Docents "desbordats" i un 53% d'absentisme: radiografia del desastre de València en PISA, la pitjor regió d'Espanya
"Cada vegada tenim aules més complexes i heterogènies i recursos i materials insuficients", assenyalen els professors.
Més informació: La Comunitat Valenciana s'enfonsa en l'Informe PISA: el tercer pitjor resultat d'Espanya darrere de Ceuta i Melilla
Els resultats de la Comunitat Valenciana en l'Informe PISA de l'any 2025 han sigut els pitjors de tota la seua història i els pitjors entre totes les autonomies del país. Amb un 53% d'absentisme, docents desbordats i una convulsa situació en el sistema educatiu per la vaga docent, els professors valencians criden a "replantejar l'escola actual".
"Des del meu punt de vista, l'escola de hui no va en sintonia amb la realitat social. És important que es replantege si l'escola actual, amb els recursos actuals, està sent capaç de donar resposta al nou paradigma social", assegura Marc Torres, docent valencià, en declaracions a EL ESPAÑOL.
Després de conéixer els resultats de l'autonomia en l'últim informe elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en què la Comunitat s'ha col·locat només per davant de Ceuta i Melilla en la majoria de competències, el professorat valencià no creu que estes xifres siguen conseqüència d'un únic factor.
La heterogeneïtat de les aules, les barreres lingüístiques, la falta de recursos humans o l'absentisme i la menor tolerància a la frustració són alguns dels problemes que destaquen els docents i que poden haver propiciat estos resultats negatius.
"Cada vegada tenim aules més complexes i heterogènies, amb alumnat amb diferents nivells curriculars, necessitats educatives i diferents barreres, sent una de les més notables la lingüística, especialment en centres situats en zones més desfavorides o vulnerables", assegura Marta García, mestra d'Educació Primària.
Ella celebra que cada vegada hi haja més diversitat i inclusió, igual que Marc. No obstant això, tots dos coincideixen que, per a arribar a cada alumne i afavorir el seu aprenentatge, és necessari disposar de recursos humans i materials.
"Quan eixos recursos no arriben, els docents ens veiem desbordats intentant atendre adequadament necessitats molt diferents dins d'una mateixa aula, i és molt difícil arribar a tot i a tots com ens agradaria i com el nostre alumnat es mereix", assegura Marta.
Així ho consideren també des del sindicat STEPV, on reconeixen que els resultats haurien de millorar-se però alerten que "és impossible si no s'acompanyen de recursos i bones condicions laborals per als professors i els alumnes".
A més, tot i que reconeixen que són resultats "millorables", al·leguen que eren "esperables" i tracten de restar-los importància, ja que se centra únicament en tres aspectes de l'educació. "Deixa de costat aspectes essencials com la creativitat, el sentit crític o l'originalitat", defenen.
Per la seua banda, el president d'Educació de CSIF en la Comunitat, José Seco, considera que l'autonomia ix "molt mal parada" i adverteix que va "en contra del futur del nostre alumnat".
Amb la finalitat de solucionar això, Seco exigix "una major inversió". Reclama "un 7% de PIB en inversió en educació" i afegix que és necessari "una baixada de ràtios".
Així mateix, considera "fonamental tindre un estatut docent". "És necessari assegurar eixos drets, eixes obligacions, però sobretot eixe reconeixement de la funció del docent", reivindica.
Absentisme, esforç o motivació
En un dels epígrafs, el mateix informe establix les causes que poden haver influït en la baixada de resultats, amb especial èmfasi en l'absentisme, els canvis en els hàbits educatius, la motivació o les noves tecnologies.
Segons les dades, la Comunitat Valenciana presenta una de les taxes d'absentisme més elevades d'Espanya: el 52,8% de l'alumnat de 15 anys afirma haver faltat a alguna classe o a un dia complet durant les dos setmanes prèvies a la prova, per damunt de la mitjana nacional del 48,7%.
La repetició de curs també suposa un dels principals problemes. Un 28,6 % de l'alumnat valencià ha repetit almenys un curs, una de les xifres més altes del país, molt per damunt de comunitats com el País Basc, on la taxa se situa en el 14,1 %.
A més, cal destacar també el 32,4 % de l'alumnat valencià assenyala que els estudiants es distreuen utilitzant recursos digitals en la majoria o en totes les classes de ciències, que és la matèria principal que s'analitza en l'estudi.
Este és un altre dels problemes que destaca STEPV, ja que sostenen que hi ha un "increment" en l'ús de les pantalles per part de l'alumnat i que hi ha una necessitat que el professorat s'adapte a la nova realitat digital.
"Els resultats evidencien una tendència dels últims anys relativa a les dinàmiques socials i costums dels més joves, eren esperables", expliquen.
Tot i que les noves generacions tinguen dinàmiques personals, socials i escolars diferents, els professors creuen que a qui perjudica directament este resultat negatiu és al mateix col·lectiu docent.
"Només faltaven estos resultats perquè la gent ens assenyale més amb el dit. Crec que en els resultats influeixen molts factors: desigualtats, públics, concertats,...", critica Tamara Vivó, professora a València.
Vaga docent
Els resultats, a més, arriben en un context complicat per al sistema educatiu valencià, ja que des del passat mes de juny la vaga de professors es troba suspesa.
No obstant això, este mateix divendres està previst que es reprenguen les mobilitzacions en la Comunitat amb una marxa lenta que començarà a les 18:00 hores de l'11 de setembre.
Es produirà a penes dos dies després de la tornada a les aules dels alumnes, arrancarà en la Plaça de la Verge i finalitzarà en el poliesportiu de la Malva-rosa al voltant de les 20:00 hores de la vesprada.
A més, no serà l'única acció reivindicativa de la primera setmana del nou curs escolar, ja que per a este dissabte, el dia 12 de setembre, està prevista una gran mobilització que recorrerà els carrers del centre de la ciutat.
