Theresa Zabell: “Hem d'aconseguir tindre més espanyols navegant en The Ocean Race”
La doble campiona olímpica espanyola, a Barcelona i Atlanta, vinculada a The Ocean Race, atén EL ESPAÑOL.
Més informació: L'altra The Ocean Race: la carrera per la salut de l'oceà
Theresa Zabell (Ipswich, 1965) és una de les figures més influents de la vela espanyola. Doble campiona olímpica i referent en la defensa dels mars a través de la Fundació Ecomar, ha dedicat part de la seua trajectòria a navegar i a promoure un oceà més sostenible. Amb motiu de la seua participació en iniciatives vinculades a The Ocean Race, conversem amb ella sobre el creixent protagonisme de la dona en el món de la vela, els reptes que encara persisteixen en l'àmbit nàutic i l'evolució de la vela olímpica des dels seus èxits a Barcelona 1992 i Atlanta 1996 fins a l'actualitat.
Mariana Lobato i Sarah Stone van guanyar fa uns dies la primera The Ocean Race Atlantic i Francesca Clapcich ha sigut segona, a menys de nou minuts de la victòria. Què li diu este resultat sobre el nivell que estan aconseguint hui les dones en la vela oceànica?
Bé, el que em diu és que les dones ja estan al mateix nivell que els homes. El fet que la meitat de la tripulació guanyadora i la patrona de la segona tripulació siguen dones és una cosa que totes hem de celebrar, i és una notícia estupenda.
Clapcich, a més, ha sigut l'única dona al capdavant d'un vaixell com a patrona en esta flota. Creu que estem davant d'una nova generació que ja no sent que haja de demanar permís per a ocupar este espai?
Absolutament. És que la realitat és que les dones ja no hem de demanar permís. Portem molts anys dient-ho, però realment, quan arriba el moment, a vegades hi havia algun que altre impediment, o per part nostra o per part dels que havien de confiar en nosaltres. I moltes vegades els que han de confiar en nosaltres són homes i potser no siga tan fàcil. Però ja hem arribat a eixe moment en què ser home o dona, per a ser patró o patrona d'un vaixell oceànic com ací, en The Ocean Race, realment és indiferent.
The Ocean Race Atlantic, a més, ha establit tripulacions 50-50: 50% homes i 50% dones. Creu que arribarà algun moment en què ja no serà necessari imposar la igualtat mitjançant eixe reglament?
Sí. De fet, en altres àmbits de la vida ho hem vist. Hem hagut de posar quotes per a poder donar eixe impuls i poder arribar. Una vegada que ja hem arribat, jo crec que la dona ha demostrat de sobra que no necessita les quotes, que ja es guanya la seua presència per dret propi, i les quotes pràcticament deixen d'existir. Potser siga bo deixar-les, un 50-50 o un 60-40, perquè les dones, en un futur, puguem protegir també l'espai dels homes.
Vosté va ser pionera fa més de 30 anys al posar-se al capdavant de tripulacions masculines. Com recorda eixa experiència?
Jo la recorde amb moltíssim afecte. Ara, realment, quan mire arrere, m'adone del valenta que vaig ser, perquè posar-te al comandament d'un vaixell amb una tripulació de 12 homes, o més avant amb una tripulació de 17 homes, era una cosa que es desmarcava totalment de la caixa, de la normalitat. Vaig comptar amb una tripulació, o amb unes tripulacions, realment excel·lents, que em van recolzar moltíssim. L'armador, Toni Tió, em va recolzar moltíssim i, allí dins del vaixell, es va crear una total normalitat. Eixa va ser la millor notícia. Fora del vaixell és cert que la notícia no sempre era el resultat, i això que vam guanyar tot. La notícia era, més bé, que hi havia una dona al capdavant d'un vaixell d'homes.
![Tripulación a bordo del Fortuna Extralights, en 1989.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11267503.jpg?p=w:320\/h:240&h=KE1ECOhq"])
Vore hui estos vaixells i The Ocean Race Atlantic, alguna vegada s'ha quedat amb la sensació que li hauria agradat córrer una regata com esta? Què creu que hauria aportat aquella Teresa Zabell?
