Vicente Magro (Tribunal Suprem): "La delinqüència online representa ja més del 20% dels delictes a Espanya"
El magistrat de la Sala Segona publica amb Aranzadi LA LLEI una guia pràctica en 263 preguntes i respostes per a combatre el frau, les estafes, la deslleialtat empresarial en què resumix la jurisprudència més recent i la responsabilitat penal jurídica.
Més informació: Condemnat a 18 mesos de presó per frau fiscal de 277.000 euros a una empresa d'Alacant
La delinqüència econòmica a Espanya no deixa de transformar-se, i els tribunals són el termòmetre exacte d'una societat que es debat entre la innovació tecnològica i la pèrdua de valors. Al capdavant d'este anàlisi es troba Vicente Magro Servet, magistrat de la Sala Segona (de Penal) del Tribunal Suprem i un dels juristes més prolífics del país.
Amb una dilatada trajectòria marcada pel seu afany de connectar l'alta jurisprudència amb la realitat diària de les empreses i la ciutadania, Magro torna a les llibreries amb una obra de marcat caràcter especialitzat i pràctic editada per Aranzadi La Llei. Sota el títol Guia pràctica sobre delictes econòmics, el magistrat ha condensat l'experiència de l'Alt Tribunal en un format dinàmic de "263 preguntes i respostes sobre tots els delictes econòmics que hi ha ara mateix en el Codi Penal que s'estan cometent".
L'objectiu d'este manual és servir d'eina immediata en el camp de batalla judicial. Segons explica el mateix magistrat es tracta d'una obra concebuda perquè "el jurista es porte el llibre a un juí, el tinga davant" i puga resoldre amb rapidesa qualsevol dubte interpretativa acudint a un índex directe que connecta cada interrogant amb la resposta unificada del Tribunal Suprem.
Un dels punts més crítics i alarmants que aborda Vicente Magro és el creixement exponencial dels delictes comesos a través de la xarxa. Recolzant-se en les estadístiques oficials del Ministeri de l'Interior de l'any passat, el magistrat revela un panorama preocupant: en 2025 es registraren a Espanya prop de "400.000 ciberdelictes" dins d'un còmput global de 2,5 milions d'infraccions penals, 800.000 de les quals es realitzaren en l'àmbit econòmic que ha analitzat.
Aquesta xifra constata que "prop de més de un 20% de la delinqüència que es comet ara mateix són ciberdelictes, sobretot econòmics". Per a Magro, el vertader perill residix en què els mètodes actuals han assolit un nivell de perfecció que desborda les defenses del ciutadà mitjà.
"El problema de la ciberdelinqüència econòmica és que les víctimes són cada vegada més, perquè està tan depurat i tan sofisticat el delicte econòmic online que la víctima ara mateix pot ser qualsevol" , advertix el jutge del Suprem, fent èmfasi en les suplantacions d'identitat bancària on les interfícies web són idèntiques a les originals.
![Cada sección de la Brigada de Fraude Informático tiene entre 6 y 8 agentes.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2024\/11\/29\/reportajes\/904920325_251310880_320x180.jpg"])
Davant este escenari, el magistrat llança una advertència taxativa que hauria de calar en l'educació digital de la població: "Ningú et demana les teues dades, les teues claus perquè poses el teu DNI, el teu compte, el teu PIN, això no t'ho demanen, no es pot donar per email" , recordant que les entitats financeres mai envien correus electrònics o SMS per a requerir estos accessos confidencials.
"L'ús d'internet que es va crear per al bé, doncs s'està utilitzant per al mal", es lamenta el magistrat.
Pèrdua de valors
Més enllà de la sofisticació tecnològica, el magistrat aprofundeix en l'arrel moral de la criminalitat financera, assenyalant un factor humà que definix com alarmant. "Un dels grans mals que hi ha en la societat espanyola és l'ambició econòmica" , sentencia Magro a mode de titular, matisant que no es tracta d'una aspiració personal legítima, sinó d'una cobdícia desmesurada per acumular: "No solament guanyar diners, perquè molta gent que fa delictes econòmics té un sou. Al final el que perd és l'ambició de tindre més diners".
