El nou colp al Tajo-Segura es cou en Castella-la Manxa: el Govern prepara les regles que canviaran el transvasament
La ministra parla d'un procés “pròximament” sense data concreta mentre l'últim enviament de 120 hm3 confirma la normalitat a curt termini.
Més informació: La ministra Aagesen esquiva la pressió del Govern de Page i no posa data a les regles d'explotació del transvasament
Les paraules de la ministra Sara Aagesen (Transició Ecològica) del Govern de Pedro Sánchez a Toledo marquen un nou gir en el pols sobre el Tajo-Segura: la ministra ha dit que el procés per a canviar les regles d'explotació arrancarà “pròximament”, sense fixar data, en un context en què el Govern ja ha autoritzat 120 hectòmetres cúbics per a juny i juliol.
Per a Alacant, l'anunci té una lectura immediata: no es tracta només d'una actualització tècnica, sinó d'una decisió amb efectes estructurals sobre una infraestructura estratègica que, pel seu abast territorial i pel seu impacte econòmic i social, hauria de tramitar-se com una llei i no quedar rebaixada a una mera fórmula reglamentària o administrativa.
L'anunci és en si mateix una decisió d'enorme calat per al futur del transvasament, per a l'agricultura de la província i per a l'equilibri entre conques que ha sostingut durant dècades bona part del regadiu del sud-est espanyol.
El problema de fons no és només el contingut de les noves regles, sinó l'instrument jurídic amb què es pretén aprovar-les. Un canvi d'esta magnitud -que pot alterar volums, condicions d'enviament i previsibilitat del sistema- hauria de tramitar-se com una llei, amb debat parlamentari ple, possibilitat d'esmena i una major solidesa democràtica, i no per la via d'un decret o d'un procediment reglamentari que limite el control de les Corts.
En un assumpte que afecta diverses províncies, a la planificació agrícola i a la seguretat hídrica de centenars de milers de persones, la forma jurídica no és un detall menor: és part substancial del conflicte.
Eixa és precisament la raó per la qual a Alacant la notícia es rep amb tanta inquietud. La ministra ha insistit que el Ministeri treballa amb “rigor tècnic i científic” i amb la millor informació disponible, però la província sap que darrere d'eixe llenguatge hi ha una reforma que pot retallar el marge del transvasament o, com a mínim, fer-lo més dependent d'una interpretació més restrictiva dels cabals ecològics del Tajo.
![Infraestructura del trasvase Tajo-Segura, en una imagen de archivo](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10456266.jpg?p=w:1706\/h:960&h=fVzyVX3F"])
El transvasament continua funcionant ara amb normalitat, i de fet la Comissió d'Explotació ha aprovat 120 hectòmetres cúbics per a juny i juliol, la qual cosa garanteix el curt termini. Però eixa estabilitat conjuntural conviu amb una certesa incòmoda: el Govern ja ha assumit que les regles actuals tenen data de caducitat política.
Des de l'òptica alacantina, el canvi que s'anuncia no pot separar-se del context judicial i normatiu en què es mou el transvasament. La regulació vigent combina una base legal i una altra reglamentària: la disposició addicional cinquena de la Llei 21/2015 va fixar les regles d'explotació, mentre que el Reial Decret 773/2014 va desenvolupar aspectes concrets del règim de l'aqüeducte.
Açò significa que el transvasament no està governat per una simple orde administrativa, sinó per una arquitectura jurídica complexa en què el legislador ja ha intervingut abans. Precisament per això, modificar ara de manera substancial eixe esquema sense un autèntic debat legislatiu alimenta la sensació que es vol canviar el model per una via més ràpida que deliberada.
La lectura política és encara més clara si s'atén a la seqüència de les últimes setmanes. Primer, el sistema ha continuat autoritzant enviaments ordinaris, com el de 120 hectòmetres cúbics per a juny i juliol, la qual cosa demostra que la capçalera continua oferint marge per a transvasar. Després, la ministra ha confirmat que les noves regles arribaran i que el procés de participació activa començarà prompte, però sense calendari tancat.
Per a Alacant, eixa combinació és perillosa perquè transmet una idea de normalitat aparent en el present i d'incertesa decisiva en el futur. El regadiu pot continuar funcionant hui, però ningú sap amb quin marc legal ho farà d'ací a uns mesos.
El valor estratègic del Tajo-Segura a la província no es limita al camp. També afecta la indústria agroalimentària, a l'ocupació vinculada al regadiu, a les cooperatives, a l'exportació i a l'abastiment urbà en diverses zones del sud d'Alacant. Per això qualsevol modificació del sistema té un efecte multiplicador.
No es tracta únicament de quanta aigua pot arribar en un mes concret, sinó de si el territori pot continuar planificant inversions, modernització d'infraestructures i decisions de cultiu amb un horitzó raonablement estable. Quan eixe horitzó s'ennuvola, el cost econòmic no apareix de seguida, però s'acumula en forma d'incertesa, encariment i pèrdua de capacitat competitiva.
En eixe context, l'apel·lació del Ministeri al rigor tècnic no dissol el conflicte; al contrari, el desplaça. La discussió ja no és si l'aigua existeix, sinó quin criteri ha de prevaldre a l'hora d'administrar-la entre territoris. I ahí el xoc és inevitable. Per al Govern, els cabals ecològics del Tajo formen part d'una obligació ambiental que s'ha d'imposar amb prioritat.
Per a Alacant, el transvasament no és un privilegi, sinó una infraestructura estructural l'ús de la qual ha sigut històricament recolzat per la normativa i per la necessitat de sostenir un territori semiàrid. Eixa divergència explica la tensió permanent entre Toledo i el sud-est, una tensió que les noves regles no resoldran, sinó probablement intensificaran.
La qüestió, en definitiva, no és si hi haurà canvis, sinó com s'aproven i amb quina legitimitat política. Si el Govern decideix tancar la reforma per decret o per una via d'abast limitat, el que estarà fent no serà només ajustar el funcionament del transvasament, sinó redefinir un equilibri territorial d'enorme transcendència sense sotmetre'l al mateix nivell de deliberació que exigiria una llei. I això, per a Alacant, és el que convertix l'anunci de Toledo en alguna cosa més que una notícia tècnica: és la abansala d'un possible colp definitiu a la seguretat hídrica de la província.
