El castillo de Santa Bárbara desde una terraza de Alicante
Turisme

Turisme d'anada i tornada en l'AVE: la Comunitat continua sent la "platja de Madrid" i la capital, "el teatre dels valencians"

La regió es consolida com a tercer destí nacional amb 5,15 milions de viatges en un trimestre marcat per l'impuls del turisme madrileny.

Més informació: Alacant, la tercera ciutat d'Espanya més feliç a l'hivern: estes són les raons

Llegir en Català
Publicada

El terme "platja de Madrid" no és molt popular en la Comunitat Valenciana, perquè la regió és molt més que això. El mateix que la capital no són només els seus teatres de la Gran Via o els parcs temàtics. Però la veritat és que totes les comunitats any rere any desembarquen en Fitur, la major fira turística d'Espanya, buscant promocionar les seues platges, hotels, càmpings, hostaleria i comerç a Madrid perquè potencialment suposa un mercat de més de 7 milions de turistes.

La Comunitat Valenciana compta al seu favor amb una connexió directa en tren de tot just 2 hores a València i només mitja hora més a Alacant. Per esta raó, són molts els madrilenys que aprofiten els caps de setmana i els ponts a la primavera o la tardor per a visitar la Comunitat i, a l'inrevés, molts els ciutadans de la regió que volen submergir-se en l'oferta musical, teatral i museística de la capital d'Espanya.

En este escenari, el mapa del turisme dels espanyols manté intactes les seues inèrcies fonamentals fora de la temporada alta. I cada vegada va a més a causa del canvi climàtic i les altes temperatures que deriven part del mercat al nord de la península a l'estiu.

Les dades oficials publicades per l'Institut Valencià d'Estadística corresponents a la "Enquesta de turisme de residents (ETR/FAMILITUR) per al segon trimestre 2026" mostren clarament que la relació de doble sentit entre la costa valenciana i el centre peninsular gaudix d'una salut envejable, sostinguda per l'alta velocitat ferroviària i la proximitat per carretera.

Durant el període comprés entre abril i juny, la Comunitat Valenciana va reafirmar la seua posició com una de les tres grans potències del turisme intern. Amb un total de 5,15 milions de desplaçaments rebuts, el territori autonòmic va acaparar l'11,0% del total de viatges realitzats pels residents a Espanya, situant-se únicament per darrere d'Andalusia i Catalunya.

En este context, la Comunitat de Madrid es va mantindre com el principal focus emissor de viatgers cap a la costa mediterrània, consolidant una pauta de consum turístic on la Comunitat Valenciana actua de manera natural com la vàlvula d'escapament marítima dels madrilenys. I esta relació entre ambdues regions es manté sobre un flux bidireccional de moltes dècades.

Mentre el turisme madrileny ompli segones residències i hotels en municipis com Gandia, Cullera, Dénia, Alacant o Benidorm, la Comunitat de Madrid s'erigix al seu torn en el gran pol d'atracció per al visitant valencià que busca turisme urbà, compres i espectacles de primer nivell.

Madrid va liderar el volum total de viatges emesos a nivell nacional amb més de 8,3 milions de desplaçaments, una xifra impulsada per esta intensa circulació recíproca que convertix la capital en el "teatre dels valencians" durant els mesos de primavera. El comportament de la despesa reflectix també un escenari marcat per la contenció en la duració de les estades però amb una clara predisposició a la despesa en el destí.

No obstant això, "Un 79,1% dels desplaçaments turístics amb destí nacional realitzats pels residents en la Comunitat Valenciana durant el segon trimestre de 2026 va ser realitzat mitjançant un vehicle propi. D'altra banda, el 77,8% d'eixos viatges han tingut una duració d'entre 1 i 3 nits", sosté l'institut demoscòpic valencià.

A escala nacional, la despesa total dels viatgers va créixer un 3,5% respecte al mateix període de l'any anterior, arribant als 15.729 milions d'euros. La despesa mitjana diària es va situar en els 97 euros per persona, mostrant una notable bretxa entre els viatges d'àmbit nacional, amb una mitjana de 82 euros diaris, i els desplaçaments a l'estranger, que van ascendir a 159 euros per jornada.

Aquesta diferència posa de manifest que el turisme domèstic continua sent l'opció prioritària per a maximitzar el pressupost vacacional. A més, l'estadística constata una paulatina transformació en els hàbits de viatge de jornada única. Les excursions sense pernoctació van experimentar un retroés del 7,3% en comparació amb el segon trimestre de l'any precedent, comptabilitzant 41,4 milions d'eixides.