Què hi ha darrere de l’afany dels sindicats per derogar la llei educativa que homologa els títols de valencià?
Les claus econòmiques darrere la vaga docent: l’homologació del valencià redueix ingressos sindicals i tensiona el conflicte lingüístic i educatiu.
Més informació: La vaga educativa, un conflicte amb un final incert i sota l’amenaça de noves mobilitzacions al setembre
Els sindicats ANPE i CSIF van acceptar el passat 25 de maig la proposta d’augment salarial presentada per la Conselleria d’Educació amb motiu de la vaga de docents a la Comunitat Valenciana. Una setmana després, STEPV, UGT i CCOO mantenen la vaga perquè consideren que no s’han satisfet les seues exigències en diverses matèries: reducció de les ràtios, les infraestructures i el foment de l’ús del valencià. Un foment del qual els líders sindicals parlen en abstracte però que al carrer es verbalitza com la derogació de la Llei de Llibertat Educativa que va aprovar el Govern autonòmic del PP a l’inici d’aquesta legislatura.
Per als manifestants, aquesta llei ha retallat les línies en valencià, ha debilitat les seues campanyes de foment i la presència d’aquesta llengua en el sistema educatiu. Tanmateix, el que va fer la llei és que els pares i mares dels alumnes pogueren decidir mitjançant referèndum la llengua base en què volen que estudien els seus fills. I de fet, a les províncies de València i Castelló van ser més els que van triar valencià i a la província d’Alacant més els que van escollir castellà (83.569 vots a favor del castellà per 43.269 del valencià).
Això sí, hi ha un aspecte de la llei que encara que no es reconeix públicament per cap de les parts en conflicte, està afectant econòmicament els sindicats: la homologació dels títols de valencià amb els cursos en l’educació obligatòria i el batxillerat. I és que la llei va introduir, en el seu article 16, un sistema d’homologació automàtica i gratuïta dels títols de valencià enfocat a premiar la trajectòria escolar de l’alumnat.
Mitjançant aquest mecanisme, qui complete i supere l’assignatura de valencià en les diferents etapes educatives rep directament la seua certificació oficial sense necessitat de realitzar els exàmens de la Junta Qualificadora (JQCV). El sistema atorga de manera directa el nivell A2 en concloure l’Educació Primària, el B1 en finalitzar l’ESO, i el nivell B2 després de superar els dos cursos de Batxillerat.
Tanmateix, el gran salt qualitatiu de la norma se centra en el nivell C1 (antic Grau Mitjà), una titulació clau per a l’accés a la funció pública i la docència. La llei estipula que els estudiants obtindràn el C1 de manera automàtica si finalitzen el Batxillerat amb una nota mitjana en l’assignatura de valencià igual o superior a 7, o bé si aconsegueixen aquesta mateixa qualificació de 7 o més en la matèria específica de valencià de la Prova d’Accés a la Universitat (PAU). A més, la norma va comptar amb un potent efecte retroactiu que permet a milers de ciutadans que van cursar els seus estudis sota la llei estatal LOE –des del curs 2008-2009 o 2009-2010, segons l’etapa– sol·licitar l’expedició telemàtica d’aquests títols de manera totalment exempta de taxes.
Els sindicats no rebien abans ingressos directes de la Generalitat Valenciana per expedir títols, ja que la competència exclusiva per examinar i certificar els nivells de valencià sempre ha estat centralitzada en la JQCV (Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià), les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) i les universitats.
![Trabajadores del IES 8 de marzo este lunes en la manifestación en Alicante.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2026\/05\/12\/actualidad\/1003744243018_262916039_1706x960.jpg"])
No obstant això, sí que existia (i encara existeix tot i que es calcula que en menor grau després de les homologacions automàtiques), un flux de diners procedent dels cursos de formació que ells mateixos organitzaven per presentar-se als exàmens de la JQCV. En ser el valencià un requisit indispensable o mèrit per accedir a la funció pública, milers d’interins i opositors necessitaven prèviament a aquesta llei obtenir els nivells C1 (antic Mitjà) i C2 (Superior). I els sindicats cobraven als alumnes (amb tarifes reduïdes per a afiliats i preus més alts per a no afiliats) per aquesta formació.
Ara, en cada curs lectiu es registra que al voltant del 40% dels 12.000 alumnes per any que aproximadament cursen Batxillerat, obté un 7 o més en l’assignatura de Valencià i poden homologar directament el grau C1 per a futures oposicions. O el que és el mateix: el negoci dels cursos es reduiria almenys en un 40% de possibles alumnes.
Amb l’homologació automàtica per haver estudiat valencià a l’escola o institut (de manera retroactiva), la demanda d’aquest tipus de cursos de preparació s’ha reduït dràsticament i amb això el nínxol de negoci que tenien aquestes organitzacions. Per a un afiliat al sindicat el preu del curs podia arribar als 60-80 euros per curs. Per als no afiliats, entre 100 i 140 euros. Per tant, aquests cursos constituïen una font d’ingressos propis i de captació de nous afiliats per a les organitzacions sindicals.
![El portal de la Generalitat que informa de la homologación de títulos en valenciano.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2024\/10\/04\/alacant\/cultura\/educacio\/890921209_249744451_1706x960.jpg"])
És des d’aquest prisma des d’on cal observar com els sindicats CSIF i ANPE han decidit desmarcar-se del comitè de vaga i desconvocar les mobilitzacions basant-se en l’assoliment d’una pujada salarial de 200 euros mensuals (que s’acabarà d’implantar de manera progressiva al gener de 2028) i la concessió de sis dies de lliure disposició per al professorat. Una cosa que no s’havia aconseguit en dècades.
Tanmateix, els sindicats afins al nacionalisme i l’esquerra continuen amb la vaga qualificant aquest assoliment d’"insuficient" tot i que situa els docents valencians entre els millor pagats de tot el país.
