Umaru, el consol de l'Elx en una pretemporada sense fitxatges
El davanter de l'Ilicitano, màxim golejador amb quatre gols, és la gran il·lusió d'un estiu marcat pels dubtes i la falta de reforços.
Més informació: El refugi de Xavi Simons en un poble d'Alacant on obri un camp de futbol: "Deixar un llegat és important"
El mercat de l'Elx avança a pas lent i els rumors de fitxatges van i vénen sense concretar-se. Fer Niño ha sigut l'única incorporació de pes de l'estiu. Però en paral·lel, sense fer soroll, un nom que ningú tenia en l'agenda s'ha colat en la dinàmica del primer equip.
Umaru Konaré, un xic de Monforte del Cid, va tornar a recordar este divendres, amb un doblet davant el Còrdova, que a voltes el millor fitxatge és el que ja està a casa. Umaru, davanter de 21 anys del filial il·licità, és el màxim golejador de l'Elx en pretemporada amb quatre gols.
Ha participat en els quatre amistosos disputats pel conjunt de Martín Anselmi i ha marcat en tres d'ells. Per a un jugador que fa a penes uns mesos competia amb el filial, són xifres que comencen a pesar, i el mateix davanter és conscient d'això.
"És una barbaritat el que estic vivint", va reconéixer este divendres després del duel davant el Còrdova (2-2), encara que de seguida va voler posar els peus a terra. "Sóc jugador de l'Ilicitano i estic encantat d'aportar tot el que necessiten", va declarar.
Umaru és un davanter d'àrea en el sentit més clàssic. Corpulento, ràpid, potent. El seu joc es llig millor prop de la porteria que en l'elaboració, i això va quedar retratat en els dos gols al Còrdova.
El primer va ser pur instint, anticipació, olfacte per saber per on anava a arribar el perill abans que arribara. El segon va ser una altra cosa, estampida i definició seca, sense marge per al porter rival.
Dos gols diferents que diuen prou sobre quin tipus de nou és, i que expliquen per què, quan se li pregunta pel seu futur immediat, no amaga l'ambició, "seria un somni jugar en Primera", va admetre, encara que va preferir no avançar esdeveniments sobre si entrarà en la dinàmica del primer equip quan comence la Lliga. Això sí, té clar el pla si no és així, "continuaré treballant".
![El Elche celebra una victoria con la afición.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11305281.jpg?p=w:320\/h:240&h=2DcbYtNR"])
El seu camí fins ací no és el d'un canterà de manual. Es va formar en la inesgotable pedrera del Pablo Iglesias d'Elx, va fer el salt al filial de l'Intercity, i des d'allí l'Elx va decidir incorporar-lo al projecte de l'Ilicitano en Segona RFEF.
Un davanter de Monforte va arribar al club més com a aposta de futur que urgència immediata. El temps li està donant la raó al club, i ell ho té assumit, fins al punt de no vore el fitxatge de Fer Niño com una amenaça, "perquè sóc jugador de l'Ilicitano".
Passar d'entrenar amb el filial a fer-ho a diari junt als futbolistes del primer equip li ha exigit una adaptació exprés, que ell mateix reconeix que encara no ha completat, "a poc a poc vaig millorant, però em queda molt", va admetre, conscient que el ritme de Primera es juga a una altra velocitat, "perquè el baló ací va volant".
En eixe procés l'han ajudat dos aliats, Ali Houary, amb qui va compartir etapa en el filial, i Lucas Cepeda, la complicitat del qual, segons conta el mateix Umaru, li ha facilitat integrar-se més ràpid en el vestuari il·licità.
El més probable és que Umaru torne al fons de l'armari quan aterren a Elx els davanters de tronío promesos. Però mentrestant, el jove atacant continua oposant al primer equip de l'única manera que pot, marcant gols amb un somriure i sense esperar res a canvi.
