Els bombers adverteixen sobre l'abandó dels pobles: "Hi ha més arbres que abans a la muntanya però són gasolina pura"
En les dècades dels 70, 80 i 90 bona part del territori estava més “treballat” i actuava com a tallafocs naturals.
Més informació: César, bomber: "Davant situacions molt dures com incendis, és fonamental tindre ajuda psicològica i recolzar-nos"
A la muntanya alacantina hi ha hui més vegetació que fa dècades, però això no significa que el territori estiga més sa ni més protegit.
Al contrari. Per a César Alcaraz, oficial del Consorci Provincial de Bombers d'Alacant, l'abandó dels pobles i del treball agrícola ha convertit moltes zones forestals en un autèntic polvorí.
"Hi ha moltíssims més arbres ara que en els anys 70", explica, en una reflexió que desmunta la idea que l'augment del risc d'incendis es deu només al canvi climàtic. En la seua opinió, el problema té molt a vore amb una altra realitat menys visible.
En este sentit, la despoblació rural i la pèrdua del manteniment tradicional del camp són dels factors que més influeixen en la propagació ràpida del foc.
Segons detalla, en les dècades dels 70, 80 i 90 bona part del territori estava més "treballat". Hi havia cultius, bancals actius, camps de cítrics, ametlers, tomaques i altres explotacions que, a més de sostindre l'economia local, ajudaven a frenar l'avanç del foc.
Eren, en la pràctica, tallafocs naturals. Terrenys nets, amb activitat agrícola, que interrompien la continuïtat de la vegetació i dificultaven que un incendi trobara combustible de manera seguida.
![Un hombre cortando árboles con una sierra eléctrica.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11326131.jpg?p=w:1706\/h:960&h=OxnqqT8d"])
"Abans hi havia més ramats, més pastors amb ovelles", recorda Alcaraz. Eixe pasturatge també contribuïa a mantindre la muntanya més neta i a reduir la càrrega vegetal. Però amb el pas del temps, eixa presència s'ha anat perdent, i amb ella una part essencial de l'equilibri rural.
"Gasolina pura"
El problema, resumix el bomber, és que la natura ha seguit el seu curs en zones abandonades, però sense la intervenció humana que abans ordenava el paisatge. El resultat és una continuïtat vegetal molt major, amb vegetació seca acumulada en àmplies extensions.
D'ací que tot eixe material vegetal funcione com "gasolina pura". És a dir, quan comença un incendi, les flames avancen amb una enorme facilitat perquè troben combustible de manera contínua i quasi sense barreres.
No és només una qüestió d'arbres. És la combinació de massa forestal, sequedat, abandó i falta de gestió del territori el que fa que els incendis siguen cada vegada més difícils de controlar.
Cada vegada més complex
César subratlla que la neteja de la muntanya baixa és fonamental per a aconseguir estius més segurs, però també admet que es tracta d'una tasca complicada i cada vegada més difícil en el context actual. La despoblació dels pobles, la pèrdua d'activitat agrícola i l'estat del terreny fan que la prevenció requerisca molt més esforç.
![EuropaPress_7688886_vicepresidenta_tercera_gobierno_ministra_transicion_ecologica_reto.jpg](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11324743.jpg?p=w:1706\/h:960&h=y3rOSsJB"])
A la província d'Alacant, on la massa forestal conviu amb un paisatge de serres, muntanya i nuclis rurals dispersos, la gestió del territori s'ha convertit en una peça clau per a reduir riscos. I, com adverteixen els bombers, no n'hi ha prou amb actuar quan el foc ja està encés, ja que el treball comença molt abans, a l'hivern i durant tot l'any.
Un problema de fons
L'advertència d'Alcaraz apunta a una idea de fons que cada vegada repetixen més veus expertes. En definitiva, els incendis no s'expliquen només per les altes temperatures, sinó també per com s'ha transformat el territori.
On abans hi havia activitat rural, ara hi ha parcel·les abandonades, muntanya contínua i menys mans per a mantindre el paisatge.
