El Govern obri per sorpresa la consulta pública d'un decret clau que redefineix la Llei de Costes sense passar pel Congrés
El Ministeri sotmet a audiència pública un reial decret sobre riscos d'inundació amb implicacions directes en el domini públic marítim-terrestre.
Més informació: La Generalitat planta cara al Govern en el seu pols pel litoral amb una contraproposta per salvar les seues platges
El Ministeri per a la Transició Ecològica dirigit per la socialista Sara Aagesen ha obert este divendres el tràmit d'audiència i informació pública del projecte de reial decret pel qual s'adopten mesures de gestió dels riscos d'inundació, un moviment que, lluny de passar desapercebut, ha encés les alarmes entre associacions veïnals del litoral valencià. El document, disponible des de hui en el portal del MITECO, introduïx canvis tècnics que, segons denuncien estos col·lectius, afecten de manera indirecta però substancial la definició i delimitació del domini públic marítim-terrestre (DPMT), una qüestió d'enorme transcendència jurídica, urbanística i patrimonial.
Es dona la circumstància que la Llei de Costes Valenciana ha sigut recorreguda pel Govern en el Tribunal Constitucional i que en l'última reunió de la Conferència Sectorial de Medi Ambient, el passat 9 de juliol, el ministeri va rebutjar que se sotmetera a votació el reglament.
La reacció no s'ha fet esperar. Plataformes veïnals i organitzacions vinculades a la defensa del litoral consideren “inaudit” que un reial decret -una norma reglamentària- pretenga modificar criteris que, al seu juí, formen part del nucli de la Llei de Costes que data de 1988 i el Senat ha exigit reformar i la mesa del Congrés la manté bloquejada esta iniciativa amb huitanta pròrrogues. La crítica no és menor: l'abast del DPMT determina quins terrenys són de titularitat pública, quines edificacions queden afectades i quins drets poden exercir propietaris i concessionaris. En definitiva, fixa la frontera entre allò públic i allò privat en la franja litoral.
El rerefons d'esta polèmica es remunta a la reforma del Reglament de Costes impulsada pel Govern en 2022, que va ser anul·lada pel Tribunal Suprem per un defecte de forma. L'alt tribunal va concloure que determinats aspectes introduïts per via reglamentària excedien el desenvolupament tècnic de la llei i envaïen un àmbit reservat al legislador. Entre ells, precisament, qüestions vinculades a la delimitació del domini públic i als criteris per a la seua interpretació en contextos com la regressió litoral o l'impacte del canvi climàtic.
Des d'eixe moment, l'Executiu es troba davant d'un bloqueig polític evident. La reforma de la Llei de Costes, que permetria introduir estos canvis amb plena cobertura jurídica, no ha prosperat per falta de suports parlamentaris. Este embús ha derivat en una estratègia alternativa: reconfigurar el marc normatiu mitjançant modificacions reglamentàries parcials, integrades en textos aparentment aliens, com este reial decret centrat en la gestió de riscos d'inundació.
És precisament esta via la que ha alçat suspicàcies. Les associacions veïnals consideren que el Govern està intentant “colar per la porta de darrere” modificacions de calat aprofitant una norma tècnica i sectorial. Al seu juí, es tracta d'una forma d'eludir el debat parlamentari i l'exposició pública més àmplia que exigiria una reforma legal de major rang. La crítica connecta amb un debat de fons sobre els límits del poder reglamentari i la jerarquia normativa en un àmbit especialment sensible com el litoral.
![Manifestación contra los deslindes del pasado sábado en Dénia.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10884699.jpg?p=w:1706\/h:960&h=mI5rYcoH"])
L'argument de l'Executiu, per la seua part, es basa en la necessitat d'adaptar la normativa als efectes del canvi climàtic, especialment pel que fa a inundacions, temporals i pujada del nivell de la mar. Des d'esta perspectiva, la integració de criteris de risc en la gestió del domini públic respondria a una lògica tècnica i preventiva. No obstant això, la qüestió clau és si eixa adaptació pot realitzar-se mitjançant un reial decret o si, com sostenen els crítics, requerix necessàriament una reforma legislativa.
Conflicte polític i jurídic
El conflicte no és només jurídic, sinó també territorial i polític. Comunitats autònomes com la Valenciana han liderat en els últims mesos una oposició creixent a la política estatal de costes, denunciant inseguretat jurídica i un impacte directe sobre milers d'habitatges. Este xoc institucional ha anat escalant, amb iniciatives parlamentàries, posicionaments autonòmics i advertències sobre possibles recursos davant del Tribunal Constitucional.
En este context, l'obertura del tràmit d'audiència pública adquirix un significat que va més enllà del procedimental. Es convertix en el primer escenari de confrontació sobre un text que, encara que presentat com a tècnic, podria tindre conseqüències profundes sobre la gestió del litoral. La participació ciutadana i dels actors afectats serà clau per a determinar fins a quin punt el contingut del decret es manté, es modifica o inclús es retira.
El calendari també juga un paper rellevant. La publicació en ple estiu, amb terminis ajustats per a la presentació d'al·legacions, ha sigut interpretada per alguns col·lectius com un intent de reduir la capacitat de resposta organitzada. No obstant això, plataformes veïnals i entitats jurídiques ja estan preparant informes per a qüestionar la legalitat del text i advertir dels seus possibles efectes.
