El passat dimarts 13 d'octubre EL ESPAÑOL va celebrar a Alacant el seu VI Fòrum Econòmic, una cita consolidada en l'agenda política, econòmica i de la societat civil alacantina. I una vegada més, el president executiu i director d'EL ESPAÑOL, Pedro J. Ramírez, va tornar a recordar als presents allò que tristament saben. La província d'Alacant porta quatre anys patint la falta de Pressupostos Generals de l'Estat i d'inversions necessàries i justes en consonància amb el seu pes econòmic i poblacional en el conjunt d'Espanya.
A diferència d'altres anys, la cita alacantina comptava amb un al·licient que fa cridar a l'optimisme. El pròxim 29-N els espanyols podem posar fi a esta situació arbitrària a la qual ens aboca el Govern de Pedro Sánchez, en les urnes. No perdem el focus, no deixem que res ens distraiga i sobretot, no sucumbim a les provocacions del radicalisme i el populisme.
No coincidisc amb tots aquells que estan fent comparacions amb l'Espanya de 1934, quan es va impedir governar als partits conservadors, es va polaritzar la ciutadania amb una revolució que va derivar un any després en un Front Popular (cordó sanitari a la dreta) seguint els dictats de la Internacional Comunista i el Govern soviètic.
Podem traure lliçons de la història, però cada temps és diferent. Entre altres coses, perquè quasi portem 50 anys d'una exitosa democràcia en la qual s'ha respectat la separació de poders i els contrapés de l'Estat, l'economia de mercat i els drets fonamentals i conquestes socials, cosa que no passava aleshores.
No espere res dels hooligans dels partits polítics, però vull creure que la ciutadania en general, situada en el centre moderat escorat a un o altre costat, votarà en consciència i d'acord amb els seus propis interessos, que estan molt allunyats de les fastigoses acampades en les places de les ciutats i la kale borroka en tot tipus de manifestacions i concentracions adornades de banderes roges que perderen el seu significat en 1989, amb el col·lapse d'un sistema que va massacrar quasi 20 milions de persones en nom de la igualtat. Però clar, per a saber com es comportaren eixes ideologies cal llegir als seus protagonistes directes. Homenatge a Catalunya, de George Orwell o El zero i l'infinit de Arthur Koestler foren els textos que canviaren la meua perspectiva, però n'hi ha molts més.
Tinc confiança en tots aquells que, com explicava el periodista Chapu Apaolaza en un conegut programa de televisió, es tiraren del tren d'este Govern —no ja quan va pactar amb Podemos quan Sánchez havia promés no fer-ho—, va pactar indult i després l'amnistia per als responsables del Colp d'Estat a Catalunya, i pitjor encara, quan va pactar amb els hereus directes d'ETA entregant-los Pamplona.
Després vindrien Ábalos, Koldo, Cerdán, el germaníssim, la dona, les clavegueres, la deriva en la política internacional, el desemparament davant de les víctimes de volcans, danas, accidents ferroviaris o la guerra híbrida amb la invasió de Ceuta. Els hooligans han engolit tanta ponzoña que ja són incapaços de baixar-se d'eixe tren. La resta podem fer que descarrile.
"Espanya no pot continuar amb un govern que en quatre anys no ha tingut pressupostos, que vulnera totes les regles de la cultura democràtica", va clamar a Alacant Pedro J. Ramírez. "Sempre he trobat en la Comunitat Valenciana i especialment a Alacant als lectors que compartixen uns valors liberals moderats, a favor de l'emprenedoria, de l'Estat de dret". Que estes paraules ens ajuden a continuar enfocats.