Boines verdes i actors cara a cara: els secrets de la primera sèrie espanyola que es colava entre els soldats invisibles
La fundació Roure i Machete organitza a Alacant un col·loqui benèfic amb l'actor Antonio Velázquez i els responsables de 'Los Nuestros'.
Més informació: Dels boines verdes a la cua de Càritas: el rescat a Alacant dels soldats d'elit espanyols
Contar com treballen els soldats que han de ser invisibles és bon material per a qualsevol sèrie, però a Espanya no va ser fins a 2015 que una producció va aconseguir el suport per a fer-ho. Onze anys després es reuneixen actors i productors amb els militars que els van fer canviar fins al 70 % del guió per a contar la realitat de la unitat d'elit de l'Exèrcit de Terra a Espanya.
La cita serà el pròxim 18 de setembre a les 19:00 hores a l'Auditori de la Diputació d'Alacant (ADDA) de la mà de la Fundació dels Boines Verdes Roure i Machete. El col·loqui benèfic, 15 euros, pretén "donar visibilitat a la fundació i per a qui treballa", com resumeix el comandant en la reserva Alfonso Blas.
La fundació centra els seus esforços en "totes les persones que han estat o estan destinades en unitats d'operacions especials i les seues famílies". El focus principal són aquells veterans que ja "no estiguen en disposició de ser ajudats pel propi Estat o pel Ministeri de Defensa".
Una dura realitat que coneix bé José Acevedo, president de la fundació i coronel retirat, i que es va arribar a trobar a dos dels soldats al seu servei fent cua a Càritas per a tindre menjar. Per això reitera eixa cerca de visibilitat també per a donar a conéixer el Comandament d'Operacions Especials (MOE) en la seua pròpia casa, Alacant. "No se'ls veu quan treballen, però no obstant això hi ha una sèrie que sí que es va fer sobre la base d'una realitat", recorda.
"Eixe pastís no passa"
La sèrie Los Nuestros, que va collir un gran èxit d'audiència en les seues emissions de 2015 i 2019, no va estar exempta de debat intern dins de les pròpies files militars. Jose Acevedo es mostra categòric respecte d'això: "A mi la sèrie em va disgustar perquè coses que es feien no passen en operacions".
Blas critica amb humor la dramatització de les relacions personals en zona de combat. "Tant pastís entre un tio i una tia en una operació no passa", sentencia el veterà, afegint que "eixe comportament seria impropi i no tindria cabuda: qualsevol dels dos, tant ell com ella, posaria immediatament a l'altre al seu lloc".
Aquesta disparitat entre la realitat i la ficció televisiva serà un dels grans atractius del col·loqui. Acevedo assegura que "hi ha gent del Comandament d'Operacions Especials que anirà al col·loqui per a assabentar-se exactament què va passar perquè no estava d'acord quan van veure la sèrie" i busquen "llevar-se del cap el mal sabor de boca que li va produir".
Un exemple d'eixe conflicte, que posa d'exemple Blas, és que en el primer capítol començaven amb una baralla i "nosaltres no ens barallem amb ningú".
El pes de la invisibilitat
Blas, qui va ser portaveu de comunicació de l'Exèrcit de Terra per a la presentació de la sèrie, preferix destacar l'impacte positiu que va tindre la producció. "Va servir també d'introducció per a vore una sèrie de documentals de com estaven treballant les unitats de l'exèrcit de terra fora d'Espanya". I recorda que l'estrena va fregar els 4 milions d'espectadors. "Va ser una crida d'atenció de la pròpia sèrie al treball de les forces armades a l'exterior del nostre país".
No obstant això, la naturalesa mateixa de les operacions especials dificulta que el seu treball transcendisca. "Les missions de les unitats d'operacions especials solen ser bastant invisibles per a tot el món", assenyala Alfonso Blas. "Són coses que passen en zona d'operacions i poden tindre una repercussió estratègica", però en no haver-hi càmeres, "no hi ha res gravat, no es va a vore res i ningú va a comentar res dins de l'exèrcit".
Blas explica que l'opinió pública només coneix aquestes gestes quan ocorren esdeveniments d'enorme impacte mediàtic. Com a exemples, cita la recuperació de l'illa de Perejil, l'evacuació d'Afganistan o la batalla de Nayaf en 2004.
Una nova etapa a Alacant
El desconeixement social és una batalla que la fundació està decidida a guanyar a la província d'Alacant, on el MOE té un arrelament històric de més de cinc dècades.
Blas lamenta que molts ciutadans ignoren la seua presència en l'acuartelament de Rabassa: "A mi quan hi ha gent que em diu a Alacant 'doncs jo no sabia que estaven ací els d'operacions especials', el que pense és què malament he fet el meu treball, però també quina poca consciència hi ha de la vida per a no saber-ho sent alacantí".
Per a revertir aquesta situació, l'organització ha iniciat un canvi de rumb. "Estem en una nova etapa de difusió. Necessitem estendre'ns més. Necessitem que la gent ens conega", afirma amb rotunditat el president de la fundació.
El col·loqui del 18 de setembre comptarà amb la participació de l'actor protagonista Antonio Velázquez i el productor Tadeo Villalba. Junt amb ells intervindran figures clau com el sergent instructor del MOE José Acosta (encarregat d'entrenar els actors), el soldat i actor Hiram Embaye i el tinent coronel en la reserva Juan Ginés Juangi. Aquest últim va ser l'assessor militar que, segons es desvelarà en la xarrada, va aconseguir modificar el 70 % de la proposta feta pels guionistes per a ajustar-la a la realitat militar.
![El Mando de Operaciones Especiales en Alicante presenta el entrenamiento para salvar vidas de sus soldados.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/9908888.jpg?p=w:1706\/h:960&h=8VyAgLQw"])
En finalitzar el col·loqui, els assistents podran gaudir d'un vi espanyol en un ambient distés. La trobada comptarà amb la col·laboració especial del pastisser Raúl Asencio, qui presentarà els seus reconeguts panettones per a l'ocasió.
Les entrades estan disponibles mitjançant un donatiu de 15 euros. Per a aquells que no puguen assistir però desitgen col·laborar, la fundació ha habilitat una Fila 0 sota el mateix compte bancari.
