És Benidorm el model ecològic que busca Europa? La ciutat se la juga a Portugal amb el seu pla més ambiciós
Laura García, tècnica de Visit Benidorm, detalla les claus de la candidatura a la Fulla Verda Europea: indicadors rècord i iniciatives replicables.
Més informació: Per què Benidorm és una de les ciutats del món que millor gestiona l'aigua
Benidorm fa un pas decisiu este dimarts 6 d'octubre amb el seu desplaçament a la ciutat portuguesa de Guimarães, on defensarà la seua candidatura al guardó de la Fulla Verda Europea (European Green Leaf) per segon any consecutiu.
La delegació benidormera prepara la defensa oficial davant del jurat de la Comissió Europea fixada per al pròxim 8 d'octubre, amb l'objectiu d'aconseguir el màxim reconeixement ambiental de les institucions comunitàries.
Per a Laura García, tècnica en Visit Benidorm, aconseguir este distintiu certificaria de manera inapel·lable el model urbà del municipi. "Significa molt a nivell d'imatge: posar un puny damunt la taula i dir 'Vegeu?, som sostenibles i ho està dient la Comissió Europea'", destaca García.
L'especialista emfatitza la transcendència de recolzar amb fets la reputació del destí: "Volem que ens creguen per fi que el que ací defensem és cert i que Benidorm, independentment del volum turístic que tinga, és un model d'exemple per a altres destins".
El gran repte de la ciutat alacantina radica a conciliar la convivència dels seus 77.000 residents censats amb un flux flotant diari d'uns 250.000 visitants, arribant fins a tres milions de turistes a l'any.
Malgrat estes dimensions, García defensa amb fermesa la viabilitat del model vertical i compacte. "Ací la capacitat de càrrega del destí en un espai compacte no se supera. Este és un destí tremendament democràtic, però també tremendament sostenible", sosté la tècnica.
![El jefe del Consell, Mazón, en el acto de entrega de AENOR.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10782617.jpg?p=w:1706\/h:960&h=rsqlMUmq"])
L'avaluació de Brussel·les examina set indicadors ambientals fonamentals: qualitat de l'aire, mitigació i adaptació al canvi climàtic, gestió de l'aigua, soroll, residus, biodiversitat i trànsit.
Davant de l'edició anterior, la proposta benidormera arriba amb mètriques significativament millorades. Destaca la dada que només un 0,1 % de la població es troba exposada a alts índexs de soroll de trànsit, sumat a avanços en la reutilització d'aigua i la regla 3-30-300 de massa verda, la qual diu vore almenys 3 arbres des de casa teua, un mínim del 30 % de massa arbòria al barri i viure a una distància màxima de 300 metres d'un parc.
"La candidatura de l'any passat era molt bona, però enguany hem de reconéixer que és encara millor perquè els indicadors de l'any passat s'han millorat", explica Laura García. Després de l'experiència prèvia, l'equip ha reajustat la seua estratègia comunicativa: "Potser l'any passat no vam saber comunicar el que ells estaven demanant".
Exportar turisme sostenible
Entre els punts forts d'enguany destaca la presentació de projectes fàcilment exportables a altres ciutats. Un exemple clar són els tres punts de reutilització d'articles de platja instal·lats a les platges de Llevant i Ponent, on els visitants depositen balons, para-sols o matalassets perquè altres banyistes els reutilitzen.
"A la Comissió Europea li va semblar una idea molt bona. Ells volen que proposes iniciatives replicables i exemple per a altres destins, i eixa és l'aposta més forta que portem enguany", remarca García.
El projecte busca igualment derrocar prejudicis preconcebuts sobre la massificació i respondre a corrents de turismofòbia. "Ens sentim trencant motles, com un David contra Goliat, perquè a voltes ens tenen molt denigrats per desconeixement", assenyala la tècnica.
"Projecte de ciutat"
A diferència de la comitiva reduïda de l'any passat, l'expedició que viatja a Portugal exhibix una aliança tècnica, social i acadèmica amb la participació de firmes com Veolia i OSC, a més d'enginyers i científics.
"Anem amb tota la carn en la graella", conclou Laura García, subratllant la dimensió col·lectiva de la iniciativa. "Cal anar a Guimarães a mostrar que això no és cosa d'un a soles ni d'un equip polític, sinó un autèntic projecte de ciutat on tots estem implicats".
