La Comunitat Valenciana veu “inaudit” que es canvieu el deslinde per decret i anuncia una resposta als tribunals
Des de la Generalitat, Marc García sosté que un episodi excepcional no pot convertir-se en regla per a fixar el domini públic a la costa.
Més informació: El Govern obri per sorpresa la consulta pública d'un decret clau que redefineix la Llei de Costes sense passar pel Congrés
La Generalitat Valenciana ha decidit alçar el to del conflicte obert amb el Govern central, a través del Ministeri per a la Transició Ecològica dirigit per la socialista Sara Aagesen, per la nova consulta pública sobre el projecte de reial decret de mesures de gestió dels riscos d'inundació. L'administració autonòmica confirma que acudirà als tribunals si el text seguix avant en els termes actuals, en entendre que introduïx un canvi d'enorme calat en els criteris de delimitació del domini públic marítim-terrestre (DPMT) sense la cobertura legal necessària.
La resposta arriba just després que el Ministeri per a la Transició Ecològica obrira el tràmit d'audiència pública sobre una norma que, davall l'aparença d'un ajust tècnic, pot acabar reordenant elements bàsics de la política de costes.
El punt més sensible del xoc està en el nou criteri que es proposa per a fixar el límit del DPMT. La Generalitat sosté que no pot ser suficient un únic episodi excepcional per a redefinir el deslinde, com planteja la redacció sotmesa a informació pública, i defensa que ha de mantindre's un requisit acumulatiu, basat en temporals coneguts repetits en el temps.
En el document remés al procés d'audiència pública, l'administració valenciana advertix que substituir eixe criteri per la suficiència d'un sol episodi suposa “una alteració substancial i desproporcionada” del marc tècnic vigent.
Marc García Manzana, director general de Costes de la Generalitat Valenciana, ho resumix amb una crítica directa: “Sobre el canvi de criteri del deslinde, no té sentit que un únic temporal excepcional puga modificar el deslinde de tota la costa. Les normes han de basar-se en criteris estables i repetits, no en un episodi aïllat que per definició és extraordinari. Açò genera una enorme inseguretat jurídica per a ciutadans, empreses i administracions”.
El seu advertiment situa el debat en el terreny on el Consell vol lliurar esta batalla, el de la seguretat jurídica, l'estabilitat normativa i els límits del poder reglamentari. Precisament on el Govern no vol entrar ja que no té majoria parlamentària per a aprovar cap llei o la seua reforma.
La Generalitat no discuteix només l'oportunitat política del text, sinó la seua arquitectura jurídica. En el seu escrit, recorda que la protecció del domini públic marítim-terrestre ha de ser compatible amb el desenvolupament econòmic sostenible i amb l'aprofitament racional dels recursos costaners, però rebutja que eixa protecció es construïsca sobre criteris oberts i imprecisos.
Per això posa el focus també en l'amplitud dels mètodes de mesurament previstos -boies, satèl·lits o qualsevol dada oceanogràfica o meteorològica-, que, segons advertix, incrementa la indeterminació del criteri i obri la porta a decisions discrecionals.
La comparació que utilitza Marc García per a subratllar l'abast de la mesura busca traslladar al terreny més quotidià l'efecte que tindria el canvi en el litoral. “Si comparem amb les inundacions que va patir la Comunitat Valenciana en la Dana, és com si després d'eixe octubre de 2024, tot el terreny que es va inundar passara automàticament a ser domini públic hidràulic. Ningú entendria una decisió així. En la costa s'ha d'aplicar el mateix principi. Els fenòmens excepcionals no poden convertir-se en la regla per a delimitar el domini públic”, afirma. Amb eixa analogia, el responsable autonòmic intenta desmuntar la idea que un succés extraordinari puga convertir-se, per si sol, en criteri jurídic ordinari.
El curiós de l'assumpte és que el Govern de Pedro Sánchez (PSOE-Sumar), utilitza eixa mateixa dana en el seu argument per a aprovar el decret: "a la llum del coneixement científic i de l'evidència acumulada en els últims episodis extrems, dels quals la dana del 29 d'octubre de 2024 constituïx l'exemple més devastador".
Darrere del xoc tècnic hi ha un conflicte polític de fons que ja venia gestant-se des de fa mesos. La Generalitat interpreta que el Govern central pretén avançar per la via reglamentària en un assumpte que, per la seua entitat, hauria d'abordar-se mitjançant una reforma legal.
L'acusació connecta amb la crítica més àmplia que diverses autonomies costaneres fa temps que formulen, que no és una altra que l'Executiu intenta reordenar la política de costes sense majoria parlamentària suficient per a canviar la llei. En eixe marc, el decret sobre inundacions apareix com un instrument indirecte per a introduir modificacions de gran impacte sense obrir formalment el debat legislatiu.
La pròpia redacció del document autonòmic reforça eixa idea en subratllar que admetre que un únic episodi extraordinari permeta redefinir el deslinde implica equiparar un fenomen excepcional a una pauta ordinària. La Generalitat sosté que això generaria un efecte expansiu del domini públic que no respon a criteris d'estabilitat ni de proporcionalitat, i que acabaria afectant la planificació urbanística, la propietat privada i l'activitat econòmica del litoral valencià.
L'argument no és menor en una comunitat on la pressió sobre la franja costanera té un pes decisiu en el turisme, el sòl residencial i les infraestructures.
En paral·lel, el Consell insistix que la protecció del litoral no pot deslligar-se dels principis constitucionals que emparen el domini públic, però tampoc pot fer-se a costa d'una interpretació que buide de contingut la seguretat jurídica dels afectats. D'ací que sol·licite expressament el manteniment del requisit acumulatiu anterior i la fixació d'indicadors tècnics objectius, reiterats i verificables. Eixa reclamació apunta a una idea central: que la costa necessita regles clares, no fórmules flexibles que puguen canviar amb cada temporal.
El conflicte, per tant, entra ara en una fase més delicada. L'obertura de la consulta pública no sols ha reactivat el debat sobre el fons del decret, sinó que ha donat a la Generalitat una base formal per a escalar la seua oposició i preparar el terreny judicial. Si el Ministeri manté el text, l'enfrontament podria acabar als tribunals, prolongant una disputa que ja no és només jurídica, sinó també territorial i política.
Per al litoral valencià, i especialment per a les seues associacions veïnals, la sensació és que s'està intentant alterar "per la porta de darrere" una peça essencial del règim de costes. La Generalitat, amb Marc García al capdavant d'eixa resposta, ha decidit que esta vegada no es limitarà a la protesta. Va a litigar.
