Tant en moda com en decoració no hi ha res com apostar pel que és atemporal, allò que, malgrat el pas del temps, encara perdura, perquè no obeïx a modes ni tendències d'eixes que no es prolonguen més enllà d'una o, com a molt, dues temporades.
Tampoc forma part d'un estil concret en què classificar-se, no és Boho, Romàntic, Vintage, ni tan sols és membre de cap de les grans dinasties, Hermès, Prada, Gucci, no atén a etiquetes.
En definitiva, l'atemporal bé podríem definir-lo com tot allò que no sols és sostenible en el temps, sinó que, a més, és capaç d'entendre l'evolució i adaptar-se mantenint la seua originalitat, sense que faça olor a naftalina o, pitjor encara, a còpia amb logo invers.
I, com açò no és la pàgina de societat, i també l'atemporal és aplicable a la política, entrem en matèria, i quin millor espai que el que ens regala la marca personal, ja que les claus són les mateixes que les que regien quan encara no se li havia posat nom i se li deia personalitat, identitat, estil propi, amb nom i cognoms alguns dels rostres més populars com John F. Kennedy, Winston Churchill, Margaret Thatcher o Cleopatra, ja li dedicarem un altre espai als contemporanis, i molt més als que encara estan en actiu, són un clar exemple de marca personal atemporal.
Això sí, l'entorn polític i la situació interna dirigixen l'estratègia cap a la marca personal o cap al paraigua del partit al qual es pertany. De fet, és l'única explicació per a justificar la variació de la mida de les imatges distintives dels diferents partits polítics, etapes de grans sigles que no deixen espai per a res més, perquè, de veritat, ja res més importa, i altres en què ni amb lupa.
En l'era dels lideratges mundials, sense entrar a debatre sobre la seua qualitat en aportacions per a la història, quan aterrem estes propostes de pura estratègia de posicionament polític en l'àmbit local es multiplica per l'infinit, si és que això matemàticament és possible, perquè ahí està la base del municipalisme, la cara visible, a la qual probablement el color i la sigla a la qual de cor, convicció o descart pertany no sols no li sume, sinó que li reste.
Aquesta i no una altra és la raó per la qual algun que altre actual alcalde del PSPV comença a guardar el paraigua uns amb veu pròpia i altres expectants, però, com ja li va ocórrer al Partit Popular, per a les pròximes eleccions tot apunta que necessitarem lents d'augment per a localitzar Wally.
