Ausiàs Parejo durante uno de los recitales en Japón de su gira en diciembre.
Música

Ausiàs Parejo, el prodigi de la guitarra que triomfa al Japó: "La primera vegada que hi vaig anar tenia 17 anys i vaig viatjar sol"

Després de completar una gira de nou concerts pel país nipó i debutar a Rússia, el guitarrista valencià compta amb una nominació al Latin Grammy.

Més informació: Sophie Rodríguez, el prodigi madrileny del violí que triomfa als seus 15 anys: "És impossible arribar a aquest nivell sense disciplina"

Llegir en Català
Alicante
Publicada
Actualitzada

Amb 20 anys, Ausiàs Parejo ja no és només aquell nen de quatre anys que va començar amb una guitarra més gran que ell, sinó una realitat consolidada en la música clàssica internacional. Amb un palmarès que inclou 40 primers premis, el jove de Castelló de Rugat ha tornat recentment d’una intensa gira pel Japó que ha marcat un abans i un després en la seva trajectòria professional.

La gira de desembre de 2025, organitzada per la Federació Japonesa de Guitarra, va portar l’intèrpret a oferir nou recitals en diferents punts de l’arxipèlag asiàtic. Per a Parejo, aquesta experiència ha estat fonamental: "Tenir una gira tan important pel Japó em fa sentir molt orgullós i em motiva moltíssim per poder oferir un producte que considero de bona qualitat", explica el músic a EL ESPAÑOL.

Un dels aspectes que més destaca el guitarrista és la connexió amb el públic nipó. "És un públic meravellós que sempre tracta molt bé als artistes", afirma Ausiàs, qui destaca que, malgrat la contenció cultural, "aprecien molt quan una cosa els agrada de veritat, es formen moltes cues de gent que vol anar a felicitar-te i agrair-te, és increïble".

Ausiàs no és un estrany en terres asiàtiques; de fet, aquesta ha estat la seva quarta visita al país. "La primera vegada que hi vaig anar tenia 17 anys i hi vaig anar sol", recorda. Per a estrènyer llaços amb el seu públic, el jove fins i tot va aprendre alguns detalls d’etiqueta local: "Als concerts deia un parell de frases en japonès que m’havia après per donar les gràcies; sempre està bé apropar-se una mica a la seva cultura".

Pel que fa al repertori, Parejo va apostar per portar les seves arrels valencianes a l’altra banda del món, interpretant peces de Manuel Palau i Rafael Rodríguez Albert. "És com portar una petita part del meu sentiment i compartir les teves arrels, donant a conèixer no només com toques, sinó com ets tu", reflexiona sobre l’elecció d’aquestes obres, moltes vegades injustament oblidades.

La seva vocació, però, va néixer molt abans dels grans escenaris. Ausiàs recorda que va començar a tocar als quatre anys, influït pel seu pare, el també guitarrista Rubén Parejo. "Em quedava impactat per les seves actuacions i li vaig demanar que m’ensenyés: tenia quatre anys i una guitarra més gran que jo", rememora amb un somriure.

Després de dues dècades de vida i quinze anys amb l’instrument, el valencià es mostra convençut del seu camí. "Tinc la sensació que vaig prendre la decisió correcta en aquell moment, la meva personalitat encaixa molt bé amb la guitarra, m’encanta i sempre en gaudeixo molt".

Tanmateix, el guitarrista no és aliè a la duresa de la indústria. "El món de la música clàssica professionalment és complex, té unes estructures internes molt específiques", assenyala. Ausiàs distingeix entre el camí de la docència i el de la interpretació: "La interpretació en concerts és el més difícil per subsistir: per mantenir-nos hem de tenir molta activitat i fer moltes gires".

Aquesta activitat frenètica l’ha portat també a debutar recentment a Rússia, on va actuar amb la prestigiosa Filharmònica de Sant Petersburg interpretant la Fantasía para un gentilhombre de Joaquín Rodrigo. Aquest èxit se suma a la seva nominació als Latin Grammy pel seu disc Spanish and Latin American Music for Guitar, gravat amb només 16 anys.

Actualment, Ausiàs Parejo continua la seva tasca de difusió del patrimoni espanyol amb programes com el seu Homenatge a Manuel de Falla. La seva proposta combina la transcripció original d’obres com El amor brujo amb una maduresa interpretativa que, segons la crítica, el situa com "una nova estrella en el fascinant món de la guitarra".