La visita que hizo ayer el ministro Óscar López a Ciudad de la Luz  junto a la visita de junio que hizo el presidente autonómico Juanfran Pérez Llorca.
Alacant

El Govern intenta atribuir-se el "reflotament" de Ciutat de la Llum amb diners europeus sobre el treball fet per la Generalitat

La SETT ha invertit 19,8 milions en Good Films, però el complex va arribar a esta fase després de la capitalització de SPTD per part del Consell.

Més informació: El Govern de Sánchez escenifica el seu desembarcament en la Comunitat el dia dels pressupostos de PP i Vox

Llegir en Català
Publicada

El Govern de Pedro Sánchez, en la persona del ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha trobat en el complex cinematogràfic de Ciutat de la Llum d'Alacant un ariet per a reivindicar-se en la Comunitat Valenciana. Hui intentarà fer el mateix a València, en la fàbrica de Ford.

Però una fotografia d'Óscar López parlant de més de 300 llocs de treball, una productora internacional i una inversió de 19,8 milions (amb fons europeus) és un relat a mitges basat en la propaganda de l'Spain Audiovisual Hub. El problema és que eixe aparador arriba sobre una infraestructura la història real de la qual ni de bon tros va començar en el despatx d'Óscar López, ni s'explica per una suposada generositat del Govern central, sinó per anys de diners autonòmics, conflictes amb Brussel·les i una posterior recapitalització assumida per la Generalitat Valenciana.

El ministeri d'Óscar López, després de la visita als estudis, parla d'una “notícia extraordinària” per a Alacant i per a la Comunitat Valenciana, i subratlla l'impacte econòmic de Good Films, amb un 60% de l'equip procedent del territori i un horitzó de centenars de llocs de treball directes i indirectes. El Govern vol presentar-se com el gran impulsor del nou cicle de Ciutat de la Llum, però arriba diversos anys tard. El complex el va alçar la Generalitat, que n'és la propietària i la responsable política de la instal·lació, i qui va haver de donar la cara quan Europa va declarar il·legals les seues ajudes públiques.

La Comissió Europea de la Competència va considerar que el finançament públic de la Generalitat distorsionava el mercat i va obligar a recuperar 265 milions d'euros invertits en la creació del centre audiovisual. El Tribunal General de la Unió Europea va confirmar després eixa doctrina i va deixar clar que les ajudes autonòmiques a Ciutat de la Llum eren incompatibles amb les normes comunitàries.

Anys després, quan el complex ja havia travessat l'etapa més delicada, la Generalitat va tornar a intervindre per a garantir-ne la viabilitat. Primer, en l'últim Govern del socialista Ximo Puig. Però en 2022, a penes uns mesos abans de les eleccions que va perdre davant del popular Carlos Mazón, el president només va poder comprometre durant 2022 un total de 2,4 milions d'euros.

Ja en 2023, el nou Consell del PP va aprovar una ampliació de capital de 21,2 milions d'euros per a la societat gestora, amb un primer desemborsament de 5,3 milions, amb l'objectiu explícit de sostenir l'activitat i reflotar els estudis. Eixe moviment va ser decisiu perquè Ciutat de la Llum poguera continuar operant com a actiu públic i tornar a atraure projectes. Sense eixa recapitalització, l'escenari de hui no existiria.

El que sí que ha fet ara el Govern central és aprofitar el moment. La SETT ha invertit 19,8 milions en Good Films Studios Spain i s'ha quedat amb quasi el 46% de la companyia. Eixa aportació ha permés que la productora s'instal·le a Alacant i que el seu primer rodatge tinga una presència significativa d'ocupació local. Però una cosa és finançar una operació concreta i una altra molt diferent atribuir-se el mèrit d'haver tret del pou Ciutat de la Llum. Els diners arriben quan l'actiu ja està reordenat, l'estructura societària ja ha sigut sostinguda per la Generalitat i el complex torna a ser operatiu gràcies a decisions adoptades abans a València.

