La playa de Benidorm.
Turisme

Els hotels valoren el rècord de preus com el gran triomf del turisme de qualitat: "És el que volíem"

La secretària general d'Hosbec, Nuria Montes, reivindica el canvi de model i alerta que la pujada de costos limita els beneficis.

Més informació: "Pareix que cal demanar perdó perquè et vaja bé": els hotelers d'Alacant en l'estiu rècord dels preus

Llegir en Català
Alicante
Publicada

L'indústria hotelera de la Comunitat Valenciana ha tancat la segona quinzena d'agost amb una ocupació mitjana del 92,7 %. Totes les destinacions de la regió han superat el 87 % d'ocupació i mostren un creixement moderat respecte a 2025. No obstant això, el debat d'este estiu no gira només al voltant del volum, sinó de les tarifes.

Davant de les veus crítiques, la secretària general d'HOSBEC, Nuria Montes, defensa amb fermesa l'actual nivell de preus. "Efectivament estem en l'estiu en què el preu dels establiments hotelers està en la seua franja més alta de la història", admet Montes de manera directa.

Però lluny de considerar-ho un problema, Montes assegura que és el resultat directe d'una estratègia buscada. "Això és el que volíem, això és per al que treballem", afirma rotunda, assenyalant que la forta demanda demostra que hi ha mercat per a este posicionament.

"Hem creat un producte de qualitat perquè este increment de preus no s'ha fet a costa de res, s'ha fet a costa d'una inversió milmilionària tant en establiments hotelers, com en oferta complementària en municipis", defensa Montes.

Aquesta reconversió va tindre el seu punt d'inflexió durant la crisi sanitària. "La pandèmia va servir per a moltes coses i hi hagué un canvi de filosofia empresarial", recorda Montes. En lloc de tornar-se precavudes, moltes empreses van avançar els seus projectes de modernització aprofitant el període de baixa activitat.

Només en l'any 2021, s'estaven invertint més de 330 milions d'euros en la reforma hotelera de la Comunitat Valenciana. Esta tendència es manté vigorosa: en el primer semestre de 2026, la reforma hotelera a Espanya va mobilitzar més de 1.077 milions d'euros.

Més ocupació no és guanyar més

Estes renovacions representen un cost d'entre 750 i 1.500 euros per metre quadrat en intervencions estàndard, elevant-se per damunt dels 2.500 a 3.000 euros en projectes d'alta gamma. HOSBEC insistix que elevar els ingressos ha sigut possible precisament per esta renovació d'instal·lacions.

No obstant això, la patronal llança una advertència contundent: "Incrementar l'ocupació no equival a guanyar més". Els costos operatius estan pujant a un ritme que iguala o supera el dels ingressos, pressionant severament el compte de resultats.

HOSBEC identifica quatre fronts de pressió que retallen la rendibilitat. El primer és el cost laboral, que patix pujades pactades per damunt de l'IPC, l'augment del Salari Mínim Interprofessional i la pujada de cotitzacions. A això se suma l'absentisme laboral, que llastra la productivitat i obliga a redistribuir les tasques entre la plantilla, tensionant el servei.

La factura energètica és el segon gran obstacle. El cost acumulat de l'energia a Espanya s'ha disparat un 46,5 % entre 2021 i 2026, arribant a màxims este agost amb pujades de l'electricitat de doble dígit. En una activitat on la climatització és ineludible, este impacte és directe i estructural en els marges.

El tercer factor és la cistella de la compra. Les matèries primeres per a restauració han registrat forts increments interanuals, destacant pujades del 22 % en ous, 18 % en carn i 17 % en café. No obstant això, els hotels assumixen part d'este colp per a no minvar la seua competitivitat davant del client.

El quart element és l'amortització anualitzada de les inversions realitzades, que compromet els ingressos presents per a cobrir la modernització dels anys previs.

Malgrat estes tensions, Montes defensa que este model de negoci està fermament arrelat al territori. "Tenim un valor i és que una gran part del sector turístic està en mans d'empresaris locals", ressalta.

Davant de les grans cadenes que cotitzen en borsa i reparteixen dividends, Montes defensa que l'empresariat local consumix i reinvertix la riquesa generada en la pròpia regió.

L'esforç per millorar l'experiència del client també ha portat a adaptar els hotels davant dels rigors meteorològics. Montes desvela que este estiu "els hotels de la Comunitat Valenciana s'han revelat com a oasis climàtics".

Temporades més llargues

Els establiments han condicionat zones exteriors amb ombres, vegetació, arbrat i sistemes per a rebaixar la temperatura exterior, oferint un refugi confortable.

De cara al futur immediat, Montes observa un canvi de comportament social global. "La gent posa el leisure, l'oci i els viatges, en un punt prioritari de despesa, només per darrere de l'alimentació", assegura. Açò explica que aeroports com Alacant, València o Castelló baten rècords de passatgers mes rere mes.

Este apetit viatger està permetent reduir l'estacionalitat en províncies tradicionalment estiuenques com Castelló o València. Zones que abans tancaven al setembre ara obrin al març i allarguen la temporada fins a novembre.

I el tron de juliol i agost

No obstant això, Montes descarta que juliol i agost vagen a perdre el seu tron a curt termini. "Depenem moltíssim dels períodes de vacances escolars i de vacances de sectors industrials", recorda, advertint que mentre les escoles tanquen a l'estiu, la temporada alta continuarà concentrant-se en eixos mesos.

No obstant això, la tardor i l'hivern suaus permeten que l'activitat turística continue expandint-se amb força pels seus extrems.