Va entrar en vigor: "Pots deixar el teu pis de lloguer als sis mesos de contracte encara que hages signat per més temps"
La Llei d'Arrendaments establix quan pot l'inquilí abandonar l'habitatge i quines condicions ha de complir.
Més informació: És oficial: el Govern lloga 153 habitatges a Alacant a través de Casa 47, des de 350 € al mes
Els inquilins poden abandonar un habitatge de lloguer una vegada han complit sis mesos de contracte, fins i tot encara que inicialment hagen signat per un període superior. La Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) reconeix este dret a l'arrendatari, encara que establix una sèrie de condicions que convé conéixer abans de comunicar l'eixida al caser.
Esta qüestió genera nombrosos dubtes entre qui viu de lloguer. Una de les més habituals és si l'inquilí està obligat a romandre en l'habitatge durant tot el temps que figura en el contracte. La resposta depén de les condicions establides i, especialment, del moment en què es decidix posar fi a l'arrendament.
També és freqüent preguntar-se què passa amb la fiança, si existix algun tipus de penalització o amb quant de temps d'antelació cal avisar el propietari. Quan sorgixen estes dubtes, el més recomanable és acudir directament a la Llei d'Arrendaments Urbans per comprovar què establix sobre la duració del contracte i el desistiment.
L'article 11 de la LAU establix expressament que l'arrendatari pot desistir del contracte una vegada transcorregut un període mínim. En concret, assenyala que "l'arrendatari podrà desistir del contracte d'arrendament, una vegada que hagen transcorregut almenys sis mesos".
Per tant, haver signat un contracte per més temps no impedix a l'inquilí exercir este dret quan ja han passat sis mesos des de l'inici del lloguer. La norma, això sí, fixa una condició addicional, que és necessari comunicar la decisió a l'arrendador amb una antelació mínima de 30 dies.
Això significa que l'inquilí no pot simplement abandonar l'habitatge d'un dia per a l'altre en arribar als sis mesos. Ha d'avisar el propietari dins del termini que marca la normativa per comunicar la seua intenció de posar fi al contracte.
Pot el caser reclamar?
Una altra de les dubtes habituals té a vore amb una possible compensació econòmica al propietari. En este cas, la LAU contempla la possibilitat que existisca una indemnització, però únicament si així s'ha pactat en el contracte.
L'article 11 establix que "les parts podran pactar en el contracte" que, en cas de desistiment, l'arrendatari indemnitze l'arrendador. La quantitat prevista equival a una mensualitat de la renda vigent per cada any del contracte que reste per complir.
Quan queda menys d'un any, la pròpia llei establix que l'import ha de calcular-se de manera proporcional al temps pendent.
La duració té límits
L'article 9 de la LAU assenyala que la duració del lloguer es pacta lliurement entre les parts. No obstant això, quan el període acordat inicialment és inferior a cinc anys, o a set si l'arrendador és una persona jurídica, el contracte es prorroga obligatòriament per anualitats fins a aconseguir eixa duració mínima, llevat que l'inquilí comunique que no desitja renovar-lo.
La norma establix que esta comunicació ha de realitzar-se "amb 30 dies d'antelació com a mínim" a la data de finalització del contracte o de qualsevol de les seues pròrrogues.
Per tant, duració mínima i desistiment no són exactament el mateix. Mentre l'article 9 regula les pròrrogues obligatòries del lloguer, l'article 11 arreplega expressament la possibilitat de l'inquilí de desistir una vegada transcorreguts sis mesos, sempre que complisca les condicions previstes per la llei.
