Les eleccions sindicals en Sanitat, en l'aire: les claus de la pugna judicial entre la Generalitat i els sindicats
El TSJCV avala l'acord entre Sanitat i el Sindicat Mèdic que posava fi a la vaga mèdica front als sindicats d'esquerra.
Més informació: L'acord de Sanitat amb els metges de la Comunitat reobri la pugna per la representació sindical dels sanitaris
Les pròximes eleccions sindicals de la sanitat pública valenciana s'han convertit en un nou front de conflicte entre la Generalitat i les principals organitzacions sindicals. El que va començar com una modificació de l'estructura organitzativa del sistema sanitari amenaça ara amb alterar el mapa de representació de desenes de milers de treballadors i obri una batalla jurídica les conseqüències de la qual podrien estendre's durant anys. Això sí, el malestar va per barris i sobretot per categories professionals.
L'origen de la controvèrsia es troba en la reorganització impulsada pel Consell mitjançant la creació de les Agrupacions Sanitàries Interdepartamentals (ASI), un model que substituïx la tradicional divisió basada en els departaments de salut per una estructura més àmplia (4 a València, 3 a Alacant i 1 a Castelló). Esta reforma del sistema afecta la representació del personal perquè establix que les juntes de personal siguen menys que en l'organització per departaments.
La polèmica es va estendre quan el Govern central (PSOE-Sumar) va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos preceptes de la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat per a 2025 que acabava amb els departaments sanitaris. L'admissió a tràmit del recurs va provocar la suspensió cautelar de les disposicions impugnades, entre elles la relativa al nou sistema de representació sindical en la sanitat valenciana.
No obstant això, l'escenari va canviar el passat estiu. El Tribunal Constitucional va acordar alçar la suspensió sobre l'article que regula les noves unitats electorals sanitàries, permetent la seua entrada en vigor mentre continua la tramitació del recurs. L'alt tribunal va considerar que els perjudicis al·legats per a mantindre paralitzada la norma no havien quedat suficientment acreditats i que, en cas d'una eventual sentència contrària a la Generalitat, els canvis podrien revertir-se.
És precisament eixa decisió la que ha desencadenat la incertesa actual. Des de la Generalitat s'interpreta que el nou marc legal està plenament vigent i que, per tant, els processos electorals han d'adaptar-se a l'estructura de les ASI. La posició del Consell coincidix amb els arguments defensats davant el Constitucional per l'Advocacia de la Generalitat, que va presentar la reforma com una mera mesura organitzativa derivada de la nova estructura sanitària aprovada en 2024. Segons eixa tesi, la modificació de les unitats electorals no afecta la capacitat de negociació col·lectiva dels sindicats, que continua residint en les taules de negociació previstes per la legislació estatal.
Els sindicats (sobretot els d'esquerres, menys els professionals), per contra, han esclatat. Durant el procediment constitucional, l'advocat de l'Estat es va fer ressò d'informes i al·legacions que advertien d'una reducció significativa del nombre de representants a elegir com a conseqüència del pas dels departaments de salut a les agrupacions sanitàries. Segons els càlculs incorporats al recurs, el nombre de delegats podria passar de 558 a 278.
Eixa disminució tindria un impacte directe sobre la presència sindical en els centres de treball i sobre el volum d'hores sindicals (els coneguts com 'alliberats' que treballen per a estes organitzacions) disponibles per a desenvolupar tasques de representació.
La paradoxa és que el Constitucional encara no s'ha pronunciat sobre el fons de l'assumpte. La decisió adoptada este estiu únicament resol la suspensió cautelar i no determina si la reforma és o no conforme a la Constitució. Mentrestant, la Generalitat pareix disposada a continuar avant amb el nou model i les organitzacions sindicals estudien les seues opcions per a evitar que les futures eleccions se celebren baix unes regles que consideren perjudicials.
Aval judicial al Sindicat Mèdic
La secció quarta de la sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va anunciar ahir el seu rebuig a la mesura cautelar sol·licitada pel sindicat CCOO per a suspendre l'acord del passat 17 de juliol entre la Conselleria de Sanitat i el Sindicat Mèdic (CESM-CV) que posava fi a la vaga mèdica a nivell autonòmic.
La sala, en una resolució de data 11 de setembre consultada per Europa Press i contra la qual cap recurs, denega la mesura cautelar sol·licitada "per no concórrer els requisits exigits en l'article 130 de la Llei 29/1998 i la jurisprudència que desenvolupa este precepte legal".
