La Generalitat planta cara al Govern pel nou deslinde litoral: exigix més rigor tècnic i menys inseguretat jurídica
La Generalitat qüestiona que el Govern modifique l'article 4 del Reglament General de Costes dins d'una norma sobre inundacions i reclama una revisió profunda de la Llei de Costes de 1988.
Més informació: La Generalitat exigix al Govern de Sánchez canviar la Llei de Costes de 1988 abans d'aprovar un nou reglament
La Generalitat Valenciana ha presentat noves al·legacions al projecte de Reial Decret pel qual el Govern pretén adoptar mesures de gestió dels riscos d'inundació i modificar, al mateix temps, diversos reglaments vinculats a l'aigua i al litoral. El Consell considera que la iniciativa incorpora una reforma d'abast important sobre la delimitació del domini públic marítim-terrestre dins d'una norma l'objectiu principal de la qual és abordar la inundabilitat, una fórmula que, al seu juí, genera inseguretat jurídica, fragmenta la regulació de costes i dificulta la participació de les administracions i sectors afectats.
Com ja va anunciar este diari, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va sotmetre el projecte a audiència i informació pública amb el propòsit d'adaptar la gestió del risc a la major intensitat i freqüència dels fenòmens extrems associats al canvi climàtic.
El text modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, el Reglament de l'Administració Pública de l'Aigua, la normativa d'avaluació i gestió dels riscos d'inundació i el Reglament General de Costes. El termini per a presentar observacions es va obrir el 16 de juliol i roman vigent fins al 16 de setembre de 2026.
La Generalitat sosté que les modificacions relacionades amb l'aigua i la gestió de les inundacions poden guardar una unitat temàtica, però considera que no ocorre el mateix amb la reforma de l'article 4 del Reglament General de Costes. Este precepte fixa els criteris tècnics per a determinar fins a on arriba la zona marítim-terrestre i quins terrenys han de considerar-se platja a efectes del domini públic. Per al Consell, incloure-ho en un projecte normatiu essencialment hidràulic suposa anticipar de manera aïllada una part de la reforma de costes, al marge de la revisió integral que es troba en tramitació.
“Es produïx així un dèficit de coherència interna de la regulació d'una norma en un cos normatiu sense vinculació directa”, sosté la Direcció General de Costes, Ports i Aeroports de la Generalitat en el seu escrit. Al juí de l'administració autonòmica, la modificació “compromet la qualitat normativa i la seguretat jurídica”, perquè fragmenta una reforma que hauria d'analitzar-se de manera conjunta i amb una tramitació específica.
L'administració valenciana recorda que ja va formular observacions en anteriors procediments i denuncia que no va rebre una resposta expressa sobre qüestions que considera substancials. “Dites al·legacions no van ser objecte de contestació ni valoració expressa”, afirma el document, que considera que eixa falta de resposta dificulta conéixer les raons jurídiques i tècniques per les quals van ser descartades les propostes autonòmiques.
![Daños en el litoral de Dénia por un temporal en 2024.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11204802.jpg?p=w:1706\/h:960&h=xdz51JmU"])
L'escrit advertix que esta absència de pronunciament “contribuïx a generar un escenari d'inseguretat jurídica” i pot donar lloc a “dubtes interpretatives, conflictes competencials i dificultats en l'actuació administrativa de les diferents administracions implicades”. La Generalitat afegix que eixa situació pot traduir-se en un increment de la litigiositat i en l'adopció de criteris divergents sobre l'aplicació de la futura norma.
Un dels arguments centrals de les al·legacions es referix al procediment seguit pel Govern. La Generalitat vincula la nova proposta amb el Reial Decret 668/2022, d'1 d'agost, que modificava el Reglament General de Costes i va ser anul·lat per la sentència 484/2024 del Tribunal Suprem.
L'alt tribunal va declarar la nul·litat d'aquella norma en apreciar un vici procedimental relacionat amb l'omissió del tràmit de consulta pública. El Consell considera que el projecte actual recupera en allò substancial una regulació similar i que torna a plantejar una modificació puntual d'un precepte de costes dins d'una iniciativa normativa diferent.
![Marc García, en la reunión de las autonomías que reclaman las competencias de Costas, en Madrid.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11195449.jpg?p=w:1706\/h:960&h=wsLQZGXp"])
Per a la Generalitat, la fórmula triada suposa “una tècnica normativa defectuosa, per falta de transparència i deliberada confusió, que afecta la seguretat jurídica”. El document retreu al Govern que incorpore la modificació de l'article 4 en un projecte dirigit principalment a la gestió dels riscos d'inundació, quan eixe precepte afecta directament la delimitació del domini públic marítim-terrestre i als drets i interessos de qui viu, treballa o desenvolupa activitats al litoral.
La discrepància més rellevant afecta el criteri utilitzat per a fixar el límit fins on arriben les ones en els majors temporals coneguts. La regulació vigent establix que s'han de tindre en compte els temporals que hagen arribat a eixe límit almenys en cinc ocasions durant un període de cinc anys, excepte que l'evidència científica justifique un criteri distint. El text proposat elimina eixa referència temporal i permet utilitzar les dades disponibles des que existixen registres de boies o satèl·lits, així com informació oceanogràfica o meteorològica, prenent com a referència les màximes ones registrades o calculades.
Deslindes
La Generalitat tem que la supressió del criteri de reiteració permeta que un episodi excepcional tinga conseqüències permanents sobre el deslinde. En la pràctica, la preocupació del Consell és que una ona arribada durant un temporal extraordinari puga servir per si sola per a estendre el domini públic marítim-terrestre a terrenys que fins a eixe moment no formaven part d'ell. L'administració valenciana alerta que la modificació pot suposar “un retrocés cap a un model amb unes debilitats que, junt a l'elevada litigiositat a què va donar lloc, van resultar en la seua revisió en 2014”.
