En vigor: els treballadors amb jornades continuades superiors a sis hores, tindran un descans de 15 minuts
L'Estatut dels Treballadors aclarix quan és obligatori el descans mínim, si es considera temps de treball i quins altres límits fixa sobre la jornada laboral.
Més informació: Va entrar en vigor: els treballadors acomiadats gaudiran de 6 hores lliures a la setmana per a buscar un nou treball
Els treballadors que realitzen una jornada continuada de més de sis hores han de disposar, com a mínim, d'una pausa de 15 minuts durant el seu horari laboral.
Així ho establix l'Estatut dels Treballadors, encara que la norma també aclarix que eixe temps només es considera treballat i retribuït quan així ho reculla el conveni col·lectiu o el contracte.
Els descansos durant la jornada són una de les qüestions que més dubtes generen entre els empleats. És obligatori fer eixa pausa? Es cobra eixe temps? Pot l'empresa descomptar-lo de la jornada? La resposta depén, en gran mesura, del que establix la legislació i del que s'haja pactat en cada empresa.
Per a resoldre este tipus de qüestions, la principal referència és l'Estatut dels Treballadors. Esta norma regula aspectes com la duració de la jornada, els descansos obligatoris, el registre horari o els drets relacionats amb la conciliació, per la qual cosa és la font més fiable per a conéixer què correspon a treballadors i empreses.
L'article 34 de l'Estatut dels Treballadors establix que, quan la jornada diària continuada supera les sis hores, l'empresa ha de garantir un període de descans d'almenys 15 minuts.
En concret, la llei assenyala que "sempre que la duració de la jornada diària continuada excedisca de sis hores, haurà d'establir-se un període de descans durant la mateixa de duració no inferior a quinze minuts".
No obstant això, la norma també aclarix que eixe temps de pausa no sempre compta com a temps treballat.
Segons recull el mateix Estatut, "este període de descans es considerarà temps de treball efectiu quan així estiga establit o s'establisca per conveni col·lectiu o contracte de treball".
En cas contrari, l'empresa pot descomptar eixos minuts de la jornada laboral.
En el cas dels menors
La legislació contempla una protecció específica per als treballadors menors de 18 anys. En estos casos, el descans mínim augmenta fins als 30 minuts i s'ha de gaudir quan la jornada continuada supera les quatre hores i mitja.
A més, l'Estatut establix que els menors no poden realitzar més de huit hores diàries de treball efectiu, incloent el temps dedicat a la formació i les hores treballades per a diferents ocupadors, si n'hi haguera.
Límits de la jornada
L'Estatut dels Treballadors no només regula la pausa durant la jornada. També establix que entre el final d'una jornada laboral i l'inici de la següent han de transcórrer, com a mínim, 12 hores.
Així mateix, la norma fixa que, amb caràcter general, la jornada ordinària no pot superar les nou hores diàries de treball efectiu, excepte que un conveni col·lectiu o un acord entre l'empresa i la representació dels treballadors establisca una distribució diferent, respectant sempre els períodes mínims de descans.
Pel que fa a la jornada setmanal, l'Estatut recorda que la duració màxima ordinària és de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual, encara que la distribució d'eixe temps pot variar segons el que preveja el conveni col·lectiu o el contracte.
Registre de jornada
La norma també obliga les empreses a garantir un registre diari de la jornada, en què ha de constar l'hora concreta d'inici i de finalització del treball de cada empleat. Estos registres s'han de conservar durant quatre anys i romandre a disposició dels treballadors, dels seus representants i de la Inspecció de Treball.
A més, l'Estatut reconeix el dret de les persones treballadores a sol·licitar adaptacions de la jornada, de la seua distribució o fins i tot de la forma de prestació del treball, inclòs el teletreball, per a afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar.
L'empresa ha de negociar estes sol·licituds i motivar qualsevol negativa o proposta alternativa.