En l'auto la sala considera que la suspensió, en els termes proposats, "afectaria tota l'organització de la Comunitat Valenciana, ja que la resolució recorreguda designa com a Serveis de referència de Cirurgia Cardíaca del Sistema Valencià de Salut als serveis de l'especialitat Cirurgia cardíaca dels Hospitals: Clínic Universitari de València, Universitari i Politècnic de La Fe, Consorci General Universitari de València, General Universitari Dr. Balmis d'Alacant i Vinalopó".
Per això, ponderant esta circumstància amb les al·legacions que realitza CCOO, aprecia un "intens interés públic en l'execució de l'acte" i per això denega la mesura cautelar, "sense que això supose prejudicar" el que sobre el fons de l'assumpte es decidisca en el seu moment en la sentència definitiva per la sala.
![Concentración de sindicatos médicos frente al Ministerio de Sanidad.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10883651.jpg?p=w:320\/h:240&h=Gar7ypXK"])
CCOO demanava la suspensió de l'acord al·legant que la seua "immediata execució" causaria "perjudicis d'impossible o molt difícil reparació" perquè l'administració autonòmica "començarà a aplicar de manera general i immediata mesures organitzatives, de personal i de condicions de treball de caràcter estructural, llevant la seua negociació a la taula sectorial de sanitat que es veurà reduïda a un mer òrgan passiu d'adhesió per a ratificar pactes bilaterals i excloents negociats fora del seu àmbit legítim". Tant la Conselleria de Sanitat com el fiscal van mostrar la seua oposició a l'adopció de la mesura cautelar.
Sanitat i el CESM-CV van firmar el 17 de juliol un acord que va posar fi a la vaga dels metges a nivell autonòmic i "impulsa un nou model organitzatiu que millora les condicions d'exercici de la professió mèdica, enfortix l'Atenció Primària i Hospitalària i beneficia directament els pacients", segons es va informar en el seu moment.
L'acord reflectix el compromís, entre altres mesures, de la implantació efectiva de la jornada laboral de 35 hores a partir de l'1 de gener de 2027, així com la nova regulació de la guàrdia del dissabte en Atenció Primària, que es venia prestant en qualitat de jornada ordinària fins ara. Així, la jornada ordinària serà de dilluns a divendres, reservant els dissabtes per a guàrdies d'atenció continuada 24 hores, amb el seu corresponent descans posterior i una retribució addicional.
Davant esta resolució, CESM-CV ha instat en un comunicat a Sanitat a aplicar l'acord "que millora les condicions laborals dels metges" ja que ara "no té impediments judicials per a complir el que s'ha pactat amb els metges".
Per a CESM-CV, la resolució suposa un "missatge clar després de les crítiques rebudes des de diferents àmbits sindicals contra l'acord aconseguit amb Sanitat i, especialment, després que CCOO acudira als tribunals per a intentar paralitzar-lo".
El sindicat interpreta que la sala fa una "consideració especialment significativa" sobre el contingut en recollir en la resolució que l'objecte del recurs és l' 'Acord entre la Conselleria de Sanitat i el comité de vaga del sindicat mèdic CESM-CV. Dit Acord constituïx un important pas avant en la millora de les condicions d'exercici professional dels facultatius del Sistema Valencià de Salut i, al mateix temps, un instrument orientat a reforçar la capacitat del sistema sanitari públic per a donar una resposta cada vegada més eficaç, segura i de major qualitat a les necessitats de la ciutadania'
CESM-CV considera que esta resolució "posa de manifest la importància de mantindre una posició ferma quan es negocia amb l'Administració i posa de manifest la importància de la mobilització, negociació per a aconseguir acords com el firmat amb la Conselleria de Sanitat".
En este sentit, ha lamentat "les crítiques de qui considerava que el que s'ha aconseguit era insuficient i, posteriorment, l'intent de CCOO d'aconseguir judicialment la seua suspensió". Des de CESM-CV entenen que ha arribat el moment "de deixar de buscar obstacles i centrar-se en el que és realment important: que el que s'ha firmat es complisca".
"Els metges ja feren la seua part. CESM-CV va fer la seua. La Conselleria de Sanitat va assumir uns compromisos concrets per a millorar les condicions d'exercici professional dels facultatius valencians. Ara correspon a la Conselleria complir-los", ha instat en el comunicat en què avança que continuarà vigilant "que cadascun dels compromisos aconseguits es traduïsca en millores reals per als metges i facultatius del Sistema Valencià de Salut".
