Síguenos

Diu la saviesa popular que "l'infern està empedrat de bones intencions". I això passa en molts ordres de la vida quotidiana i també de la vida col·lectiva. Per descomptat que hi ha sistemes "injustos", per descomptat que l'economia de mercat no sempre beneficia al que més esforç fa, al que més s'ho mereix o al que pitjor ho està passant. Però la Justícia social? Queda molt bé sobre el paper però tots coneixem a quines nits de malson conduïxen eixes dos paraules juntes en una proclama política. Quina alternativa viable ens oferixen els "anticapitalistes"?

La història de la humanitat ens demostra que cap planificació centralitzada, per molt bones intencions que albergara, ha produït majors quotes de benestar i progrés que l'economia de mercat, que el tan denostat "capitalisme". Més bé al contrari: genera sempre pobresa i misèria com les dels règims comunistes, quan no "terror d'estat" i injustícies irreparables.

Quina setmana convulsa amb el tema del lloguer d'habitatges! Quanta demagògia. He arribat a sentir que en la Constitució Espanyola són equiparables el dret a la propietat privada (dret fonamental d'obligat compliment) i el dret a l'habitatge (principi rector de la política social i econòmica que guia l'actuació dels poders públics, però que no és al·legable directament). I alguns es queden tan amples. I repetixen el mantra. I hi ha mitjans de comunicació que estenen la fal·làcia.

Gonzalo Bernardos.

El dret a l'habitatge és com el dret al treball. Tens dret a comprar-te un pis com tens dret a fer-te autònom, o a llogar una casa si hi ha algú que te la lloga com tens dret a treballar per compte d'altri si algú et contracta. Precisament els mateixos que arremeten contra la carta magna i el règim del 78 venen ara a brandar els drets socials (no fonamentals) que la Constitució empara. El món al revés. Pareix mentida que els apologetes de la intervenció del mercat -sobretot una intervenció d'esta entitat, no xicotetes correccions- vinguen a estes altures a tractar de convéncer-nos que un bé escàs com l'habitatge pot regular-se a colp de decret. Ingenuïtat? Ignorància? O simple i planerament, estupidesa?

A tots ells els recomane una lectura: La fatal arrogància. Errors del socialisme, de Friedrich August Von Hayek, un text que data de 1988, i que encara que no és tan sublim com el seu Camí de servitud (o fins i tot El fust torçut de la humanitat, d'Isaiah Berlin), els ajudarà a ampliar el seu horitzó intel·lectual un poc.

Hayek sosté que les normes socials de la nostra civilització (que ell denomina morals) -el respecte per la propietat privada, el respecte als contractes i el lliure comerç-, són en qualsevol anàlisi històrica rigorosa, prèvies a l'estat i la base fonamental sobre la qual s'ha assentat evolutivament el progrés no sols de la societat, la civilització i el coneixement, sinó també de l'espècie humana en la seua extensió i domini del planeta. Precisament tot allò contra el que atempten els dos decrets del Govern de Pedro Sánchez.

Alberto Núñez Feijóo, presidente del PP, en el Foro La Toja 2026.

Eixes normes essencials no responen a desitjos o estratègies particulars, sinó a accions no coordinades de molts subjectes seguint els seus propis interessos amb l'escassa informació amb què conten en les seues activitats quotidianes per a millorar la seua posició. La pluralitat de centres de decisió (de persones que es guien per objectius individuals) augmenta les possibilitats d'un orde general descentralitzat molt més eficient i profitós que el que puga proporcionar l'arbitrarietat centralitzada de qualsevol poder polític.

En altres paraules, intervindre de manera radical des del poder polític un mercat (en este cas el de l'habitatge) no pot conduir a mitjà o llarg termini a la solució dels problemes dels qui en un context de lliuremercat no poden accedir-hi. Perquè els propietaris, davant la incertesa i perseguint el seu legítim dret a lucrar-se amb un bé escàs (que és seu a no ser que els l'expropien), reduiran encara més l'oferta esperant temps millors.

Com es podria solucionar este problema? El valor de les coses (en este cas de les cases) depén de la capacitat d'estes per a satisfer les necessitats del que vol adquirir-les com a bé o com a servici. Cases n'hi ha per a llogar, però potser no en el centre de les ciutats que satisfacen les necessitats dels qui acampen en Sol o potser no en el preu que estan disposats a pagar.

Si hi ha escassetat augmenta el valor i per a baixar eixe valor el que caldria fer és construir més i actuar (encara que siga des del poder polític) com un agent més del mercat (com a promotor o propietari), que permeta baixar el preu de l'habitatge. És senzill, però requerix temps i diners, que és precisament el que no té Pedro Sánchez i l'amalgama de partits que es beneficien de la seua debilitat parlamentària.