La diputada del PP de Alicante, Julia Parra, y el ministro Urtasun (Sumar), sobre la imagen del Tesoro de Villena, robado el pasado mes de agosto.
Alacant

L'esquerra blinda Urtasun i l'alcalde de Villena: rebutja la proposta del PP per protegir el patrimoni robat

Informes de la Policia i de la pròpia directora del MUVI advertien abans de l'obertura sobre mancances en seguretat i exigien un vigilant les 24 hores.

Més informació: Fulgencio, l'alcalde de Villena 'atrapat' davant el robatori del segle: les peces del "altre Guernica" pesaven quasi 10 quilos d'or

Llegir en Català
Publicada

El blindatge partidista va tornar a prevaldre ahir en el Congrés dels Diputats a costa del patrimoni cultural de tots els espanyols. Les forces que integren i sostenen el Govern de coalició (PSOE, Sumar i Compromís) van votar en contra de la Proposició no de Llei (PNL) presentada pel Grup Parlamentari Popular per reforçar la seguretat dels museus i protegir béns històrics d'incalculable valor, com el espoliat Tresor de Villena.

Una iniciativa que, defensada per la diputada alacantina Julia Parra, tractava d'apelar a la responsabilitat institucional pel seu evident benefici per a la conservació dels fons nacionals. No obstant això, la bancada de l'esquerra va optar per tancar files per evitar qualsevol responsabilitat en el robatori del Tresor i protegir políticament el ministre de Cultura, Ernest Urtasun (Sumar), i l'alcalde de Villena, Fulgencio Cerdán (PSOE), consideren des del PP.

La proposta parlamentària impulsada pel PP articulava un paquet de reformes tècniques i normatives urgentment necessàries per evitar que es repetiren episodis d'espoli en les institucions culturals espanyoles. Entre els seus punts fonamentals, el text plantejava la modificació de la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol amb l'objectiu de crear la figura jurídica de "béns i col·leccions singulars de protecció reforçada", atorgant a les peces d'extraordinària rellevància un règim de tutela especial.

A més, la PNL exigia desenvolupar reglamentàriament requeriments tècnics de seguretat d'obligat compliment en museus públics (amb auditories i supervisió periòdica), el reforç de la prevenció en coordinació amb el Ministeri de l'Interior baix un protocol específic de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, l'impuls de la recerca internacional a través d'INTERPOL i la fixació d'un marc estable de cooperació entre les administracions nacional, autonòmica i local.

Tot i tractar-se d'un marc legislatiu dissenyat per a subsanar els evidents forats de seguretat del sistema, l'esquerra va rebutjar la proposta. El rerefons del vot en contra no respon a deficiències en l'articulat, sinó a l'intent de sufocar l'escàndol de gestió que acorrala tant el Ministeri de Cultura com el Consistori villenense.

L'adopció d'estes mesures hauria suposat admetre de manera implícita les responsabilitats (que ja han arribat als tribunals) en la custòdia d'un tresor de l'Edat del Bronze que comptava amb la màxima figura de protecció com a Bé d'Interés Cultural i que va desaparèixer de les vitrines del Museu de Villena (MUVI) a finals d'agost per l'assalt d'un grup professional de lladres de patrimoni.

Durant la defensa de la posició del seu grup, la diputada del Partit Popular per Alacant, Julia Parra, va ser contundent en denunciar la cadena d'omissions i la passivitat dels responsables polítics. Parra va assenyalar directament la cúspide del Ministeri de Cultura (Sumar) i el govern local socialista en afirmar que la pèrdua d'este llegat "no ha sigut una fatalitat ni un colp de mala sort: ha sigut la crònica d'un robatori anunciat".

En la seua intervenció, la parlamentària alacantina que en l'anterior mandat va ser diputada provincial de Cultura va emfatitzar que "trenta segles de la nostra història, del nostre patrimoni i de la nostra cultura s'han esvaït per la negligència i la deixadesa de qui tenia el deure de protegir-lo: l'Ajuntament de Villena i el Ministeri de Cultura".

El retret polític es va intensificar en qüestionar el paper absent del titular de la cartera de Cultura durant els moments previs a la consumació del delicte. Parra es va dirigir amb duresa a la gestió ministerial en preguntar de manera explícita "on estava el Sr. Urtasun quan calia anticipar-se al robatori?", rematant que "la incapacitat d'un alcalde desbordat i la inacció d'un ministre de Cultura, preocupat únicament per les seues batalles de política interna, han provocat este desastre".

En la mateixa línia, va criticar la reacció tardana de l'Executiu en qüestionar "de què servix una alerta si arriba quan ja han robat el Tresor?" o "de què servix parlar de prevenció quan el que estem fent és comptar les peces que falten?", concloent que "el patrimoni històric espanyol no necessita ministres que expliquen com cooperar per mantindre el patrimoni després de perdre'l", sinó administracions capaces d'evitar el delicte.

Esta denúncia de negligència queda contrastada en analitzar els documents i advertències oficials prèvies a l'assalt. Un informe de la Policia Nacional amb data del 3 de juliol de 2024 posava sobre la taula els evidents riscos de l'immoble que alberga el MUVI —una antiga fàbrica farinera adaptada—, remarcant les seues "multitud de grans finestrals i innombrables portes" que complicaven notablement la protecció passiva. Dit informe dictaminava de manera taxativa la necessitat de comptar amb vigilància presencial les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.

A esta advertència policial se suma un revelador informe elaborat per la pròpia directora del museu, Laura Hernández, datat el 14 de juny de 2024 -només un dia després de la inauguració del recinte- i remés als regidors de l'equip de govern local. En dit document, la directora detallava set vulnerabilitats crítiques del centre, reclamant des de tancaments metàl·lics i reforços sísmics fins a la presència permanent d'un vigilant.

Hernández posava el focus en la custòdia dels accessos si no es disposava de personal de seguretat en el recinte, arribant a advertir per escrit que "les claus haurien d'estar ubicades i custodiades en la Seu de la Policia Local de Villena" per portar un registre estricte de firma, deixant clar que "ningú ha de disposar de claus, ja que este és un punt dèbil de seguretat molt important".

Tot i que les alertes tècniques eren explícites i la falta d'un retén de vigilància permanent deixava el museu desprotegit, ni l'Ajuntament que presidix Fulgencio Cerdán ni el Ministeri dirigit per Ernest Urtasun van prendre les mesures preventives necessàries.