'Atapuerca. I més avant explica els comportaments caníbals de la Gran Dolina, per a assegurar: "Sempre hi ha guerres des que existixen tribus". Per a concloure: "pense que el tribalisme podria deixar de ser una amenaça, la pitjor amenaça, i la diversitat cultural de l'espècie podria convertir-se en un patrimoni comú". Així doncs, pensem en conjunt, encara que tinguem poques esperances que passe.