Glorieta del Gestor Administrativo, donde finaliza la Vía Parque de Alicante por el momento.
Alacant ciutat

Ajuntament i Generalitat refermen els treballs previs necessaris per a desencallar el tram final de la Via Parc

Malgrat no figurar en els comptes autonòmics acabats d'aprovar, els equips avancen en el disseny del traçat definitiu entre Sant Gabriel i Ciutat d'Assís.

Més informació: Alacant avança en el desenvolupament de la Via Parc amb l'expropiació dels últims huit terrenys

Llegir en Català
Publicada

La Via Parc d'Alacant continua el seu camí cap a la culminació definitiva d'un dels projectes urbanístics i de mobilitat més transcendents i històrics de la capital alacantina. Concebuda originàriament com una gran artèria transversal capaç de vertebrar i connectar els barris de la perifèria urbana, així com d'encaminar el trànsit de pas entre l'accés sud i el sector nord sense saturar l'entramat viari del centre de la ciutat, esta infraestructura afronta actualment una etapa determinant.

Lliuny de paralitzar-se o quedar relegada a l'oblit, l'actuació ha entrat de ple en una fase silenciosa però imprescindible de treball de despatx i articulació administrativa en què l'Ajuntament i la Conselleria d'Infraestructures coordinen els seus esforços tècnics per a perfilar fins a l'últim detall que permetrà abordar el tram pendent amb les màximes garanties de viabilitat, seguretat jurídica i eficàcia en l'ús dels recursos públics.

Este últim sector per completar representa la peça clau i alhora la més complexa de tot el traçat longitudinal de la gran artèria alacantina, ja que ha de resoldre la delicada articulació viària en els entorns urbans de Sant Gabriel i Ciutat d'Assís. En esta zona concreta, el disseny ha de superar afeccions urbanístiques de calat amb les servituds dels corredors ferroviaris, abordar la reordenació de nusos de trànsit d'alta intensitat i garantir la necessària integració ambiental i paisatgística amb les trames residencials preexistents.

Després de confirmar-se que la infraestructura no compta amb una partida econòmica nominal en els comptes públics autonòmics, ni anirà en la Llei d'Acompanyament, el projecte travessa una fase de maduració tècnica indispensable. L'envergadura singular de les intervencions que resten aconsella una planificació quirúrgica que evite correccions posteriors i assegure que, una vegada assignada la finançació específica, les obres es desenvolupen amb màxima fluïdesa.

En este marc d'actuació institucional, els equips de la Conselleria d'Infraestructures avancen en la rereguarda tècnica emprant els seus propis mitjans humans i materials per a revisar minuciosament tota la documentació, estudis previs i plànols facilitats per l'Ajuntament.

Cal recordar que la declaració d'interés autonòmic atorgada a esta infraestructura -que en el seu origen va nàixer com un projecte municipal- va formalitzar el marc legal perquè l'administració autonòmica assumira la plena tutela tècnica i executiva de l'obra. Actualment, ambdues institucions mantenen un diàleg tècnic fluid per a definir la via administrativa més ràpida i eficaç, valorant si resulta convenient redactar un avantprojecte tècnic que concrete les solucions urbanes complexes o bé avançar directament cap a la licitació del projecte definitiu d'execució. Este consens busca blindar jurídicament cada tràmit previ.

Esta intensa tasca preparatòria en l'àmbit tècnic coincideix, a més, amb un exercici pressupostari fortament condicionat per la necessària redistribució temporal de les prioritats públiques en el conjunt de la Comunitat Valenciana. L'assignació massiva de recursos i la dedicació tècnica prioritària requerides per a la reconstrucció integral de les infraestructures devastades per la Dana a la comarca de l'Horta Sud de València han exigit ajustar amb responsabilitat els calendaris autonòmics d'inversió.

No obstant això, este context extraordinari d'emergència no resta impuls a la capital alacantina, on la Conselleria d'Infraestructures manté un elevat volum d'inversió activa en projectes transformadors per a la mobilitat urbana, entre els quals destaca el desenvolupament i avanç de les obres de la futura Estació Central del Tram, demostrant el compromís ferm i ininterromput amb Alacant.

El treball coordinat entre l'Ajuntament i la Conselleria d'Infraestructures avança així amb pas ferm, asseguren ambdues administracions, perquè el disseny final responga amb exactitud a les necessitats històriques de vertebració de la capital. La posada en comú dels estudis topogràfics, la mesura detallada dels fluxos de trànsit i l'encaix de cada vial per a vianants i carril bici permeten que la infraestructura guanye solidesa tècnica cada dia.

D'esta manera, tan prompte com concloguen els treballs de disseny intern i es determine la fórmula de licitació més adequada, l'últim tram de la Via Parc estarà plenament en condicions de rebre la seua dotació econòmica específica i iniciar la seua execució material, fent realitat una connexió urbana fonamental que transformarà per sempre la qualitat de vida i la mobilitat de tots els alacantins.