Alejandro munta un software per a garantir la salut mental dels treballadors: "Cal que es produïsca un canvi de mentalitat ja"
La Comunitat Valenciana presenta la major prevalença de trastorns mentals diagnosticats a Espanya, amb un 25,1% front al 15% de la mitjana nacional, segons el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027.
Més informació: L'Hospital del Vinalopó, primer centre sanitari d'Espanya en rebre el Distintiu d'Empresa Saludable
L'augment de les baixes laborals per ansietat i depressió ja és tendència a tota Espanya. Però lluny de ser una "moda" passatgera, esta realitat ve avalada per unes dades i noms i cognoms de milers de persones que cada vegada suporten menys certes condicions de treball.
Alejandro Pereira ho va vore abans de posar-li xifres. Durant anys, com a psicòleg clínic a Ontinyent, va començar a detectar un patró que es repetia amb inquietant freqüència. Molts pacients li arribaven a consulta quan el problema ja havia esclatat i la baixa laboral era inevitable.
“Acudien quan ja no podien anar a treballar”, explica. Darrere, quasi sempre, s'amagaven nivells d'estrés elevats i sostinguts en el temps, una càrrega emocional que acaba trencant l'equilibri intern. I és que el conegut burnout no apareix de colp, sinó com a conseqüència d'una pressió prolongada que, en molts casos, s'agreuja per factors organitzatius com la comunicació interna o la relació amb els responsables directes.
D'eixa observació clínica —i de la sensació que el problema s'estava abordant massa tard— naix Mentelem, una empresa valenciana que planteja com passar de reaccionar al malestar a prevenir-lo des de dins de les organitzacions.
Perquè, com assenyala Pereira, l'error més habitual ha sigut considerar la salut mental com un assumpte exclusivament individual. “L'empresa no pot solucionar-ho tot, però sí que pot generar facilitadors”, apunta. És a dir, crear les condicions perquè el benestar no depenga únicament de la resistència del treballador.
Un sistema front a les accions aïllades
La proposta de Mentelem, segons explica a EL ESPAÑOL, partix de substituir les iniciatives puntuals, com tallers solts o mesures desconnectades, per un sistema estructurat. El seu model combina avaluació, intervenció i seguiment continu.
El primer pas és mesurar. A través d'una ferramenta pròpia, la companyia analitza l'estat emocional de la plantilla i detecta els factors de risc. A partir d'eixe diagnòstic, desplega un conjunt d'accions que poden anar des de formació en intel·ligència emocional per a managers —una figura clau, ja que, segons Pereira, fins al 50% del malestar pot estar relacionat amb el superior directe— fins a sessions d'acompanyament psicològic individual.
A això se suma la seua plataforma tecnològica, un dels elements diferencials del projecte. En ella, cada empleat accedix a continguts i ferramentes adaptades a la seua situació concreta, des de tècniques per a gestionar l'estrés fins a programes específics per a afrontar situacions vitals complexes com un dol o la sobrecàrrega de la cura familiar.
L'objectiu, així, és intervindre quan apareix el problema, però sobretot "anticipar-se a ell".
De la consulta a l'empresa… i a la regulació
Però este canvi de paradigma no arriba només des de la iniciativa privada. També el marc normatiu comença a empentar en la mateixa direcció. La futura actualització de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals obligarà les empreses no sols a avaluar els riscos psicosocials, sinó a implementar protocols concrets d'actuació.
![Sant Vicent del Raspeig impulsa un programa de salud mental y prevención del suicidio](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10898621.png?p=w:320\/h:240&h=HjMCV4Zq"])
En la pràctica, això significa que qüestions com la formació en intel·ligència emocional o els plans de suport psicològic deixaran de ser opcionals en molts casos per a convertir-se en una exigència.
“Va a ser un salt important”, apunta Pereira. “No es tracta només de mesurar, sinó d'actuar en funció dels resultats”.
El cas de la Comunitat
El desenvolupament de Mentelem no és alié al territori on naix. La Comunitat Valenciana presenta la major prevalença de trastorns mentals diagnosticats a Espanya, amb un 25,1% front al 15% de la mitjana nacional, segons el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027.
Encara que les causes són múltiples i no sempre directament vinculades a l'entorn laboral, este context reforça la necessitat d'abordar el problema també des de les empreses.
Des dels seus inicis a Ontinyent —amb el suport de l'ajuntament i Caixa Ontinyent— fins al seu pas per Lanzadera, l'acceleradora impulsada per Juan Roig, la companyia ha anat consolidant un model que ja apliquen empreses com MediaMarkt o Reale Seguros.
Eixe creixement s'ha vist avalat recentment per una ronda de finançament de 600.000 euros, amb participació d'inversors vinculats a l'ecosistema valencià com Ángel Alberich o el futbolista Rubén García.
Més enllà de la tecnologia o el finançament, hi ha una idea que travessa tot el projecte i que subratlla Pereira amb especial ímpetu. La necessitat i importància de parlar del problema. Pereira insistix que moltes empreses continuen mostrant reticències a mesurar l'estat emocional dels seus equips per por a “destapar” una situació difícil.
No obstant això, l'experiència apunta en sentit contrari. “Quan es posa el problema damunt de la taula, les baixes disminuïxen”, afirma. La visibilització, lluny d'agreujar la situació, actua com a primer pas per a resoldre-la.
En eixe camí, insistix que Mentelem planteja construir “ecosistemes emocionalment sostenibles”. Espais de treball on el malestar no s'oculta, sinó que es pot identificar i gestionar abans que derive en conseqüències més greus.
