El professorat valencià prepara la tornada al col·le amb cautela: "Tenim convocada la pròxima manifestació"
La baixada del nombre d'alumnes per aula és una de les millores que més expectatives genera entre el professorat.
Més informació: Luis Juan, professor d'institut: "Tenim alumnes de 14 anys cridant 'Visca Franco!' als corredors, és preocupant"
La tornada al col·le ja està a la vora, i amb ella es reobrin les tensions entre Conselleria i professorat pausades per l'estiu.
En la Comunitat Valenciana, el retorn a les aules estarà marcat per una mescla d'expectatives i prudència. Després de les mobilitzacions i les negociacions mantingudes entre la Conselleria d'Educació i els sindicats docents abans de l'estiu, el professorat reconeix que s'han produït avanços, encara que encara està pendent comprovar com es tradueixen als centres educatius.
"S'han aconseguit coses després de tot açò", explica Luis Juan, professor de Filosofia en el Batxillerat d'Arts de l'IES 8 de Març d'Alacant. Entre els compromisos plantejats durant les negociacions destaca la reducció progressiva de les ràtios, una de les principals reivindicacions del professorat.
La proposta de la Generalitat contempla arribar a un màxim de 22 alumnes en Infantil i Primària i de 25 en l'ESO, a més d'incorporar nous docents durant els pròxims anys.
No obstant això, per al docent, l'anunci d'estes mesures no suposa el final de les reivindicacions. "Estem a l'espera de vore quina part de les promeses que han fet es complixen i com es complixen", assenyala.
La reducció de ràtios, a examen
La baixada del nombre d'alumnes per aula és una de les millores que més expectatives genera entre el professorat. Luis Juan considera que unes classes menys massificades permetrien atendre de manera més individualitzada un alumnat amb necessitats cada vegada més diverses.
A les aules, explica, conviuen estudiants amb diferents ritmes d'aprenentatge, problemes de salut mental, trastorns com el TDAH o el TDA i situacions personals que requerixen una atenció específica. "Cada vegada hi ha més particularitats entre l'alumnat", apunta.
Per això, la qüestió no és únicament quants estudiants caben en una aula, sinó quant de temps pot dedicar el professorat a cadascun. "Necessitem ferramentes per a tot açò, i una de les ferramentes és poder tindre una atenció més individualitzada per alumne”, afirma.
La proposta de reducció de ràtios es va plantejar com una aplicació progressiva. Durant les negociacions, els sindicats van reclamar terminis més ambiciosos i una concreció major, mentre que Conselleria va defendre un calendari gradual i la creació de nous llocs docents.
Per al professorat, el repte ara consistix a comprovar si eixos compromisos arriben realment als horaris, les plantilles i l'organització diària dels instituts. "Una cosa és fer propostes de diners per a millorar els centres i una altra saber en què es concretarà", resumix el docent.
Amb cautela
L'incertesa també afecta altres mesures anunciades abans de l'estiu. En el cas de les infraestructures, per exemple, els centres seguixen pendents de conéixer com es materialitzaran les inversions i en quins terminis s'executaran.
Luis Juan posa com a exemple la climatització dels instituts. Instal·lar aire condicionat no consistix únicament a posar aparells a les aules, sinó que pot requerir modificar part de la instal·lació elèctrica i afegir comptadors específics. Tot això implica una inversió considerable i una planificació que encara "està per definir".
Com a solució provisional, alguns centres podrien recórrer a equips portàtils per a alleujar les temperatures a les aules més caloroses. No obstant això, el professor recorda que Alacant manté temperatures elevades durant bona part de l'inici del curs i que l'any anterior es van arribar als 35 graus en algunes classes.
"Hem de vore com s'articula tot açò", assenyala. El retorn a les aules servirà, per tant, per a comprovar si els anuncis realitzats durant les negociacions es convertixen en mesures efectives o si tornen a quedar pendents.
Reorganitzar la protesta
El professorat també haurà de reorganitzar-se després del parèntesi vacacional. Segons explica Luis Juan, les assemblees de centre van ser una de les ferramentes que millor van funcionar durant les mobilitzacions del curs anterior, ja que van permetre que cada institut coordinara les seues pròpies accions.
La tornada a la faena suposarà reactivar eixes assemblees, especialment perquè durant l'estiu es produïxen canvis de personal i s'incorporen nous docents. "El primer que hem de fer és reorganitzar l'assemblea", explica el professor.
Encara que encara no s'ha plantejat una nova vaga, les organitzacions sindicals i les assemblees docents ja han convocat una manifestació per al 12 de setembre, coincidint amb l'inici del curs. La mobilització se celebrarà en diverses ciutats de la Comunitat Valenciana, entre elles Alacant, València i Castelló.
![Una manifestación anterior del IES 8 de marzo de Alicante.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11240278.jpg?p=w:320\/h:240&h=AdlWx83-"])
La convocatòria pretén reunir el professorat, però també les famílies i el conjunt de la comunitat educativa. "Serà amb famílies, amb tot el món", assenyala Luis Juan.
La mobilització serà la primera prova de força del nou curs i servirà per a mesurar el grau de satisfacció del professorat amb els compromisos aconseguits durant les negociacions. La vaga indefinida va quedar en pausa, però els sindicats han advertit que les protestes es reactivaran si l'Administració no concreta les mesures anunciades.
"Cal vore què ens trobem"
Per a Luis Juan, l'inici del curs estarà marcat per una espera activa. D'una banda, el professorat haurà de comprovar si les ràtios comencen a baixar i si arriben els recursos promesos. D'una altra, hauran d'analitzar com respon cada centre i com es reorganitza el moviment reivindicatiu.
"Estem a l'espera de vore com comença el curs", afirma. La situació, explica, no pot valorar-se únicament a partir dels documents o dels anuncis realitzats durant l'estiu. Serà necessari observar què ocorre a les aules, quants alumnes hi ha per grup, quin personal s'incorpora i com es resolen problemes com la climatització o l'atenció a la diversitat.
