Vista áerea de la zona en Colombia en la exposición de Alicante.
Exposicions

Ni reis ni policies? El misteri de l'enginyeria mil·lenària a Colòmbia que desafia el que crèiem sobre el poder

Un estudi de la Universitat de Cambridge, vinculat a la gran exposició del Marq d'Alacant, revela com es construïren 500.000 hectàrees de canals.

Més informació: Per què els indígenes soterraven el seu or? El secret que arriba a Espanya amb l'exposició més ambiciosa de Colòmbia

Llegir en Català
Alicante
Publicada

L'arqueologia acaba de donar un gir a la història oficial de les civilitzacions prehispàniques. Mentre el Museu Arqueològic d'Alacant (Marq) meravella el públic amb l'exposició L'Or i l'Univers, un estudi liderat per la Universitat de Cambridge confirma que les colossals infraestructures hidràuliques de La Mojana, al Carib colombià, no foren obra de tirans ni d'estats oprimidors, sinó del treball comunitari.

Aquest descobriment reforça l'eix central de la mostra que actualment s'exhibeix al Marq: l'existència de "civilitzacions sense Estat" que aconseguiren una sofisticació tècnica immensa mitjançant la cooperació voluntària. El sistema de canals i camps elevats a La Mojana és tan vast que cobreix unes 500.000 hectàrees, una superfície equivalent a tota la província d'Alacant.

Fins ara, s'assumia que un projecte d'aquesta magnitud requeria governants poderosos. No obstant això, la investigació publicada a Communications Sustainability, abans que al país el colpejara el mortal terratrémol, sosté que aquestes obres foren impulsades per comunitats locals en temps rècord. "Les nostres dades conten una història molt diferent", afirma la doctora Jasmine Vieri, del McDonald Institute for Archaeological Research de Cambridge.

"Les comunitats locals foren capaces de construir estos sistemes en períodes molt curts de temps i d'organitzar-se per si mateixes, sense dependre d'una autoritat poderosa externa", recalca Vieri, autora principal de l'estudi. Segons detallen els seus càlculs, un d'estos sistemes de canals pogué acabar-se en menys de dos mesos, emprant unes huit-centes persones entre hòmens, dones i xiquets.

El catedràtic de Cambridge i comissari de l'exposició al Marq, Marcos Martinón-Torres, adverteix sobre els biaixos històrics que han minimitzat el potencial indígena. "Les interpretacions que atribueixen automàticament este tipus d'obres a una planificació centralitzada i de dalt cap avall corren el risc de invisibilitzar la capacitat d'actuació de les poblacions indígenes prehispàniques", assenyala l'investigador.

Martinón-Torres, qui ja va avançar a Alacant que estes societats s'organitzaven "sense reis ni presidents per a contindre i reconduir l'aigua", insistix que estes poblacions eren innovadores i cooperatives. "Treballaven amb la natura en lloc d'intentar imposar-li barreres", explica sobre un sistema que permetia gestionar l'aigua tant en sequeres com en inundacions.

La rellevància d'este descobriment oferix una lliçó urgent per a la crisi climàtica actual. L'estudi suggerix que els responsables polítics colombians haurien de inspirar-se en este model per a afrontar la gestió de l'aigua, després del fracàs de dics moderns com el de Caregato, que patix trencaments constants des de 2021.

El doctor Fernando Montejo Gaitán, de l'Institut Colombià d'Antropologia i Història (ICANH), destaca que este és el primer estudi que demostra que solucions sostenibles poden organitzar-se de manera local. "Les comunitats poden necessitar recursos de l'Estat, però no necessàriament la seua intervenció directa", afirma el coautor de la investigació.

Este nou paradigma canvia la forma en què el visitant ha d'observar les peces d'or al Marq. Com han assenyalat els experts en la mostra alacantina, l'or no era riquesa acumulada, sinó un regal per a mantindre l'equilibri universal. Ara sabem que eixe mateix esperit de reciprocitat i equilibri va ser el que va permetre transformar el paisatge de Colòmbia a una escala monumental.

L'exposició L'Or i l'Univers a Alacant continua oferint eixa "finestra als sabers indígenes" que, lluny de ser mites del passat, proposen hui "diferents formes d'estar en el món" basades en el bé comú i la cooperació.