El poble fantasma que es pot visitar amb 15 cases buides des dels anys 60: un sol carrer i una font amb tres dolls
El municipi va arribar a tindre al voltant d'una quinzena d'habitatges i no té església ni cementeri propis, ja que depén d'Alpatró.
Més informació: La despoblació afecta 32 municipis d'Alacant que compten amb més de 3.500 persones menys
Visitar llocs abandonats sempre atrau una barreja de curiositat, pors i moltes preguntes, tenint a voltes com a única resposta el pas del temps.
En ple interior de la Marina Alta, a la Vall de Gallinera, queda un racó detingut en el temps, un xicotet nucli rural que hui sembla més un record que un poble.
Amb a penes un carrer, una quinzena de cases i una font de tres dolls al costat de l'antic llavador, la localitat de Llombai va quedar quasi buida a partir dels anys 60 i va acabar de despoblar-se oficialment en 1977, quan va morir el seu últim veí.
Llunys del bullici de la costa, Llombai conserva la petjada de la vida senzilla que el va mantindre durant dècades. Les seues cases de pedra, algunes ja en ruïnes, s'alineen sobre una franja mínima de terreny, mentre el paisatge de muntanyes i bancals ho embolica tot amb una bellesa serena, especialment a la primavera, quan floreixen els ametlers i els cirerers.
Un despoblament lent
La història de Llombai es resumeix en la marxa paulatina dels veïns, fins a quedar reduït totalment al silenci. Segons les referències turístiques i periodístiques disponibles, l'abandó va començar als anys 60, quan els seus habitants van anar-se'n a nuclis pròxims amb més serveis, com Alpatró, sense deixar de treballar les terres.
El poble va arribar a tindre al voltant d'una quinzena d'habitatges, organitzats en un sol carrer, i no té església ni cementeri propis, ja que depén d'Alpatró. Eixe aïllament, unit a la falta de serveis, va anar empenyent a la despoblació fins a convertir-lo en un lloc quasi fantasma.
La font com a cor
Si hi ha un punt que resumeix l'ànima de Llombai, eixe és la seua font amb tres dolls. Al costat del llavador i l'antiga almàssera, forma el xicotet conjunt més reconeixible del poble i l'espai que millor conserva la memòria del que va ser la vida quotidiana allí.
Al voltant de la font encara es percep la relació entre aigua, horta i subsistència que va marcar la vida de l'aldea. L'aigua sobrant es conduïa cap als cultius pròxims, una mostra d'aprofitament tradicional que hui afegix valor patrimonial al conjunt.
Mite i silenci
Com ocorre amb molts despoblats, Llombai també arrossega la seua part de misteri. Durant anys va estar lligat a la figura de Stefan Gregor, l'últim habitant del poble, un personatge de passat opac que va morir allí en 1977 i que va alimentar tota classe de relats a la Vall de Gallinera.
Eixa barreja d'abandó, paisatge i llegenda ha convertit Llombai en una parada cridanera per a qui busca rutes amb història a l'interior d'Alacant. Hui, a més del seu valor etnogràfic, forma part d'un paisatge més ample que convida a recórrer la Vall de Gallinera amb calma, entre patrimoni rural, sendes i floracions de temporada.
