AIJU aconseguix a Alacant programar robots humanoides i advertixen: "El treballador mecànic encara no és rendible"
L'institut tecnològic crea una pionera arquitectura per a teleoperar els autòmats que ja exporta la Xina per a usar-se fins i tot en zones de risc.
Més informació: Viatge a les entranyes del Centre Cyborg, on els cadàvers 'cobren vida' i s'opera en un Gran Germà: "És pioner"
A l'interior de la província d'Alacant estan passant dels motles de plàstic a programar robots humanoides com els que es fan virals pels seus balls. Així està treballant l'Institut Tecnològic AIJU, que ha fet un pas de gegant en desenvolupar i validar una arquitectura de programari capaç de connectar un robot físic amb el seu bessó digital i un operador humà en temps real.
Aquest èxit, emmarcat en el projecte d'I+D dual (civil i militar) ROCCA junt amb altres sis centres espanyols, busca enviar l'habilitat d'un especialista a escenaris perillosos o inaccessibles sense arriscar vides humanes. No obstant això, a pesar de la rellevància d'esta innovació gestada en terres alacantines, l'equip investigador fuig de les falses expectatives.
Els vídeos virals d'autòmats ballant o fent acrobàcies en xarxes socials han creat una percepció distorsionada sobre l'estat real d'esta tecnologia. "La gent veu que els robots realitzen una sèrie de tasques o moviments en la televisió o en TikTok i es pensa que això és facilíssim, que al robot li dius 'ves a este lloc' i ho fa, però no és així", advertix Dioni Cartagena, investigador del departament d'Energia i Fabricació Avançada d'AIJU.
L'especialista alacantí remarca que la majoria de demostracions públiques executen rutines preprogramades que venen de sèrie en les plataformes comercials. "Si tu vols que, en compte de fer eixes coses, el robot òbriga una botella d'aigua o repare una rentadora, hauràs d'ensenyar-li a fer-ho tot, fins i tot caminar", recalca Cartagena, assenyalant que la programació s'ha de fer des de zero.
Davant l'entusiasme d'empresaris que somien amb un "treballador mecànic" capaç d'alternar múltiples tasques en la fàbrica, la realitat tècnica en la planta és molt més pragmàtica. "En l'estat en què estan, encara disten moltíssim de ser la mitat d'útils del que la gent es pensa; de fet, un robot humanoide és bastant més inútil que un braç robòtic industrial", sentencia l'investigador.
Cartagena recorda que mantindre dreta una màquina bípeda exigix una despesa tremenda de recursos. "Simplement el fet de mantindre's dret, de caminar sense ensopegar o evitar obstacles ja és un gran esforç d'entrenament", explica. Per això, per a la faena quotidiana en pimes, el centre alacantí sol recomanar "un simple braç robòtic o un cilindre, amb el qual ho faran molt millor i més barat".
![Robots Walker S2](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11349540.jpg?p=w:1706\/h:960&h=u1ZDXk9m"])
A la dificultat tècnica s'unix el factor econòmic, ja que un model comercial bàsic oscil·la entre 20.000 i 30.000 euros, i supera els 50.000 o 60.000 euros en quant s'incorporen mans articulades prensils. "Tindre un humanoide movent-se per la planta per a distintes faenes es podria aconseguir ara amb molt d'entrenament, però no és una cosa que siga rendible. Al final el que mana és el diner", subratlla Cartagena.
On radica aleshores el vertader valor de l'avanç aconseguit a Alacant? La clau està en la teleoperació immersiva en entorns d'alt risc, com zones amb contaminació ambiental, escenaris de desastre o el front de combat.
"Es tracta d'evitar que les persones hagen de desplaçar-se físicament a eixos punts. Per a aconseguir-ho, estem treballant en la connexió entre el robot real, el bessó digital i l'operador", detalla Cartagena sobre el projecte ROCCA. AIJU no fabrica l'estructura física de la màquina, sinó el programari de comunicació que permetrà controlar distintes marques comercials a distància.
![El robot humanoide Hoxo.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11115484.jpg?p=w:1706\/h:960&h=vzYdp92W"])
Amb un horitzó de desenvolupament a quatre anys, la meta operativa fixada a Ibi és sumament concreta: "Volem que este robot en concret es dedique a reparar drons d'ús civil o dual", revela el tècnic, estimant entre un any i any i mig el temps d'entrenament necessari. L'operador podrà guiar les mans del robot mitjançant dispositius hàptics de captura de moviment o aprenentatge per demostració.
Este avanç pren una dimensió especial al considerar la trajectòria del centre tecnològic alacantí. Fundat fa quatre dècades com a Institut Tecnològic del Joguet per a nodrir les empreses de l'antic Vall del Joguet, AIJU ha sabut evolucionar en paral·lel a la indústria regional. Del plàstic i els motles ha fet el salt a l'energia neta, l'ergonomia laboral i la robòtica assistencial.
A més, el treball desenvolupat a Ibi es coordina en xarxa amb altres centres de la Comunitat Valenciana, com Inescop a Elda, que treballa en la programació de gossos robòtics amb braç incorporat. "Busquem utilitzar la robòtica per a col·laborar amb el treballador en tasques repetitives o de gran esforç, no per a substituir-lo", conclou Dioni Cartagena.
