Marta i York porten el tabú de la sexualitat a Alacant: "Continua estant mal vist que els hòmens tinguen gestos afectius entre ells"
La nova proposta teatral arriba el pròxim 25 de juny al Teatre Cortés d'Almoradí.
Més informació: 'El fantasma de l'òpera' vindrà per primera vegada al Principal d'Alacant per a superar el nou rècord del teatre
En l'escenari tot pareix clar i ben organitzat, amb personatges, conflictes i un text que guia cada gest. Però, què passa quan en la vida real eixe guió imposat deixa de tindre sentit?
Eixa és la pregunta que sobrevola ‘La crida de Lauren’, la nova proposta de Willy Producciones junt a MV Producción y Distribución que arriba el pròxim 25 de juny al Teatre Cortés d'Almoradí.
Basada en un text de la dramaturga Paloma Pedrero —escrit a finals dels 80 però "sorprenentment vigent"— i versionada i dirigida per York Alexander, l'obra posa el focus en les etiquetes que condicionen les nostres relacions i la identitat que construïm, moltes vegades, per a encaixar.
Sobre les taules, només dos personatges: Rosa i Pere. Una parella aparentment estable la rutina de la qual es trenca en una nit de Carnestoltes. Ell decidix sorprendre-la disfressant-se de Lauren Bacall. El que podria quedar-se en una escena anecdòtica es convertix, però, en el detonant d'alguna cosa molt més profunda, com és la revelació d'una identitat reprimida durant anys.
“La societat, la família i u mateix acaben imposant-se el que ‘hauria de ser’”, explica Marta Villalgordo, actriu que dona vida a Rosa i també coproductora del muntatge. “Això genera limitacions, moltes vegades inconscients, en com vivim la nostra sexualitat o les nostres relacions, hui en dia per exemple continua estant mal vist que un home mostre afecte a un altre i no hauria de ser així".
Lliuny d'encasellar, l'obra evita posar nom al que li passa a Pere. Amb això, els productors pretenen que el públic empatitze amb els personatges, en lloc de simplement definir-los. Així, l'obra tracta d'explorar què passa quan algú ha construït la seua vida des de la repressió i, de sobte, ja no pot sostenir eixe paper. El conflicte esclata llavors en l'espai més íntim com és la parella.
Ací entra Rosa, un personatge que, segons Villalgordo, representa a qui intenta comprendre sense tindre totes les respostes. “Ella vol estar, vol acompanyar, però la informació li arriba de colp. Si haguera hagut comunicació abans, potser tot seria distint”, apunta. La falta de diàleg, els silencis prolongats i la dificultat d'anomenar el que u sent es convertixen així en el vertader nucli dramàtic.
Amb un to que combina moments de comèdia amb altres de major càrrega emocional, ‘La crida de Lauren’ no es limita a l'àmbit LGTBIQ+, encara que dialogue directament amb ell, especialment en el context del mes de l'Orgull. La proposta amplia el focus cap a les relacions travessades per rols, expectatives i pors compartides.
![El patio de butacas del Principal, en esta pasada temporada.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11103709.jpg?p=w:320\/h:180&h=4W--WG36"])
“No parlem només d'etiquetes sexuals, sinó dels papers que assumim sense qüestionar-los”, assenyala l'actriu. “Durant molt de temps, per exemple, als hòmens se'ls ha negat la possibilitat d'expressar emocions o afecte sense que això siga jutjat”.
Este pes del que s'ha aprés, del que “hauria de ser”, travessa tota la funció. I ho fa des d'un llenguatge pròxim, reconeixible, on l'espectador no tarda a vore's reflectit.
El muntatge, que s'estrenarà el 21 de juny a Formentera del Segura, recorrerà després diversos municipis de la Vega Baixa —Algorfa, Rafal i Guardamar— abans de la seua parada a Almoradí, una plaça especialment significativa per a la companyia. “Ací juguem a casa”, reconeix Villalgordo. “Hi ha una xarxa de suport molt forta amb els ajuntaments i el públic sempre respon”.
Amb este nou treball, l'equip creatiu torna a apostar per un teatre que interpel·la sense imposar respostes. Que obri preguntes més que tancar-les. I que, en el fons, llança una reflexió incòmoda però necessària: quant del que som respon realment al que volem ser.
