ASAJA denuncia pèrdues massives de fins al 80% en cultius per conills i porcs senglars: “És insostenible”
L'organització exigix a la Conselleria l'autorització urgent de trampes i visors tèrmics i indemnitzacions a través dels assegurances agraris.
Més informació: José Vicente (ASAJA), sobre les macroplantes solars al Vinalopó: "Mai s'hauria de castigar el sector primari per produir energia"
L'organització ASAJA Alacant denuncia la falta de resposta institucional davant del creixement desmesurat d'espècies com conills, porcs senglars o muflons, que estan provocant greus danys en les explotacions agrícoles. “No és raonable que la sobrepoblació de fauna recaiga exclusivament sobre els agricultors, tant en costos econòmics com en esforç físic”, subratllen des de l'entitat.
L'associació exigix una revisió profunda de la normativa cinegètica vigent, que consideren obsoleta i incapaç de respondre a la gravetat actual. Segons alerten, els danys ja no es limiten a reduir la producció, sinó que comprometen directament la supervivència dels cultius.
El president d'ASAJA Alacant, José Vicente Andreu, citricultor a la Vega Baixa, assenyala que la plaga de conills li suposa una despesa addicional d'uns 35.000 euros anuals en mà d'obra i materials protectors. “Invertim més cada any per a obtindre menys rendiment. Passem jornades senceres protegint els arbres mentre la població de fauna continua creixent sense control”, explica.
A Pinoso, l'agricultor José Cerdá descriu la situació com a “creixent i preocupant”, amb pèrdues que oscil·len entre el 30% i el 80% en vinyes i ametlers. Critica que la normativa actual limita l'actuació a avisar els caçadors, una mesura que considera ineficaç. “Necessitem permisos que ens permeten actuar directament. A més, els assegurances agraris eludixen indemnitzar amb qualsevol argument”, denuncia. En cultius d'albercoc, assegura que els conills arriben fins i tot a devorar l'escorça en les parts altes dels arbres.
Mesures ineficaces
Els sistemes tradicionals de protecció han deixat de ser útils. Francisco Tárbena, afectat per arruïs i porcs senglars en plantacions de cítrics, pomeres i alvocaters, afirma que els tancats no resistixen: “El porc senglar trenca les tanques amb facilitat. Cal una normativa eficaç que permeta l'ús de trampes”.
En la mateixa línia, l'agricultora María López denuncia la falta de resposta dels assegurances després de patir pèrdues del 40% en els sarments de raïm de taula. “Els conills excaven baix les tanques. Els pèrits a penes revisen una part mínima i conclouen que no hi ha danys suficients. S'hauria de valorar el que s'ha perdut, no el que queda”, reclama.
Per la seua part, Ricardo Ferri, agricultor a l'Alcoià, estima pèrdues pròximes al 45% en cereal, on l'ús de tancats resulta inviable per l'extensió de les parcel·les. “L'administració hauria d'actuar d'ofici, compensar els danys i aplicar mesures com el control de fauna en muntanya”, apunta.
La pressió sobre els agricultors també es traduïx en jornades laborals extremes. En les Salines de Santa Pola, José Manuel Irles, productor de meló d'Alger, es veu obligat a vigilar els seus camps durant la nit. “Aprofitem el reg per a fer guàrdia fins a la matinada. És insostenible treballar així i rendir l'endemà”, relata.
El viticultor Rafael Cañizares denuncia la pèrdua total de les seues vinyes destinades a vinificació per l'acció dels conills, que danyen tant les plantes com els sistemes de reg. Al Camp d’Elx, Roque Bru insistix en la necessitat de mètodes alternatius: “El minifundi impedix l'ús d'armes per la proximitat d'habitatges. És imprescindible autoritzar trampes i actuar en barrancs”.
Reclamació de canvis estructurals
Davant d'este escenari, ASAJA Alacant exigix a la Generalitat Valenciana una reforma integral del sistema. Entre les seues demandes, destaca la revisió d'Agroseguro perquè les indemnitzacions reflectisquen el total de la producció perduda, i no únicament el romanent.
Així mateix, l'organització demana que es permeta a els agricultors gestionar directament sistemes de control, com trampes eficaces en zones de minifundi i l'ús de tecnologia nocturna per a contindre l'expansió del porc senglar.
Finalment, reclamen una major implicació de l'administració en el control de poblacions en muntanyes públiques i terrenys abandonats, amb l'objectiu d'evitar que les explotacions agrícoles continuen actuant com a principal font d'aliment per a la fauna salvatge.
