Açò no va de si podem o no portar un esprai de pebre en la motxilla, i, Déu no ho vullga, però si ens veiem en la necessitat de defendre'ns, utilitzar-lo.
Que, també és cert que, no estaria de més pegar una ullada a la legislació aplicable, a fi d'evitar algun que altre disgust.
A mode il·lustratiu, i sense entrar en il·lícits penals quan no s'actua en el marc de la legítima defensa, cal saber que es requerix ser major d'edat, per a comprar-lo, portar-lo i usar-lo, que, a més, ha d'estar homologat pel Ministeri de Sanitat, i que les sancions per incompliment poden arribar als 30.000,00€.
I, el més curiós, açò últim ve regulat en la Llei 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana. Clar, dit així, en termes tècnic-jurídics, no sona, però el nom comercial sí, Llei Mordassa, eixa que el ministre Grande-Marlaska ja en l'any 2018 parlava de modificar i en el 2020 de derogar, com sol dir-se: “maleïda hemeroteca”.
Ací es tracta d'usar un recurs de compol, que no per manit cal descartar, sinó precisament tot el contrari, en comunicació política el que sempre funciona no cal abandonar-ho.
Són només dos passos: el primer, detectar el problema, en este cas la seguretat; i, el segon, buscar l'objecte que s'associe visualment, el que ara ens ocupa, l'esprai de pebre.
Amb la imatge de l'objecte en la ment del ciutadà este ja percep perfectament, sense necessitat de més explicacions, que ens trobem davant d'una situació d'extrema inseguretat que no està resolent el Govern.
I, si, a més, elevem el discurs i el traslladem a l'espai temps, ja tenim el combo perfecte, que seria l'esprai de pebre en les motxilles, quan en estos moments la societat es troba immersa en la tornada al col·le i l'empatia fa la seua màgia.
La seguretat, o, millor dit, el seu antagònic, la inseguretat, és una emoció que unix el votant a la recerca d'una resposta política front a la por.
Els posicionaments més durs front al que es considera una amenaça guanyen espai en la mobilització de l'electorat que veu una resposta contundent davant d'una situació que només busca vetlar per la pròpia integritat física o dels membres que formen part del conjunt de la societat coneguda.
L'incertesa, el desassossec, són sentiments que canalitzen en vot, que té més d'emocional que de racional.
La por és el major poder que un grup polític pot tindre entre les mans, i, sí, tots l'han usat, saben del seu èxit, i a això també se li té por.
Perquè parlem de política, o se'ns oblida?