Segur. Vaja, m'hauria encantat formar part d'una tripulació de The Ocean Race, de The Ocean Race Atlantic, de The Ocean Race Europe o de totes. El que passa és que, quan jo vaig deixar la vela olímpica, realment no tenia un pas més en eixe moment, perquè no hi havia tripulacions per a dones i no confiaven en les dones. Amb la qual cosa, em vaig reinventar per un altre costat, fora del que és la vela d'alta competició. Una vegada que t'has reinventat i tens les teues responsabilitats en altres àmbits, és molt difícil soltar-les, tornar i dir: 'Ara me'n vaig en un vaixell durant un mes, dos mesos, tres mesos o a fer la volta al món'. Va ser una oportunitat perduda, però, d'altra banda, també vaig tindre l'immens privilegi d'agarrar just el moment en què la vela olímpica femenina va començar a existir i el final de la meua carrera per a poder anar als Jocs Olímpics.
Què significa per a vosté que Alacant torne a convertir-se en el quilòmetre zero d'una de les grans regates de la vela mundial?
Per a mi significa que Espanya continua estant en el mapa de les grans competicions esportives en general i de la vela en particular. Els grans esdeveniments de vela, com The Ocean Race, han de servir per a actuar com un imant per a l'esport de la vela. La realitat és que hem d'aconseguir que moltes més persones naveguen a Espanya per a tindre eixa gran base, que algunes vagen pujant en l'escalafó i que tinguem espanyols navegant en The Ocean Race i en totes les màximes competicions.
En els últims cinc Jocs Olímpics, Espanya ha aconseguit set medalles de vela, enfront de les onze dels cinc Jocs anteriors. Quant als ors, han sigut quatre enfront de huit. Com interpreta estes dades una doble campiona olímpica com tu? Quins factors creus que expliquen estos resultats?
Una cosa que cal tindre en compte és que, en els cinc anteriors que acabes d'esmentar, està inclosa Barcelona. A Barcelona vam participar en deu categories, igual que ara, i Espanya va guanyar cinc medalles d'eixes deu. És a dir, vam complir el 50% de les possibilitats, la qual cosa és altíssima. Quatre d'eixes medalles de Barcelona van ser d'or i només la restant va ser de plata. Per tant, si llevem Barcelona de l'equació, possiblement estem més igualats. De totes formes, el que a mi em sembla un miracle és que Espanya, en pràcticament tots els Jocs Olímpics des de Montreal 76, estiga en un calaix del podi, siga el primer, el segon o el tercer. Amb el nombre de persones que naveguen a Espanya, que continuem guanyant medalles olímpiques en vela em sembla que té moltíssim mèrit.
Quines més iniciatives considera que seria bo prendre per a incrementar la presència femenina en la vela d'alta competició?
Doncs que moltes xiquetes naveguen. Quan hi ha moltes xiquetes que practiquen un esport, algunes, lògicament, aniran pujant fins a dalt i s'aniran apassionant per eixe esport. Les que tinguen més talent i més ganes de destacar arribaran fins a dalt. Perquè les xiquetes arriben a dalt necessitem pràcticament el mateix que per als xiquets: que molts practiquen eixe esport.
Què li diria a una xiqueta que vulga provar l'esport de la vela?
Jo li diria que l'esport de la vela és un esport meravellós. Estàs en contacte amb la natura i, a més, la vela és una de les millors escoles per a la vida. El que aprens en un vaixell de vela no ho aprendràs en cap altre lloc: ni a l'escola, ni a la universitat, ni en una escola de negocis. Així que, ànim i a provar-ho.
Què hem guanyat al tindre equips espanyols en edicions prèvies i què perdem al no tindre'n un en esta competició?
Perdem molt, perquè als espanyols que seguim la regata i que estem apassionats per vore com va la competició ens encantaria poder estar allí, empenyent per un equip nostre. Per això, jo anime tots que realment fem un esforç entre empreses, institucions i esportistes perquè, en la pròxima edició de The Ocean Race, hi haja una tripulació espanyola que ens puga representar.
