Arribà setembre i la seua "costera". Es multipliquen les despeses, s'acumulen les factures i l'espejisme d'un estiu despreocupat es convertix en una tardor ombrívola. No parle dels problemes domèstics, ni de Ceuta, ni de la Llei de nets ni de l'espionatge de Pegasus. Parle del que hi ha més enllà del titular que dura unes hores, d'alguna cosa que a poc a poc s'ha convertit en una realitat quotidiana.
¿Acàs sóc l'únic que sent que habitem en un territori de crisi perenne? Com a mínim des de 2008 ningú pareixem a salvo. Quan no és un desplom econòmic és una crisi sanitària o una nova guerra que puja els preus de tot mentre els salaris es mantenen criogenitzats en el terreny de la supervivència.
A tot el món ens arriba el mateix missatge que hem incorporat com un dogma al nostre dia a dia: el món està canviant a velocitat exponencial i som incapaços d'albirar un futur esperançador. I seguim amb les nostres rutines, els nostres horaris laborals, intentant arribar indemnes a final de mes. ¿Què està passant amb les classes mitjanes a Espanya i a la resta d'Occident? ¿Com anem a eixir d'esta? Hem deixat de ser productors per a convertir-nos en proveïdors de servicis o simples consumidors en un context en què uns altres estan lluitant per convertir-se en hegemònics gràcies al desenvolupament de la IA i les noves tecnologies.
El professor d'Economia Juan Vázquez Rojo acaba de publicar en Península un assaig sorprenent sobre tot açò que li està passant al món i com ens està afectant ara i afectarà en el futur. Alguna cosa en què la vella Europa que va imposar la seua filosofia, la seua ciència i els seus valors culturals a la resta del món, assistix només com a mera espectadora: El retorn de la Xina. La batalla amb els Estats Units pel nou orde mundial. Un text que aglutina amb encert els esdeveniments polítics i econòmics de l'última dècada amb les visions estratègiques de qui estan lluitant actualment per liderar el món del futur. Un futur que passa per tres possibles escenaris amb què l'autor finalitza el seu assaig.
"Les classes mitjanes de les economies avançades han quedat atrapades entre l'ascens d'Àsia i la concentració de les rendes per part de les seues pròpies elits", afirma. És un fet, les classes mitjanes europees s'estan empobrint mentre les classes altes concentren els beneficis i els nous mercats d'Àsia, en especial la Xina, estan traent les seues immenses poblacions de la pobresa en què es veren submergides durant segles.
No es tracta només de fets com les guerres, els aranzels o les inversions focalitzades en determinats sectors. Darrere d'este gran canvi de model mundial, la "Globalització Armada" o reconfiguració de la Globalització, existixen dos filosofies molt diferents que ja han xocat sense que per ara hi haja un guanyador clar. Els EUA, que durant dècades ha sigut l'àrbitre i guanyador del sistema gràcies a incentius o coerció i la Xina, que des d'un passat mil·lenari tracta de modernitzar el seu "wangdao", els pilars d'una civilització que va ser "central" en bona part del món gràcies al poder tou de l'estabilitat interna i el prestigi extern.
![La presidenta de la Comisión, Ursula von der Leyen, durante el discurso sobre el estado de la Unión este miércoles en Estrasburgo](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10294616.jpg?p=w:320\/h:240&h=1zoeXltx"])
Dos filosofies que competixen en l'àmbit energètic arrossegant la resta de països a posicionar-se en un dels dos blocs: el retorn a l'energia de combustibles fòssils, la del segle passat, encapçalada pels Estats Units. I davant d'ella, el salt a les energies netes del segle XXI, que lidera la Xina. Que competixen en l'àmbit de la IA i de la producció de terres rares per a expandir els seus estàndards a la resta de mercats. Que competixen en cadascun dels sectors crítics del futur, en la logística, en els mercats financers i en les inversions estratègiques en la resta de països.
Ara, quan se'ls pregunta als joves si creuen que viuran una vida millor que la dels seus pares, una immensa majoria se sent pessimista. Els problemes d'accés a l'habitatge, els salaris baixos, l'amenaça de la transformació laboral que provocarà la IA en uns anys no generen bones expectatives. El problema no és si passarà o no, el problema és si ja se'ns ha passat el temps d'intentar canviar-ho.