Alejandra i Alejandro, en l'odissea dels joves músics que viatgen en autobús d'Alacant a Viena per aconseguir la glòria
73 xiquets i adolescents participen des d'este divendres en el festival Summa Cum Laude, complint el somni d'actuar en la mítica sala del Concert d'Any Nou.
Més informació: Fran Maestre, director d'orquestra: "Tocar a Alacant és una autèntica passada, però ací la cultura és molt difícil"
L'Orquestra de Joves de la Província d'Alacant (OJPA) ja està en ruta cap a una de les seues majors fites musicals. Este divendres arranca el Festival Summa Cum Laude a Viena, una cita que s'estendrà fins al dimecres 8 de juliol. L'escenari principal serà el Saló Daurat del Musikverein, el temple de la música on els joves músics alacantins demostraran el seu talent.
El viatge és una vertadera prova de resistència. Són 36 hores de trajecte en autobús que acaben este divendres. "Eixirem ahir cap a les 12 de la nit i som uns 57 en l'autobús", explica Alejandra Pérez Rebollo, flautista i una de les veteranes ja que este és el seu tercer viatge.
L'ambient és d'absoluta unió. "Ens ho passem parlant o dormint o rient-nos", afegix Alejandra. A voltes, la música no para: "Repassem les obres de concurs amb la nostra veu cantant-les".
Alejandro Catalán Pulido, percussionista de 18 anys, està vivint de la seua primera experiència. "Mai he fet un viatge de tanta duració", confessa. No obstant això, la fatiga no fa mossa en l'ànim. "Se m'està fent amé a causa de la convivència", afirma. Per a ell, l'orquestra és un bloc indivisible. "Una orquestra és una. Estem tots dins d'eixe cercle i d'eixa amistat general".
Dormir és un repte logístic. Els músics aprofiten cada racó: des de qui "agarra dos seients i s'han estirat", com relata Alejandro, fins als que "directament s'ha tombat en terra". Alejandra, amb l'experiència de tres anys, té els seus propis trucs. "Dorm amb taps o amb cascos insonoritzats", desvela. "El primer any em va tocar un company davant que roncava més que mon pare i vaig dir: 'una vegada i no més'".
La meta final justifica cada quilòmetre. El diumenge 5, a les 19:00 hores, l'OJPA prendrà el Musikverein. El programa és ambiciós: Capritx Espanyol de Rimsky-Korsakov, la segona suite de El barret de tres pics de Falla i obres d'Arturo Márquez. "He vist el concert d'Any Nou per televisió i mai arribava a imaginar-me tocant allí", reconeix Alejandro amb emoció.
![Uno de los conciertos realizados por la OJPA en Viena durante este julio.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11011011.jpg?p=w:1706\/h:960&h=D6_UDdTU"])
Per a Alejandra, el concert té un pes sentimental profund. "L'últim concert que vaig vore amb mon iaio li vaig dir: 'Iaio, en un parell d'anys et promet que estaré allí tocant'", recorda. "Les somnis sempre es complixen. Només cal currar-se-ho en la vida".
I així ho fan perquè la preparació ha sigut extenuant. Porten un any treballant el repertori. La mitjana d'edat de l'orquestra és de tot just 16,6 anys. "Tocar eixe tipus de repertori a una edat tan primerenca és un luxe", assenyala Alejandro. L'esforç s'ha vist agreujat per les altes temperatures a Alacant. "En l'últim assaig diversos músics han arribat a quasi desmaiar-se", denuncia Alejandra, reclamant l'ús de sales climatitzades.
Darrere d'este èxit està la figura del seu director, Fran Maestre. "Fran és Déu", sentencia Alejandra amb rotunditat. "S'alça a les 5 del matí a estudiar els papers". Alejandro coincidix que el director ho dona tot per ells. "Fran està ací pels músics i això és un regal meravellós". L'expedició total, sumant músics, acompanyants i familiars, mobilitza 173 persones de la província en el que és una odissea musical.
