La Comunitat Valenciana obté els seus pitjors resultats PISA: cau 75 punts en Lectura i 50 en Matemàtiques des de 2015
L'autonomia consolida una de les pitjors taxes de rendiment i de repetidors d'Espanya, segons PISA.
Més informació: La Comunitat Valenciana s'enfonsa en l'Informe PISA: el tercer pitjor resultat d'Espanya darrere de Ceuta i Melilla
L'Informe PISA 2025 ha deixat els pitjors resultats de la història de la Comunitat Valenciana en esta prova en Ciències, Lectura i Matemàtiques. Xifres que la situen com la pitjor autonomia, només per davant de Ceuta i Melilla, en la majoria de competències estudiades.
El desplome s'ha evidenciat en les tres àrees, ja que l'alumnat ha obtingut 450 punts en Ciències, 424 en Lectura i 435 en Matemàtiques. Estes xifres es queden lluny de les de la resta del territori nacional, on els resultats també han descendit, i, especialment, de la mitjana de l'OCDE.
No obstant això, la comparativa és encara més crua si s'equiparen les dades de l'últim informe de l'OCDE amb els resultats de fa 10 anys en què la Comunitat Valenciana, sense situar-se entre les autonomies amb les millors xifres del país, igualava en moltes ocasions les mitjanes nacionals i internacionals.
Segons els resultats de l'Informe PISA 2015, el qual també tenia com a matèria central a estudiar la Ciència, la Comunitat Valenciana va obtindre 494 punts en este apartat teòric.
Este valor coincidia amb la mitjana de l'OCDE i, encara que se situava 22 punts per davall del millor resultat del país obtingut a Madrid, no es distanciava en 45 punts de distància de la millor nota, tal com ha reflectit l'últim informe (Madrid 495 i la Comunitat 450 en 2025).
En la comparativa directa dins de la Comunitat Valenciana, des de 2015, el resultat ha disminuït 44 punts en total, un 8,91% respecte a fa 10 anys.
La caiguda pronunciada dels resultats es reprodueix en totes les competències, sent la Lectura la que més descens ha patit des de l'any 2015. Fa 10 anys, la Comunitat Valenciana se situava en huité lloc de tot el país en comprensió lectora.
Amb 499 punts, igualat amb Castella-la Manxa, este resultat posicionava l'autonomia per damunt de la mitjana nacional, fixada en 496 punts, i fins i tot per damunt de la mitjana de la Unió Europea (494) i l'OCDE (493).
Amb els resultats PISA de 2025, no sols es troba per davall de la mitjana nacional (451) en 27 punts, sinó que també mostra un descens de 75 punts respecte a 2015 i 58 punts si es compara amb l'últim informe de 2022.
Descensos i baixades que també es reprodueixen en Matemàtiques, la qual en 2015 se situava en 485 punts i en 2025 ja se situa en els 435 punts, 50 punts menys que fa 10 anys.
En anys anteriors, estos resultats li valien a la Comunitat Valenciana per a situar-se quasi sempre en la mitjana nacional; no obstant això, ara ja es troba a la cua del conjunt d'Espanya en ambdues competències.
Resultats de 2025
Per davall de la Comunitat en competència científica només es troben Ceuta, amb 420 punts, i Melilla, amb 405 punts. Prop dels resultats de l'autonomia es troben el País Basc (459 punts) i Andalusia (462).
En Lectura, l'alumnat valencià ha obtingut un resultat de 424 punts, molt per davall de la mitjana nacional, situada en 451 punts. És l'única competència, la comprensió lectora, en què la Comunitat se situa per davant d'una altra autonomia que no siguen Ceuta (397 punts) o Melilla (379 punts): el País Basc amb 419 punts.
El País Basc ha obtingut pitjors resultats que el territori valencià amb 419 punts. No obstant això, la Comunitat es troba a molta distància dels resultats d'altres comunitats com els d'Astúries (471 punts) o la Comunitat de Madrid (469), les dos autonomies que millors resultats han obtingut en esta matèria.
Finalment, pel que fa a les Matemàtiques, els 435 punts obtinguts de mitjana tornen a col·locar l'autonomia en l'antepenúltima posició.
Absentisme i repetidors
Segons les dades del mateix informe, la Comunitat Valenciana presenta una de les taxes d'absentisme més elevades d'Espanya: el 52,8% de l'alumnat de 15 anys afirma haver faltat a alguna classe o a un dia complet durant les dos setmanes prèvies a la prova, per damunt de la mitjana nacional del 48,7%.
La repetició de curs també suposa un dels principals problemes. Un 28,6 % de l'alumnat valencià ha repetit almenys un curs, una de les xifres més altes del país, molt per damunt de comunitats com el País Basc, on la taxa se situa en el 14,1 %.
A més, la repetició presenta una important bretxa entre centres educatius. En la Comunitat Valenciana existix una diferència de 21,6 punts percentuals entre els centres públics i els privats-concertats, una de les majors distàncies registrades entre ambdós models en el territori nacional.
Per matèries, en Ciències, els resultats valencians es troben per davall del que s'esperava tenint en compte el nivell socioeconòmic i cultural del seu alumnat. La bretxa de rendiment entre estudiants afavorits i desfavorits supera els 75 punts, reflectint importants desigualtats internes.
Finalment, cal destacar també el 32,4 % de l'alumnat valencià assenyala que els estudiants es distreuen utilitzant recursos digitals en la majoria o en totes les classes de ciències, que és la matèria principal que s'analitza en l'estudi.
"Pèssims resultats"
Per la seua part, el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, va vincular els "pèssims resultats" de l'Informe PISA, "un problema nacional agreujat en la Comunitat Valenciana", a "la reforma de la llei del sanchisme" --en al·lusió a la LOMLOE-- i "al lamentable govern del Botànic i la seua política educativa".
Barrachina, en la roda de premsa posterior al ple del Consell, va apuntar que són "uns pèssims resultats nacionals" per "la modificació del sanchisme quant a les nostres normes educatives, que permeten passar de curs amb múltiples assignatures suspeses i que demonitza la cultura de l'esforç, i que ha portat Espanya a tindre uns molt mals resultats".
A més, va afirmar que es tracta de "un problema nacional agreujat en la Comunitat Valenciana pel lamentable govern del Botànic i la seua política educativa". En este sentit, va assenyalar que el govern del Botànic va ser "condemnat en més de 40 ocasions" per la seua política lingüística i obligat a "retirar lleis".
Barrachina va recalcar que estes proves PISA "avaluen aquells xiquets que van començar l'educació primària just l'any 2015, el de l'arribada de Ximo Puig al govern" i "el resultat és francament millorable".