El document autonòmic també recull una advertència formulada pel Consell d'Estat durant la tramitació d'anteriors modificacions. Segons aquella valoració, el canvi podia “portar a incloure en el domini públic marítim-terrestre zones que abans no estaven incloses en ell” i n'hi hauria prou amb que, “en un episodi, fins i tot excepcional i amb períodes de retorn superiors a deu anys”, les ones arribaren a terrenys situats fora del domini públic perquè eixos espais pogueren quedar afectats per la nova regulació.
La Generalitat considera que el nou text no resol eixa incertesa. Al contrari, sosté que la proposta elimina criteris que permetien acotar l'aplicació de la norma i deixa oberta la porta a que les dades de qualsevol època s'utilitzen per a redefinir l'abast dels deslindes. Per això reclama que els temporals s'analitzen amb criteris estadístics i científics, i no a partir d'un únic episodi l'excepcionalitat del qual no permeta determinar el comportament ordinari o recurrent de la costa.
Davant d'eixa opció, el Consell planteja que qualsevol nou criteri es recolze en un ampli debat científic i tècnic. “La tècnica i la ciència han de tindre un paper protagonista”, sosté l'escrit autonòmic. La Generalitat proposa definir què s'ha d'entendre per temporal, establir “un marc de referència temporal dinàmic” que permeta adaptar la regulació a l'evolució dels règims d'onatge i fixar “un període de retorn per als temporals ordinaris a considerar”.
L'administració autonòmica considera que millorar la gestió de les inundacions costaneres exigix combinar la perillositat del fenomen amb la vulnerabilitat dels usos existents o potencials. Eixa avaluació hauria de tindre en compte variables com la probabilitat d'ocurrència, la recurrència dels temporals, la cota d'inundació, la presència d'habitatges, infraestructures, activitats econòmiques, patrimoni cultural i espais ambientals. Segons el Consell, modificar els criteris de deslinde és una peça rellevant, però insuficient si no s'acompanya d'una estratègia d'adaptació específica per a cada tram de costa.
En este sentit, les al·legacions sostenen que la reforma plantejada se centra en “modificar els criteris per a reconéixer físicament el domini públic marítim-terrestre i determinar el corresponent deslinde”, però no desenvolupa una vertadera política de gestió del risc. Per a la Generalitat, el deslinde constituïx “un element necessari però clarament insuficient” si l'objectiu és millorar la prevenció i l'adaptació davant de les inundacions d'origen marí.
Inundacions marítimes o fluvials
Una altra de les propostes consistix a tramitar de manera diferenciada les inundacions d'origen marí i les inundacions fluvials o pluvials. La Generalitat argumenta que els temporals marítims presenten característiques pròpies i que, en alguns casos, poden combinar-se amb episodis d'origen continental. També assenyala que la cartografia disponible, la planificació territorial i el grau de desenvolupament de les ferramentes administratives no són idèntics en tots els tipus de risc.
Per això, el Consell reclama “un tractament individualitzat d'inundació costanera diferenciat d'aquelles inundacions fluvials o pluvials”. L'objectiu seria establir unes bases tècniques i normatives específiques per a abordar les inundacions costaneres, incloses les mesures no estructurals i les estratègies d'adaptació davant del canvi climàtic. La Generalitat considera que eixe procés hauria de permetre definir, per a cada tram de costa, les actuacions necessàries i l'horitzó d'intervenció més adequat.
Les al·legacions també incorporen una proposta de redacció alternativa per a l'article 4. En relació amb l'onatge, la Generalitat planteja utilitzar els registres existents de boies, satèl·lits i dades oceanogràfiques o meteorològiques, però reclama que eixe ús s'integre en un sistema de criteris objectius i verificables. El Consell defensa igualment que les marees incloguen els efectes astronòmics i meteorològics, però precisa que no s'han de computar determinades ones de major període d'origen sísmic o de ressonància quan no es produïsquen de manera seqüencial.
![Propuesta de deslinde en la playa de Les Deveses de Dénia.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10106742.jpg?p=w:320\/h:240&h=CPBGKHlE"])
En matèria de dunes, la proposta autonòmica distingix entre aquelles que mantenen una relació actual o futura amb la platja i les que han quedat aïllades terra endins o sobre una costa rocosa. La Generalitat accepta que les dunes en desenvolupament, desplaçament o evolució per efecte de la mar o del vent formen part de la delimitació, així com aquelles que resulten necessàries per a garantir l'estabilitat de la platja i la defensa de la costa.
No obstant això, reclama excloure les formacions sense vinculació present o futura amb el sistema litoral, tenint en compte l'evolució de la línia de costa i els efectes del canvi climàtic. La redacció alternativa establix que no serien necessàries per a garantir l'estabilitat de la platja aquelles dunes que hagen quedat “aïllades terres endins o penjades sobre una costa rocosa, sense vinculació actual ni futura amb la platja”.
La petició principal del Consell és que es retire la modificació del Reglament General de Costes del projecte de reial decret sobre inundacions. “Se sol·licita que, sobre la base del que s'ha exposat anteriorment, es retire la modificació del Reglament General de Costes de la iniciativa reglamentària”, recull literalment el document. Com a alternativa, la Generalitat reclama que el Govern tramite una regulació separada i específica per a la inundació costanera i que òbriga un debat ampli amb les comunitats autònomes, els municipis, els sectors econòmics, els propietaris i la comunitat científica.
El Consell manté que la reforma de fons hauria d'abordar-se mitjançant una revisió profunda de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, i no mitjançant canvis reglamentaris parcials.