![El magistrado alicantino Vicente Magro, con las portadas de sus tres últimas novelas.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2025\/12\/05\/actualidad\/1003744044216_260335843_320x180.jpg"])
Aquesta dinàmica es torna especialment dolorosa quan es manifesta de manera interna dins del teixit empresarial. Al llarg de la seua carrera i en els nombrosos supòsits analitzats en el seu llibre -que abasta des d'estafes i alçament de béns fins a frau fiscal, delictes societaris o falsedats comptables- el que més continua sorprenent al magistrat és la falta de lleialtat de directius i treballadors cap a qui sustenten els seus llocs de treball.
"Quan es cometen dins de l'empresa són delictes de deslleialtat professional" , assenyala, descrivint estos infractors com "autors desaprensius sense moral alguna" a qui els resulta indiferent deixar la víctima "sense un cèntim en el compte corrent".
Per a contrarestar la crueltat d'estes situacions, el magistrat destaca un avanç crucial fixat per la jurisprudència de la seua sala: la inclusió del dany moral en les indemnitzacions. "A qui li comets un delicte econòmic, també li causes un dany moral terrible" , detalla, explicant que llevar-li els estalvis a un ciutadà humil mitjançant un ciberdelicte li destrossa psicològicament , per la qual cosa els tribunals ja penalitzen este factor més enllà de la mera quantitat sostreta.
Amb un volum estimat d'entre "700.000 o 800.000 delictes en matèria econòmica" anuals a Espanya, Vicente Magro aclarix com opera el filtre de la Sala Segona del Tribunal Suprem. Al contrari del que sol pensar-se, l'arribada d'un cas a l'Alt Tribunal "no té a vore amb que siga una quantitat molt elevada" , sinó amb l'interés d'unificar doctrina i interpretar aquells preceptes del Codi Penal on no existix una resposta uniforme en les audiències prèvies.
![Hombre hablando al teléfono](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2021\/07\/09\/omicrono\/tecnologia\/595202428_194725990_320x180.jpg"])
Sota este paraigua penal entren tots els actors de la vida civil i jurídica, inclosos els partits polítics, atés que "emeten factures i funcionen com empreses" pel que fa a les seues transaccions econòmiques , quedant sotmesos igualment a les estrictes exigències de transparència i prevenció del blanqueig de capitals.
Davant este vast escenari de riscos, la nova obra del magistrat dedica un espai preferent al compliance corporatiu i a la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Magro insistix que la implantació de programes de compliment normatiu i la contractació d'un compliance officer és una tasca obligatòria que afecta tot el teixit empresarial per igual, "amb independència de la importància de l'empresa, fins a xicotetes empreses".
Es tracta, en paraules del mateix autor, d'injectar una cultura de "autoprotecció de l'empresa espanyola que es protegisca dels que la volen estafar o enganyar des de fora i també es protegisca dels seus que cometen delictes dins de l'empresa".
Mirant cap al futur, i davant les dificultats internacionals que planteja rastrejar les màfies organitzades de la xarxa , Vicente Magro es posiciona a favor de mesures estructurals com la progressiva implantació de l'euro electrònic. Al seu parer, el fet que el paper moneda vaja desapareixent paulatinament de l'entorn urbà "facilita la persecució del delicte econòmic" , permetent un control de capitals molt més òptim per part de l'Agència Tributària, la Fiscalia i la Justícia.
Finalment, davant la complexitat transnacional que caracteritza estes màfies de la xarxa, que sovint operen des de fora de les fronteres espanyoles, el magistrat subratlla que la resposta judicial convencional és insuficient si no va acompanyada d'un escut policial altament tecnificat. Per això, Vicente Magro reclama amb insistència la intervenció d'una "policia molt especialitzada en previndre i adoptar cautelars d'impediment que estes persones operen en el món".
Al seu parer, només mitjançant un cos policial d'elit, capaç de coordinar bloquejos immediats amb proveïdors de servicis i executar la supressió urgent de pàgines web fraudulentes, es podrà posar fre a una delinqüència online que es mou a velocitats molt superiors a les de la burocràcia judicial tradicional.