D'ací el comunicat d'ahir de la Generalitat: "La Generalitat celebra que el Govern d'Espanya valore i recolze la reactivació dels estudis Ciutat de la Llum, impulsada per l'actual Consell. La consellera d'Indústria, Comerç, Innovació i Turisme, Marián Cano, ha destacat l'intens treball realitzat pel Govern valencià per a reactivar Ciutat de la Llum, que en l'actualitat és un complex audiovisual plenament operatiu i de referència europea".

Marián Cano replica a Óscar López

La consellera Cano ha valorat que este 2026 ha sigut l'any de l'enlairament definitiu de Ciutat de la Llum amb l'arribada del projecte 'Cascade', que ha convertit els estudis alacantins en hub de producció a Espanya per al 'live action' de Enredados, una superproducció internacional d'estudi amb distribució global massiva.

Este macroprojecte està permetent reforçar la Comunitat Valenciana com a centre audiovisual internacional al mateix temps que revitalitza els estudis alacantins com a infraestructura estratègica, dinamitza el conjunt de la indústria audiovisual valenciana, atrau futures inversions i genera l'anomenat efecte 'screen tourism' (turisme induït pel cinema).

Des de la Generalitat recorden que els estudis es troben a ple rendiment este any gràcies al desplegament de Good Films en les seues instal·lacions. Projectes com The People of the Book i The Man Who Stole the Sky, beneficiàries cadascuna amb 1,5 milions d'euros de subvenció per part de la Generalitat, dins d'una convocatòria general -dotada amb un total de 9,5 milions d'euros repartits entre 2025 i 2027-, enfocada a projectes que injecten despeses directament en el territori.

A més, des de la reobertura de Ciutat de la Llum, la millora d'infraestructures, formació especialitzada i una política d'incentius atractiva impulsada per la Generalitat han permés atraure al voltant de 15 produccions que han reportat un impacte econòmic sobre el territori de més de 70 milions d'euros.

Així, estos rodatges han generat més de 30.000 pernoctacions en establiments d'Alacant i han impulsat la contractació de més de 400 empreses, la qual cosa reforça l'impacte positiu de la indústria audiovisual en l'economia i l'ocupació local. A més de l'impacte econòmic, l'arribada dels 15 projectes ha repercutit molt positivament en la projecció nacional i internacional de Ciutat de la Llum dins del sector, que s'ha mostrat al món a través de pel·lícules, sèries i anuncis com el lloc ideal per als projectes audiovisuals més ambiciosos.

Pel que fa a les sèries, s'han rodat a Ciutat de la Llum títols com Ley del Mar, Nero, The Walking Dead: Daryl Dixon, Favatrix i Mar fora. Entre les pel·lícules es troben En les profunditats del Sena, dirigida per Xavier Gens; la superproducció Venom: l'últim ball, dirigida per Kelly Marcel; Els Tigres, d'Alberto Rodríguez; El captiu, sota la direcció d'Alejandro Amenábar; Mala Influència, de Chloé Wallace; també una producció alemanya de Surfilms, que afegix un toc internacional a l'oferta cinematogràfica, i la pel·lícula F.A.S.T., un thriller d'acció de Taylor Sheridan (Yellowstone) per a Warner Bros Pictures.

En paral·lel, els espots publicitaris han trobat igualment el seu lloc en esta reactivació. Entre ells, han destacat els anuncis de Mas Orange i Cupra Terramar, este últim dirigit pel director J.A. Bayona, i un tercer espot, produït per Blur, així com l'escenari de la banda musical Viva Suecia per a la seua gira actual.

Per a concloure: "la Generalitat treballa juntament amb el sector en la creació de l'anomenat Pla Estratègic del Sector Audiovisual 2026-2030, que està cridat a consolidar la Comunitat Valenciana com a hub de referència, atraent inversió, talent i produccions d'alt nivell a la regió".