Va entrar en vigor: "L'empresa ha d'informar-te prèviament quan vaja a revisar el que busques en internet"
En plena era digital, on la frontera entre la vida professional i la personal està cada vegada més difuminada, sorgix este dubte recurrent en les empreses.
Més informació: Va entrar en vigor: "Els treballadors amb 1 any en l'empresa tenen dret a demanar una excedència de 5 anys"
El meu cap pot consultar el meu ordinador sense avís previ? Per a contestar esta pregunta, cal dirigir-nos a l'Estatut dels Treballadors i a la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals.
Després d'analitzar estos documents, la conclusió porta al fet que el control de l'empresa choca frontalment amb el dret a la intimitat, i sense unes regles de joc prèvies, qualsevol prova obtinguda en la teua contra serà paper mullat als tribunals.
I és que, qui no ha consultat alguna vegada un bitllet de tren, llegit un titular de premsa o pegat un vistazo ràpid a les seues gestions personals des de l'ordinador de l'oficina?
En plena era digital, on la frontera entre la vida professional i la personal està cada vegada més difuminada, sorgix el dubte recurrent als corredors de qualsevol empresa: pot el meu cap revisar el meu historial de navegació o llegir els meus correus corporatius?
La resposta, encara que puga paréixer sorprenent per a alguns, no depén tant del que estigues buscant, sinó de com i quan se t'haja avisat. Les regles han canviat per a protegir la privacitat en l'entorn laboral, obligant les empreses a ser transparents.
Entre el control i la intimitat
D'una banda, l'Estatut dels Treballadors (en el seu article 20.3) atorga a l'empresari el dret legítim a adoptar mesures de vigilància per a controlar que els empleats complixen amb les seues obligacions. Si et proporcionen una ferramenta de treball, és lògic que puguen verificar que s'usa adequadament. No obstant això, este poder directiu té una línia roja que no es pot creuar.
Davant d'este control s'alcen els drets fonamentals del treballador. El dret a la intimitat i al secret de les comunicacions protegix els teus dispositius de mirades indiscretes, independentment que l'ordinador siga propietat de l'empresa.
Article 87
Per a resoldre este conflicte, la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD) establix en el seu article 87 una obligació ineludible per a les companyies com és la de fixar un protocol i comunicar-lo.
Això no vol dir que recursos humans vaja a telefonar-te per a dir-te: "Demà a les 10:00 entrarem en el teu disc dur". El que la llei exigix és que existisca un protocol previ. L'empresa ha d'elaborar i entregar a tota la plantilla unes normes clares sobre l'ús dels mitjans informàtics. En este document s'ha d'especificar, sense lletra menuda, si es tolera un ús personal o si està terminantment prohibit.
![Montaje de Juanma Lorente y Yolanda Díaz, ministra de Trabajo (Carlos Luján/Europa Press).](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11133278.jpg?p=w:320\/h:240&h=jPW_Qtax"])
En este sentit, l'empresa té l'obligació d'informar de manera expressa que es van a realitzar controls per a vigilar el compliment d'estes normes. Si no t'avisen que et poden vigilar, legalment no poden fer-ho.
L'"expectativa de privacitat"
En el món del dret laboral, els tribunals analitzen estos casos basant-se en el que denominen "expectativa raonable de privacitat". Funciona de la manera següent:
Si la teua empresa mai t'ha entregat un document que prohibisca usar l'ordinador per a fins personals i no t'ha advertit que podria monitoritzar la teua activitat, tu mantens una expectativa de privacitat.
Si en eixe context decidixen revisar el teu historial o la teua safata d'entrada, estan cometent una infracció molt greu.
Per contra, si en el moment de firmar el contracte et van entregar una normativa indicant que l'ordinador és d'ús exclusivament professional i que es realitzaran auditories aleatòries, la teua expectativa de privacitat s'evapora. L'avís general ja està donat i és totalment vàlid.
I si revisen?
Si la companyia accedix al teu dispositiu sense haver complit amb l'obligació d'informar prèviament sobre les polítiques de control, l'escenari judicial és catastròfic per a ells.
Qualsevol prova que trauen (per exemple, per a justificar un acomiadament disciplinari) serà declarada nul·la per haver-se obtingut vulnerant un dret fonamental. En la immensa majoria dels casos, això convertix l'acomiadament directament en improcedent o nul.
En definitiva, el control tecnològic en el treball ja no és un terreny sense llei. La transparència és ara el requisit indispensable, per la qual cosa la teua empresa pot vigilar, però només si abans t'ha deixat clar, sobre el paper, quines són les regles del joc.
